Tractaments > Psicologia clínica infantil i juvenil > Trastorns de l’aprenentatge (old)

Què és el transorn de l'aprenentatge?

Els trastorns de l’aprenentatge són trastorns del neurodesenvolupament i apareixen com una dificultat persistent i inesperada en l’adquisició de l’aprenentatge. Tot i que obtinguin un nivell adequat d’instrucció, d’intel·ligència i nivell sociocultural.

Els trastorns de l’aprenentatge interfereixen en el rendiment acadèmic, en el àmbit social i molt a sovint també s’acaben desencadenant problemes de conducta, d’estat d’ànim i d’ansietat.

És important oferir un tractament el més aviat possible per aquests trastorns degut a que si no l’infant serà exposat a un seguit d’experiències negatives en l’aprenentatge que farà que vagi minvant la seva motivació i afavorirà l’aparició de problemes emocionals i amb la baixa autoestima.

Tipus de trastorns de l'aprenentatge

Existeixen diferents tipus:

  • Amb dificultats en la lectura (dislèxia) que s’expressa amb precisió en la lectura de paraules, velocitat o fluïdesa de la lectura, comprensió en la lectura.
  • Amb dificultats en l’expressió escrita que s’expressa per correcció ortogràfica , correcció gramatical i de la puntuació, claredat o organització de l’expressió escrita.
  • Amb dificultat matemàtica (discalculia) sentit dels nombres, memorització d’operacions aritmètiques, càlcul correcte o fluid, raonament matemàtic correcte

Els diferents símptomes que apareixen són els següents:

  • Sovint no para esment als detalls i comet fallades per distracció en les diferents tasques escolars, laborals o altres.

  • Dificultats per a mantenir l’atenció en tasques i activitats lúdiques.

  • Sembla no escoltar quan se li parla directament.

  • No sol acabar les tasques o instruccions del centre de treball.

  • Té dificultat a organitzar-se les tasques i activitats.

  • Evita tasques en les quals es requereix d’un esforç mental sostingut.

  • Extravia objectes necessaris per a tasques o activitats.

  • Es distreu per estímuls irrellevants i sol ser descurat amb les diferents activitats de la vida diària.

Si trobem sis o més de els anteriors símptomes durant sis mesos en un grau que no és equivalent al nivell de desenvolupament del subjecte i que sol afectar les diverses activitats de la vida diària, podem concloure que es tracta d’un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat.

HIPERACTIVITAT

Els diferents símptomes que apareixen per a diagnosticar una hiperactivitat són els següents:

  • Mou en excés mans, peus i es remou en el seu seient.

  • Abandona el seu seient en classe o en altres situacions en les quals és inapropiat.

  • Corre o salta excessivament en situacions inapropiades.

  • Té dificultats per a jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.

  • Sovint “està en marxa” i sol parlar en excés.

IMPULSIVITAT

Apareixen els següents símptomes:

  • Precipita respostes abans de ser completades les preguntes.

  • Té dificultats per a guardar el seu torn, interromp o s’immisceix en activitats d’uns altres.

Causes dels trastorns de l'aprenentatge

Molts experts ho relacionen amb problemes neurològics lleus que afecten al cervell en la forma en com rep, interpreta i envia informació. Tot i així, les investigacions encara no han pogut detectar la causa exacte del trastorn.

Molts relacionen aquest trastorn amb petits problemes neurològics en el desenvolupament cerebral. I aquestes anomalies sol ser un factor comú dins de la mateixa família per tant es vincula amb una causa genètica. Tot i així, en alguns casos es relaciona amb el consum d’alcohol o drogues al llarg de la gestació. 

Com es detecten els trastorns de l'aprenentatge?

És habitual que els trastorns d’aprenentatge en un primer moment es detectin a l’escola. Normalment sol ser detectat per el mestre de l’escola o bé el psicopedagog degut al baix rendiment que presenta.

Després, el psicòleg és qui haurà de realitzar una avaluació sobre les seves dificultats en les diferents àrees. El psicòleg ha de passar les proves pertinents per tal d’estimar quin és el grau de dificultat que presenta i si es requereix efectuar una reunió escolar amb el professorat per tal d’aplicar les adaptacions necessàries. A més, de la teràpia psicològica, es requereix de sessions de reforç extraescolar i la seva intervenció pot ser més o menys intensa i continua depenent de les seves dificultats.

Tractament dels trastorns de l'aprenentatge

Molts dels infants que presenten dificultats venen derivats de l’escola ja que són ells mateixos que ho detecten i recomanen la intervenció d’un psicopedagog.

En un primer moment, es realitzarà una avaluació exhaustiva de les dificultats que presenta l’infant per tal d’establir  el diagnòstic i el programa educatiu especialitzat per a cada cas. Els nens que pateixen trastorns d’aprenentatge sempre mostraran dificultats. Tot i així, des de teràpia se’ls oferirà un seguit de recursos que els ajudi a compensar les seves dificultats i d’aquesta forma puguin aprendre a treballar en diferents entorns.

És important reunir-se amb el professorat de l’escola per tal de que informin del grau d’afectació del trastorn, si hi ha algun pla individualitzat actiu i oferir diferents pautes d’actuació. 

Les sessions de reeducació les durà a terme un psicopedagog especialitzat en dificultats d‘aprenentatge en la lectura (dislèxia), expressió escrita i càlcul (discalculia). A la vegada donarà un seguit de tècniques d’estudi i oferirà un entorn de suport emocional. És important que el terapeuta ajudi al infant a manegar la part emocional ja que molts cops aquests nens es senten frustrats. A oart d’això si s’aconsegueic crear un entorn que li ofereixi un bon suport a nivell emocional probablement s’aconseguirà una evolució molt favorable.

També, al llarg de les teràpies es important esbrinar els punts forts de cada infant per tal de fomentar-los. A més, molts cops des de les fortaleses els infants troben eines que els ajuda a compensar les seves dificultats.

Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×