logo

Trastorns de l’estat d’ànim

  • Home
  •  
  • Trastorns de l’estat d’ànim
Tractaments > Psicologia clínica infantil i juvenil > Trastorns de l’estat d’ànim

LA DEPRESSIÓ

La depressió infantil i juvenil, a vegades anomenada trastorn depressiu major en nens i adolescents, es refereix a una condició mental en la qual els nens i adolescents experimenten símptomes similars als de la depressió que afecten significativament el seu estat d’ànim, comportament i funcionament diari. En molts aspectes és similar a la depressió en adults.

És important destacar que la depressió en nens i adolescents pot manifestar-se de manera diferent en comparació amb els adults. Els nens poden expressar la seva tristesa a través d’irritabilitat, canvis en el comportament, problemes escolars o queixes físiques, en lloc de comunicar directament els seus sentiments.

Els símptomes de la depressió infantil i juvenil poden variar, però generalment inclouen:

  • Tristesa persistent o estat d’ànim irritable.

  • Pèrdua d’interès o plaer en activitats que solien gaudir.

  • Canvis en l’apetit i el pes, com a pèrdua d’apetit o augment de pes inesperat.

  • Dificultat per a dormir o dormir en excés.

  • Fatiga o falta d’energia.

  • Sentiments d’inutilitat o culpa excessiva.

  • Dificultat per a concentrar-se o prendre decisions.

  • Pensaments de suïcidi o autolesions.

La depressió infantil i juvenil pot tenir diverses causes, que van desde factors genètics i biològics fins a factors ambientals i d’estrès. És una condició seriosa i pot afectar negativament el desenvolupament emocional, social i acadèmic d’un nen o adolescent si no es tracta adequadament.

Si creus que un nen o adolescent que coneixes està experimentant símptomes de depressió, és fonamental buscar ajuda d’un professional de la salut mental per a avaluar i abordar la situació de manera adequada. La detecció precoç i el tractament adequat poden marcar la diferència en el benestar a llarg termini d’un jove que enfronta la depressió.

Quines són les causes de la depressió?

No hi ha una única causa que expliqui per què alguns joves desenvolupen depressió mentre que uns altres no. A continuació, es descriuen alguns dels factors que poden contribuir al desenvolupament de la depressió en nens i adolescents:

  • Factors biològics: Certes diferències en la química cerebral i el funcionament del sistema nerviós, o desequilibris de neurotransmissors, com la serotonina, poden influir en l’estat d’ànim.

  • Factors genètics: Tenir familiars pròxims, com a pares o germans, amb antecedents de depressió poden tenir un major risc de desenvolupar la malaltia.

  • Factors psicològics: Els patrons de pensament negatiu, la baixa autoestima, la tendència a preocupar-se en excés i la falta d’habilitats per a afrontar l’estrès.

  • Factors ambientals: Experiències estressants o traumàtiques en la vida d’un nen o adolescent, com la pèrdua d’un ser estimat, l’abús, el divorci dels pares, l’assetjament escolar o problemes familiars.

  • Factors socials i culturals: La pressió social per a complir amb unes certes expectatives, l’aïllament social, la falta de suport emocional o l’estigma relacionat amb la salut mental.

  • Malalties mèdiques: En alguns casos, les malalties cròniques o malalties físiques poden augmentar el risc de depressió.

  • Ús de substàncies: L’abús de substàncies, com l’alcohol o les drogues, pot contribuir al desenvolupament de la depressió en adolescents, ja que aquestes substàncies poden alterar la química cerebral i empitjorar els símptomes de la depressió.

Símptomes de la depressió

Els símptomes de la depressió en nens i adolescents poden variar d’una persona a una altra, i alguns joves poden experimentar símptomes diferents dels dels adults. A vegades la depressió en els nens i adolescents pot ser difícil de detectar, ja que els joves no sempre són capaços d’expressar clarament les seves emocions o oculten els seus sentiments. Alguns dels símptomes comuns de la depressió en nens i adolescents inclouen:

  • Estat d’ànim persistent trist o irritable: Mostrar una tristesa constant o estar irritable la major part del temps, desanimats o desesperançats.

  • Pèrdua d’interès o plaer: En activitats que solia gaudir, com a entreteniments, esports o passatemps.

  • Canvis en l’apetit i el pes: Si hi ha canvis significatius en l’apetit i el pes. Pèrdua d’apetit i pèrdua de pes, o poden tenir un augment en l’apetit i augment de pes.

  • Problemes de somni: Els canvis en el patró de somni són comuns. Això pot manifestar-se com a insomni (dificultat per a agafar el son o despertar-se d’hora) o hipersomnia (dormir en excés).

