Què és l'ansietat en nens i adolescents?

L’ansietat en els nens i adolescents és un problema de salut mental molt comú que pot afectar al seu benestar emocional i funcionament diari. Alguns símptomes de l’ansietat en aquesta població poden incloure preocupació excessiva, inquietud, irritabilitat, dificultat de concentració, problemes de la son i queixes físiques com mals de cap i estómac.

Hi ha varies causes possibles de l’ansietat en nens i adolescents, que poden incloure factors genètics , experiències traumàtiques, estrès familiar o escolar, canvis importants en la vida, problemes de salut física i factors ambientals.

És important que els pares o els cuidadors estiguin atents als signes de l’ansietat en els seus fills i que busquin ajut professional en el cas de que els símptomes no es puguin manegar i persisteixin i interfereixin en el funcionament diari del nen. Al Gabinet Psicològic Tena som especialistes en el tractament de l’ansietat i utilitzem tècniques fiables com la teràpia cognitiva-conductual, tècniques de maneig de l’estrès i de relaxació. A més d’això, hi ha casos que requereixen de presa de medicació.

D’altra banda, és fonamental oferir un entorn de suport i de comprensió, fomentar la comunicació oberta i promoure hàbits de vida saludables com una bona alimentació, fer exercici regular i suficient temps de descans.

Si et procupa que el teu fill estigui patint d’ansietat, et recomano que consultis amb un dels nostres professionals de l’equip de psicòlegs i psiquiatres. Així podrem començar a oferir una avaluació adequada del cas i un plà de tractament adaptat a la seva situació personal.

Quines són les causes de l’ansietat en infantil i juvenil?

Les causes de l’ansietat en nens i adolescents poden variar segons cada cas individual. Però les causes més comunes solen ser les següents:

  • Factors genètics: L’ansietat pot tenir una base genética. Això significa que els nens i adolescents poden tenir una major predisposició a desenvolupar l’ansietat si tenen antecedents familiars.
  • Experiències traumàtiques: La vivència de situacions traumàtiques com la pèrdua d’un ésser estimat, violència, desastres naturals o experiències negatives poden contribuir a que el nen pateixi d’ansietat.
  • Estrès acadèmic i pressió: La pressió acadèmica, les expectatives del nivell de rendiment i les responsabilitats escolars poden causar estrès significatiu i provocar ansietat en nens i adolescents.
  • Canvis importants en la vida de l’infant: Situacions de mudança, canvis d’escola, divorci de pares o l’arribada d’un nou germà poden ser fonts d’ansietat per a nens i adolescents.
  • Problemes familiars: Els conflictes familiars, la falta de suport emocional o una dinàmica familiar disfuncional poden contribuir al desenvolupament de l’ansietat en els nens i adolescents.
  • Problemes socials: Les dificultats en les relacions amb amics o companys, el assetjament escolar (bullying) o la sensació de no encaixar poden augmentar la sensació d’ansietat.
  • Excés de l’ús de tecnologies: L’ús excessiu de tecnologies i xarxes socials pot tenir un impacte negatiu en la salut mental i augmentar l’ansietat en els nens i adolescents.
  • Factors ambientals: Condicions socioeconòmiques desfavorables, inestabilitat en la llar o viure en un entorn estressant pot contribuir al desenvolupament de l’ansietat.
  • Trastorns mèdics o de salut mental: Alguns trastorns mèdics com hormonals o problemes neurològics, així com altres trastorns mentals com el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o la depressió poden tenir símptomes associats.

Cal recorda que cada individu es únic i que l’ansietat pot tenir múltiples causes i factors que puguin contribuir al seu desenvolupament. Si un nen o adolescent està experimentant símptomes persistents d’ansietat és essencial que es busqui un ajut professional i realitzar una evaluació adequada i tractament.

Quins són els tipus d’ansietat infantil?

Existeixen diferents tipus d’ansietat infantil que poden afectar als nens i adolescents. Alguns dels trastorns d’ansietat més comuns en aquesta població són els següents:

És important destacar que un diagnòstic precís l’ha de realitzar un professional de la salut mental després de realitzar una avaluació exhaustiva. Degut a que cada nen pot presentar símptomes i necessitats diferents, per això, és fonamental buscar ajuda adequada per oferir un tractament eficaç.

