Què és l'autisme?

És un trastorn neurològic del desenvolupament del cervell.

Acostuma a diagnosticar-se a la primera infància i afecten a tot el funcionament quotidià del nen. Forma part de l’espectre autista que vol dir que hi ha diferents nivells d’afectacions que poden ser més lleus fins a presentar unes deficiències importants.

El nivell de gravetat actual es defineix en funció del nivell d’ajut que necessita el infant i l’afectació a nivell de la comunicació social i comportaments restringits i repetitius.

Símptomes de l'autisme

Les persones que pateixen d’autisme mostren deficiències persistents en la comunicació i la interacció social en diversos contextos, manifestat principalment per lo següent:

  • Deficiències en reciprocitat socioemocional, que varien des d’un apropament social patològic i fracàs en mantenir una conversa normal en tots dos sentits, passant per la disminució en interessos, emocions o afectes compartits fins al fracàs a iniciar o respondre a interaccions socials.

  • Dèficits en conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social que apareixen des d’una comunicació verbal i no verbal passant per anomalies en el contacte visual i del llenguatge corporal, deficiències de la comprensió i ús de gestos, fins a una falta total d’expressió facial i comunicació no verbal.

  • Deficiències en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions que varien des de dificultats per ajustar el comportament en diversos contextos socials passant per dificultats per compartir jocs imaginaris o per fer amics, fins a l’absència d’interès per altres persones.

La gravetat es basa en el deteriorament de la comunicació social i dels patrons de comportament restringits i repetitius.

Patró restrictiu i repetitiu de comportaments, interessos o activitats, que es manifesten en dos o més dels següents punts:

  • Moviments, utilització d’objectes o parla estereotipats o repetitius (p.ex: estereotips motors simples, alineació de les joguines, ecolàlia etc.

  • Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal (p.ex.: angoixa enfront de petits canvis, patrons de pensament rígid..etc).

  • Interessos molt restringits i fixos que són anormals en la seva intensitat o focus d’interès (p.ex. preocupació per objectes i interessos excessivament específics o perseverants).

  • Excessiva o poca reactivitat als estímuls sensorials o interès poc habitual pels aspectes sensorials de l’entorn (p.ex: indiferència aparent al dolor/temperatura, respostes adverses a sons o textures específiques, entre d’altres.).

Els símptomes han d’estar presents en les primeres fases del període de desenvolupament. Però poden no manifestar-se totalment fins que la demanda social supera les capacitats limitades, o poden estar emmascarades per estratègies apreses en fases posteriors de la vida) i causen una deterioració clínicament significativa en l’àrea social, laboral o altres importants pel seu funcionament.

Tipus d'autisme

El nivell de gravetat es defineix per el nivell d’ajut que necessita el nen i el grau d’afectació en la comunicació social i el nivell de comportaments restringits i repetitius.

Els del grau més sever, son aquells que requereixen un nivell d’ajut molt important. A nivell de comunicació presenten deficiències greus a nivell verbal i no verbal i causen alteracions greus del funcionament amb un inici molt limitat d’interaccions socials i una resposta mínima d’apertura social d’altres persones. Per exemple: una persona que presenta poques paraules intel·ligibles i que rarament inicia una interacció i quan ho fa utilitza estratègies poc habituals per complir estrictament amb el necessari.

En aquest cas la inflexibilitat del comportament és extrema. Presenten dificultats importants a l’hora d’enfrontar-se a canvis i altres comportaments restringits interfereixen notablement amb el funcionament de tots els àmbits. Presentant com a desencadenant ansietat intensa i dificultats per canviar el focus d’atenció.

Els del grau intermig, necessiten ajut perquè presenten deficiències notables en aptitus de comunicació verbal i no verbal. Problemes socials obvis inclús amb ajut i respostes reduïdes o anormals a l’apertura social a d’altres persones. Per exemple: Són aquells que presenten frases sencilles en les que la interacció es limita a interessos especials molt concrets i que presenten una comunicació social molt excèntrica. 

La inflexibilitat del comportament, la dificultat per enfrontar canvis i altres comportaments restringits son evidents  i interfereixen en el funcionament de diversos contextos. També, mostren ansietat i dificultat per canviar el focus de l’acció.

Els del nivell de gravetat lleu, necessiten ajut també degut a que les deficiències en la comunicació social causen problemes importants. Mostren dificultats per iniciar interaccions socials i exemples clars de respostes atípiques o insatisfactòries a l’apertura social d’altres persones.