  • Fatiga o falta d’energia: Poden sentir-se constantment cansats o sense energia, fins i tot després de dormir prou.

  • Dificultat per a concentrar-se: En les tasques escolars o en altres activitats, la qual cosa pot portar a un rendiment acadèmic deficient.

  • Sentiments d’inutilitat o culpa excessiva: Pensaments negatius sobre si mateixos, sentir-se inútils o culpar-se per coses que no controlen.

  • Aïllament social: Aïllar-se d’amics i familiars, evitar activitats socials i preferir passar temps sol a la seva habitació.

  • Canvis en el comportament: Com a irritabilitat, agressió, rebel·lia o conductes autodestructives.

  • Pensaments de suïcidi: En casos greus, els adolescents poden experimentar pensaments de suïcidi o autolesions. Qualsevol esment o senyal de suïcidi ha de prendre’s seriosament i buscar-se ajuda immediatament.

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

Tipus de trastorns depressius

TRASTORN DEPRESSIU MAJOR

La depressió major, és un estat d’ànim depressiu la major part del dia, gairebé cada dia i una disminució de l’interès o de la capacitat per al plaer. Pot estar acompanyat d’insomnia, hipersomnia, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat o culpa excessius i pensaments recurrents de mort o suïcidi.

TRASTORN DE DESREGULACIÓ DISRUPTIVA DE L'ESTAT D'ÀNIM

El trastorn de desregulació disruptiva de l’estat d’ànim es caracteritza per excessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment (p.ej rabieta verbal) i/o amb comportaments (p.ej agressió física, persones o propietat) la intensitat de la qual són desproporcionats a la situació que ho va provocar. Els excessos de còlera no concorden amb el grau de desenvolupament i solen aparèixer la major part del dia, gairebé tots els dies i és observable per altres persones. Apareixen en mínim dos contextos (a casa, escola i companys) i estan presents durant dotze mesos o més.

TRASTORN DEPRESSIU PERSISTENT (DISTIMIA)

El trastorn depressiu persistent o Distimia, és un estat d’ànim crònicament deprimit la major part del dia en la qual apareixen els següents símptomes: sensació de gana variable, insomnia/hipersomnia, falta d’energia o fatiga, baixa autoestima, dificultats de concentració o per prendre decisions i sentiments de desesperança.

Els símptomes del Trastorn Depressiu Persistent en nens i adolescents poden incloure:

  • Estat d’ànim crònicament trist o irritable.

  • Canvis en la sensació de gana i el pes, com a pèrdua en la sensació de gana o augment de pes sense causa aparent.
  • Problemes de somni, com a insomni o hipersomnia (dormir en excés).
  • Fatiga o falta d’energia persistents.
  • Baixa autoestima o sentiments d’inutilitat.
  • Dificultat per a concentrar-se o prendre decisions.
  • Retirada social i aïllament d’amics i activitats.

  • Irritabilitat o canvis en el comportament, especialment en els nens més petits.

TRASTORN DISFÒRIC PREMENSTRUAL

El Trastorn Disfòric premenstrual (TDPM), també conegut com a Disfòria premenstrual (PMDD, per les seves sigles en anglès), és una condició mèdica que afecta algunes dones durant els dies previs a la menstruació. Es caracteritza per símptomes físics i emocionals greus que interfereixen significativament en la vida quotidiana de la persona. Encara que comparteix alguns símptomes amb la síndrome premenstrual (SPM), el TDPM és molt més sever i debilitant.

En la majoria dels cicles menstruals, almenys cinc símptomes han d’estar presents en l’última setmana abans de l’inici de la menstruació i fer-se mínims o desapareixer en la setmana després de la menstruació. Els símptomes són els següents:

  • Labilitat afectiva intensa

  • Irritabilitat intensa
  • Empipament
  • Augment de conflictes interpersonals
  • Estat d’ànim deprimit, desesperançat

  • Idees de autodespreci i ansietat

A més, dels anteriors ha d’aparèixer un o més dels següents símptomes:

  • Disminució de l’interès per les activitats habituals

  • Dificultat subjectiva de concentració
  • Letargia, fatigabilitat fàcil
  • Canvi important en la sensació de gana, sobrealimentació o anhel d’aliments específics
  • Somni excessiu o insomni
  • Sensació d’estar atabalat

  • Símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular i sensació de “inflor” o augment de pes

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

TRASTORN BIPOLAR

El trastorn bipolar, també conegut com a trastorn afectiu bipolar (TAB), acostuma a aparèixer a les darreres etapes de l’adolescència i les primeres de la vida adulta. Es caracteritza per canvis extrems en l’estat d’ànim, que van des d’episodis de mania (elevació de l’estat d’ànim, augment de l’energia, impulsivitat) fins a episodis de depressió (tristesa profunda, falta d’energia, desinterès). Tradicionalment, s’ha associat més amb adults, però també pot afectar a nens i adolescents. Quan es presenta en aquest grup d’edat, es coneix com a trastorn bipolar en nens i adolescents, o trastorn bipolar pediàtric.