ANSIETAT PER SEPARACIÓ

Es caracteritza per una por o angoixa excessiva quan el nen es separa dels seus pares o éssers estimats. Aquesta manifestació sol ser inadequada per el nivell de desenvolupament de l’infant.

Es manifesta per almenys tres dels següents símptomes:

  • Malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures de major inclinació.
  • Preocupació excessiva i persistent per la possible pèrdua de les figures amb les que mantenen major vincle afectiu  o bé, que puguin patir un possible dany, com una malaltia, calamitats o mort.
  • Preocupació excessiva i persistent per la possibilitat que un esdeveniment advers causi la separació d’una figura de vincle proper.
  • Resistència o rebuig persistent a sortir, lluny de casa, a l’escola, al treball o un altre lloc per por de la separació.
  • Por excessiva i resistència a estar sol o sense les figures de major vinculació a casa o a d’altres llocs.
  • Resistència o rebuig persistent a dormir fora de casa o  a dormir sense estar prop d’una figura pròxima.
  • Malsons repetits sobre el tema de la separació.
  • Queixes repetides de símptomes físics quan es produeix o es preveu la separació de les figures de major aferrament.

La por, l’ansietat o l’evitació és persistent dura almenys quatre setmanes en nens i adolescents.

L’infant que ho pateix, mostra una alteració que causa un malestar clínicament significatiu o deterioració a nivell social, escolar o bé, en d’altres àrees importants en el funcionament.

FÒBIES

La fòbia, és una por excessiva que es mostra cap a un objecte o situació específica (Per exemple: a volar, a les altures, als animals…etc.). Els nens amb fòbies tracten d’evitar la situació o el objecte que els hi genera ansietat tot modificant els seus hàbits normals i deteriorant el seu rendiment escolar o social.

Sol aparèixer entre els sis i els dotze anys i en molts casos desapareix espontàniament. No obstant, hi ha alguns en els que la por persisteix o s’acaben desenvolupant d’alguna altra forma.

L’ansietat, en aquest cas, és desproporcionada en relació al perill real que planteja la situació específica. Es diferencia de les pors degut a que les reaccions emocionals de temor són molt més intenses i persistents.

 

Quins són els símptomes en fòbies infantils?

Els nens o adolescents acostumen a mostrar una serie de simptomes que es mostren un cop apareix el estimul que els genera la fòbia. Així mateix, també poden apareixer simptomes abans de que el nen anticipi el contacte real amb el estimul.

    Alguns des símptomes que mostren son:

  • Ansietat

  • Por irracional davant de la situació temuda

  • Sudoracions, palpitacions, nàusees, marejos

  • Necessitat d’anar al lavabo freqüentment

  • Altres pors recurrents

  • Plors, crits..

  • Necessitat d’estar a prop de la figura de vinculació

TIPUS DE FÒBIES:

Els tipus de fòbies que existeixen son:
Als animals, a l’entorn natural (p.ex: altures, tempestes.. etc), a la sang injeccions, o lesions i a situacions més específiques (p.ex: a volar, als ascensor, llocs tancats,..etc).

TRASTORN DE PÀNIC

El trastorn de pànic en nens i adolescents és un trastorn d’ansietat on els individus experimenten atacs de pànic recurrents i inesperats. Aquests atacs de pànic es caracteritzen per símptomes físics i emocionals intensos, com ara palpitacions, dificultat per respirar, marejos, tremolors, sudoració, sensació d’asfíxia, por de perdre el control o de morir, i sensació d’irrealitat o d’estar separat de si mateix.

Els nens i adolescents amb trastorn de pànic sovint desenvolupen un temor addicional a tenir nous atacs de pànic, cosa que pot portar a una preocupació constant sobre quan i on poden passar. Això pot portar a evitar llocs o situacions en què han tingut atacs de pànic anteriors.

El trastorn de pànic en nens i adolescents pot ser debilitant i afectar negativament la qualitat de vida, el rendiment acadèmic i les relacions socials. Degut a que solen interferir amb la seva capacitat per participar en activitats quotidianes i limitar-ne l’autonomia

ANSIETAT SOCIAL

Els nens amb aquest trastorn tenen una por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals l’individu està exposat al possible judici per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials (p.ex: mantenir una conversa, reunir-se amb persones desconegudes) ser observat (mentre menges o beus) i actuar davant d’altres persones (p.ex: donar una xerrada). En els nens, l’ansietat es pot provocar en reunions amb nens de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults.