En aquest cas, pot semblar que tinguin poc interès en comunicar-se amb d’altres. Per exemple, una persona que és capaç de comunicar-se amb frases completes i que estableix una comunicació però una conversa amplia amb altres persones falla. En aquest cas, els intents per fer amics és excèntric i habitualment no tenen èxit. 

En aquest punt, la inflexibilitat del comportament causa una interferència significativa amb el funcionament en un o més contextos. Mostren dificultat per alternar activitats i problemes d’organització i planificació que dificulten la seva autonomia.

Causes de l'autisme

Actualment, existeix un desconeixement en quan a la causa exacte de l’autisme. Es planteja la possibilitat de múltiples causes i de diferents tipus. Primerament, s’ha demostrat que hi ha una possible influencia genètica en el seu desenvolupament.

No obstant, no se sap si primerament existeix una alteració a nivell neurològic el qual genera les dificultats de l’autisme o bé si hi han uns dèficits socials i afectius primaris que ho poden generar.

Així doncs, s’han detectat múltiples afectacions neurològiques i se sap que existeixen un seguit de dificultats de modulació en l’arousal el qual influeix en l’atenció, el processament d’informació i expressió afectiva.

Com es detecta l'autisme?

Els nens amb autisme presenten múltiples dificultats en els comportaments no verbals. Per exemple: son nens que no solen mirar als ulls quan et parlen, poc expressius a nivell facial i mostren dificultats a la hora de regular les postures corporals i gestos que regulen la comunicació amb l’altre.

A més, s’acostumen a aïllar dels seus companys de classe i no solen desenvolupar cap tipus de relació íntima amb ells. Tampoc els observaràs compartint els seus interessos o objectius amb d’altres. I finalment observarem una marcada absència d’empatia i correspondència tan a nivell emocional com social amb l’altre.

Acostumen a presentar preocupacions molt intenses i inusuals sobre un tema d’interès o objectes. Per exemple: Poden estar obsessionats amb el Barça durant una època i aprendre’s tots els números dels jugadors, comprar-se tots els àlbums de cromos, l’equip, la pilota, anar als partits.. i no mostren cap altre interès.

Un altre aspecte característic de l’autisme es el seguiment  de rutines que son inflexibles i no solen ser funcionals. Els canvis en rutines poden generar inseguretat, ansietat i incomoditat en aquests infants. Els nens amb autisme acostumen a espantar-se davant de la incertesa i per tant és important que aquests nens aprenguin a flexibilitzar aquestes rutines.

D’altra banda, també presenten manierismes motors que son estereotipats (per exemple:  sacsejar les mans o girar-les de forma repetida, el balanceig del cos). I també, és molt comú que es quedin bocabadats observant petites parts d’objectes de forma persistent, que potser per nosaltres passarien desapercebuts.

Quins són els factors de risc de l'autisme?

Existeixen diferents factors de risc en l’autisme:

  • Els homes presenten una major prevalença del trastorn.

  • Germans que hagin diagnosticat d’autisme.

  • Persones que mostren algun tipus de trastorn del desenvolupament

  • Bebés prematurs

  • Fills de pares amb edat avançada.

Tractament de l'autisme

Si es detecta algun tipus d’anomalia en el desenvolupament de l’infant és important que primer de tot passi per un procés avaluatiu. Primer de tot caldrà consultar-ho amb el pediatra per tal de realitzar un estudi mèdic i descartar altres possibles diagnòstics. 

Posteriorment, es realitzarà una entrevista tan als pares com al infant per tal d’avaluar la conducta del infant i diagnosticar-ho. Al Gabinet Psicològic Tena oferim de forma habitual aquest tipus d’avaluació per a nens amb autisme. 

Un cop tinguem el diagnòstic, es farà un tractament individualitzat per a cada cas. Això vol dir, que es farà un estudi exhaustiu de les dificultats que presenta cada un d’ells i un tractament personalitzat que permeti millorar cada un dels dèficits que mostri. 

Cal destacar que l’autisme es presenta de formes molt diferents i cada nen presenta una patologia molt diferent amb dèficits de diferent nivell i per tant, necessitarà un ajut diferent en cada cas i caldrà adaptar-ho.

D’altra banda, en casos més greus es pot oferir tractament amb medicació psiquiàtrica. Sobretot en casos on hi ha patologia més greu i mostren un alt nivell d’ansietat. En aquest sentit, la presa de medicació els pot ajudar a millorar el seu estat psicològic i obtenir millores importants en el seu tractament.

Demana cita i vine a la primera visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×