Tipus de trastorn bipolar

  • Trastorn Bipolar I: En aquest trastorn, el nen o adolescent experimenta episodis maníacs, que són períodes d’un estat d’ànim extremadament elevat, expansiu o irritable, seguits d’episodis depressius. Els episodis maníacs són prou greus per a afectar significativament el funcionament diari.

  • Trastorn Bipolar II: Aquest trastorn implica episodis depressius recurrents i episodis hipomaníacs més lleus. Els episodis hipomaníacs són menys greus, però encara poden causar dificultats en la vida quotidiana.

  • Ciclotímia: La ciclotímia és una forma més lleu de trastorn bipolar que implica fluctuacions cròniques d’ànim, però els episodis hipomaníacs i depressius no són tan intensos ni duraders com en els altres tipus de trastorn bipolar.

  • Altres Especificats o No Especificats: Alguns nens o adolescents poden experimentar símptomes que no s’ajusten clarament els tipus esmentats anteriorment, i se’ls pot diagnosticar amb trastorn bipolar especificat o no especificat.

Quines són les causes del trastorn bipolar?

Tot i que no es coneixen les causes concretes, sí que es coneixen alguns dels factors que estan implicats en el seu desenvolupament:

  • Factors genètics: Es tracta d’un trastorn hereditari, ja present en altres membres de la família.

  • Factors orgànics: S’han identificat afectacions en algunes estructures del cervell, aquelles relacionades amb la regulació de l’estat d’ànim.

  • Malalties mèdiques

  • Esdeveniments estressants

Quins són els símptomes del trastorn bipolar?

Els símptomes mostren un estat d’ànim d’expansivitat anímica i cognitiva.

  • Els símptomes anímics es caracteritzen per: estat d’ànim elevat, eufòric, irritable, expansiu

  • Els símptomes motivacionals i conductuals: un estat d’energia aparentment inesgotable i desbordant; verborrea (loquacitat verbal excessiva), fugida d’idees (pensament que canvia d’un tema a un altre); sexualitat excessiva i no control d’impulsos
  • Els símptomes cognitius: fugida d’idees ( pensament que canvia d’un tema a un altre), distracció excessiva, incoherència en el seu llenguatge i idees irracionals relacionades amb les mateixes capacitats.

  • Els símptomes físics: hiperactivitat excessiva i en l’àmbit interpersonal són entromesos i polèmics.

En nens pot aparèixer un comportament irritable i l’inici dels símptomes sol ser més abrupte i de menor durada. Els nens solen mostrar-se hiperactius, sorollosos, amb idees atropellades, mostren més agressivitat, més accidentalitat, pitjors ingestes i inatenció.

Episodis maníacs

Apareix un estat d’ànim anormal i persistentment excessiu i elevat durant més d’una setmana o qualsevol durada temporal en el cas de que es requereixi realitzar una hospitalització.

Han d’aparèixer tres o més símptomes dels següents:

  • Autoestima exagerada o grandiositat

  • Disminució de la necessitat de dormir

  • Més parlador de l’habitual

  • Fugida d’idees o experiències subjectives que el pensament està accelerat

  • Distracció

  • Augment de l’activitat intencionada o agitació psicomotora

  • Implicació excessiva en activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus

Els símptomes no compleixen els criteris per a un episodi hipomaníac i provoca malestar clínicament significatiu. Tampoc els símptomes no obeeixen als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.

Episodi hipomaníac

Estat d’ànim persistentment elevat, expansiu i irritable almenys durant quatre dies. Són canvis en l’estat d’ànim observables i no són prou greus per a provocar un deteriorament laboral i social important com per necessitar hospitalització, i tampoc apareixen símptomes psicòtics.

Els símptomes no obeeixen a efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ESCRIU-NOS

    Gabinet Psicològic Tena

    Centre de psicologia i psiquiatria a Esplugues del Llobregat. Estem especialitzats en tractaments per adults, infants i adolescents.

     

    Serveis

    On estem

    © 2024 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats

    Avís legal Política de privacitat Política de cookies
    ×