L’infant pot mostrar por a actuar de certa manera o de mostrar símptomes d’ansietat, que el valorin negativament, que l’humiliïn o l’avergonyeixin o bé que rebi el rebuig o que ofensa d’altres persones.

Les situacions socials gairebé sempre provoquen por o ansietat. En els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rabietes, quedar-se paralitzat, aferrar-se, encongir-se o el fracàs de parlar en situacions socials. Són situacions que s’eviten o resisteixen amb por o ansietat intensa i la por sol ser desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural.

Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

TIMIDESA

La timidesa en nens i adolescents es refereix a una característica de personalitat en el que els nens i joves mostren reticència, inhibició o ansietat en situacions socials o al interactuar amb altres persones.

Cal destacar la timidesa és una part normal del desenvolupament i no sempre és problemàtic. Molts nens i adolescents poden mostrar cert grau de timidesa en certes situacions, especialment al trobar-se amb persones noves o contextos desconeguts.

    Algunes de les característiques que poden mostrar són les següents:

  • Evitar el contacte visual amb altres persones. Especialment en situacions desconegudes o incòmodes.

  • Poden sentir-se més còmodes i segurs al retirar-se o aïllar-se de situacions socials, evitant participar activament en converses o iniciar itneraccions.

  • Acostumen a parlar poc i en veu baixa, especialment quan es troben en persones noves o grups grans.

  • Poden experimentar ansietat o nerviosisme i això els comporta evitar certes situacions socials o llocs.

  • Dificultat per fer amics degut a que eviten tenir interaccions socials.

  • Pot estar associat a una baixa autoestima o percepció negativa d’un mateix en comparació amb la resta.

Cal destacar l’ansietat social és defirent a la timidesa. La timidesa és una característica de personalitat que pot tenir diferents graus de gravetat en cada infant. Si la timidesa interfereix en el funcionament social, acadèmic i personal del nen o adolescent caldrà buscar un ajut professional.

MUTISME SEL·LECTIU

El mutisme selectiu és un trastorn de l’ansietat infantil, en el que el nen es mostra incapaç de parlar en situacions específiques o amb certes persones. Tot i que és capaç de comunicar-se amb normalitat en altres situacions. És a dir, el nen pot parlar i comunicar-se en entorns familiars o amb persones properes però es mostra completament silenciós i reticent en situacions socials àmplies com a l’escola o esdeveniments socials.

Incapacitat persistent de parlar en determinades situacions socials específiques malgrat fer-ho en altres sense cap dificultat. L’alteració interfereix en els assoliments educatius, laborals o en la comunicació social.

Acostuma a aparèixer en els infants més petits i majoritàriament en nenes. Aquest trastorn acostuma a aparèixer a la infància primerenca, al voltant dels 3 o 4 anys, però pot ser difícil de detectar inicialment degut a que el nen pot parlar i expressar-se normalment en entorns familiars. La característica principal del mutisme selectiu és la persistència de la incapacitat a parlar en diferents entorns durant un període de temps perllongat, almenys durant un mes.

Algunes característiques són:

  • Absència de la parla en situacions socials específiques.

  • Expressió de l’ansietat o malestar en situacions on d’espera que el nen parli.

  • Capacitat per parlar amb normalitat en entorns familiars o amb persones properes.

  • Inici primerenc en la infància, abans de l’etapa escolar.

  • Duració perllongada, generalment almenys un mes.

Les causes del mutisme no estan del tot clares. Però es creu que pot haver un component genètic i estar relacionat amb ansietat social. Alguns factors que poden contribuir al seu desenvolupament inclou experiències d’ansietat o situacions estressants a la vida del nen, així també com la predisposició genètica de l’ansietat.

ANSIETAT GENERALITZADA (TAG)

Els nens i adolescents amb TAG solen preocupar-se i tenir ansietat de manera constant i excessiva en diferents aspectes de la seva vida, com el rendiment acadèmic, la salut o les relacions socials.

A l’infant li és difícil controlar la preocupació. En aquest cas, es mostren els següents símptomes:

  • Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de punta.

  • Facilitat per fatigar-se.

  • Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc.

  • Irritabilitat.

  • Tensió muscular.

  • Problemes de somni (dificultat per adormir-se o per continuar dormint o son inquiet o insatisfactori)

L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o deterioració en l’àmbit social, acadèmic o altres àrees importants del seu funcionament.

Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×