Què són els trastorns de tics?

Els trastorns de tic en nens i adolescents són afeccions neuropsiquiàtriques que es caracteritzen per la presència de moviments repetitius i involuntaris o vocalitzacions incontrolables. Aquests moviments i vocalitzacions són coneguts com a “tics”. Els tics poden variar en la seva naturalesa i gravetat, i es divideixen en dues categories principals:

  • Tics motors: Aquests impliquen moviments físics repetitius, com a parpelleig d’ulls, encongir-se d’espatlles, moviments del cap, ganyotes facials, sacsejades de braços, puntades o cops.

  • Tics vocals: Aquests impliquen vocalitzacions involuntàries, com grunyits, aclarir la gola, paraulotes o sons inusuals.

Els trastorns de tic es presenten en un espectre, des de tics lleus i transitoris fins a tics més greus i crònics. Els tics motors i vocals sovint es presenten junts en el mateix individu.

Quines són les causes dels trastorns de tic?

Les causes exactes dels trastorns de tic en nens i adolescents no es comprenen completament, però es creu que són el resultat d’una combinació de factors genètics, neurobiològics i ambientals. Aquí hi ha algunes possibles causes i factors contribuents:

  • Factors Genètics: Si un nen té antecedents familiars de tics o trastorns relacionats, és més probable que desenvolupi un trastorn de tic.

  • Alteracions Neurobiològiques: Les alteracions en el funcionament del sistema nerviós central, particularment a les regions del cervell involucrades en el control dels moviments i la regulació del comportament, exerceixen un paper important.

  • Factors Ambientals: L’estrès, l’exposició a toxines ambientals o infeccions poden desencadenar o exacerbar els tics en nens o adolescents genèticament susceptibles.

  • Edat i Gènere: Els trastorns de tic solen manifestar-se en la infància o l’adolescència, generalment entre els 5 i els 10 anys. Són més comuns en nens que en nenes.

  • Comorbiditats: Sovint coexisteixen amb altres afeccions neuropsiquiàtriques, com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i el trastorn obsessivocompulsiu (TOC).

Quin són els tipus de trastorns de tic?

La SÍNDROME DE TOURETTE (ST), també conegut com a síndrome de Gilles de la Tourette, és un trastorn neuropsiquiàtric que es caracteritza per la presència de tics motors i vocals crònics. És considerat com una forma més complexa del trastorn de tics.

Símptomes:

  • Tics motors: Són moviments involuntaris i repetitius que poden afectar qualsevol part del cos. Com per exemple, parpelleig excessiu, moviments facials, encongiment d’espatlles, moviments de cap, salts o cops.
  • Tics vocals: Pot incloure aclariment de la gola, grunyits, paraules o frases repetitives involuntàries, ús involuntari de paraules obscenes i repetició involuntària de les paraules d’altres persones.
  • Comorbiditat: Poden coexistir amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorns de l’espectre autista (TEA), trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, entre altres.

El TRASTORN DE TIC PERSISTENT, també conegut com a trastorn de tic crònic, és una condició neuropsiquiàtrica que es caracteritza per la presència de tics motors o vocals repetitius, involuntaris i sobtats que persisteixen durant un període de temps prolongat, generalment més d’un any.

Hi ha dos trastorns de tic persistents més comuns en nens i adolescents:

  • Trastorn de tic motor crònic (TMC): Implica tics motors repetitius, com a parpelleig d’ulls o moviments facials. Els tics poden variar en intensitat i durada, i han de ser presents durant almenys un any perquè es diagnostiqui aquest trastorn.
  • Trastorn de tic vocal crònic (TVC): Implica tics vocals repetitius, com carraspeos o grunyits. Igual que amb el TMC, els tics han de ser presents durant almenys un any perquè es faci aquest diagnòstic.

Els tics motors són moviments sobtats i involuntaris, com parpellejar, arrufar les celles o encongir les espatlles, mentre que els tics vocals involucren sons o paraules repetitives, com tossir, aclarir la gola o dir paraules fora de context.

A vegades es presenta en conjunció amb altres trastorns neuropsiquiàtrics, com el trastorn obsessivocompulsiu (TOC) o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

El TRASTORN DE TIC TRANSITORI, també conegut com a trastorn de tic provisional, és una condició neuropsiquiàtrica en la qual el nen o adolescent experimenta tics motors o vocals repetitius, involuntaris i sobtats durant un període limitat de menys d’un any.

El trastorn de tic transitori és més comú en la infància i l’adolescència, i en molts casos, els tics desapareixen per si sols sense necessitat de tractament. Però en alguns casos pot evolucionar en trastorns de tic més greus, com el trastorn de tic persistent o el trastorn de Tourette, que és una condició en la qual una persona experimenta múltiples tics motors i vocals durant més d’un any.

Si un nen o adolescent està experimentant tics transitoris que causen preocupació o interferència significativa en la seva vida diària, és recomanable consultar a un professional de la salut per a una avaluació i orientació adequada. En molts casos, el simple coneixement i la comprensió de la condició per part dels pares, cuidadors i mestres poden ajudar a manejar els símptomes i reduir l’estrès associat amb els tics.

Demana cita i vine a la primera visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×