Tractaments > Psicologia clínica adults > Trastorns de la personalitat

Què són els trastorns de la personalitat?

Els trastorns de la personalitat són un grup de trastorns mentals que es caracteritzen per patrons duradors i inflexibles de pensament, comportament i funcionament interpersonal que difereixen significativament de les expectatives culturals i causen dificultats en diversos àmbits de la vida d’una persona.

Aquests trastorns afecten la forma en què una persona percep, pensa, es relaciona amb els altres i es comporta. Els patrons de personalitat disfuncionals són generalment estables al llarg del temps i s’inicien en l’adolescència o l’edat adulta primerenca.

Patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta de les expectatives de la cultura del subjecte. Aquest patró es manifesta en dos (o més) de les següents àrees: cognició (forma de percebre i interpretar a un mateix, a altres persones i als esdeveniments), afectivitat, funcionament interpersonal i control d’impulsos.

El patró persistent és inflexible i s’estén a una àmplia gamma de situacions personals i socials. Provoca un malestar clínicament significatiu o deterioració de l’activitat social, laboral o en altres àrees importants.

El patró és estable i de llarga durada i el seu inici es remunta almenys en l’adolescència o edat adulta primerenca. El patró persistent no s’explica millor com una manifestació o conseqüència d’una altra trastorn mental i no és atribuïble als efectes fisiològics d’una substància o d’una altra afecció mèdica.

Quins són els símptomes dels trastorns de la personalitat?

És important tenir en compte que aquests símptomes poden variar en intensitat i que el diagnòstic d’un trastorn de la personalitat ha de ser realitzat per un professional de la salut mental capacitat, com un psicòleg o psiquiatre, després d’una avaluació exhaustiva. A més, una persona pot presentar símptomes de diversos trastorns de la personalitat al mateix temps, la qual cosa es coneix com a comorbiditat.

Hi ha diversos tipus de trastorns de la personalitat reconeguts pel Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), que és un manual utilitzat pels professionals de la salut mental per a diagnosticar trastorns mentals.

Causes dels trastorns de la personalitat

Els trastorns de la personalitat són el resultat d’una combinació complexa de factors genètics, biològics i ambientals. Encara que la recerca en aquesta àrea encara està en desenvolupament, s’han identificat alguns possibles factors que poden contribuir al desenvolupament dels trastorns de la personalitat. Aquests inclouen:

  • Factors genètics: S’ha observat que aquests trastorns tendeixen a presentar-se en famílies, la qual cosa suggereix una predisposició genètica. No obstant això, encara no s’ha identificat un gen específic relacionat amb els trastorns de la personalitat, i és probable que múltiples gens interactuïn entre si i amb factors ambientals.
  • Factors biològics: Alguns estudis suggereixen que uns certs desequilibris químics en el cervell, com la disminució de la serotonina, poden estar associats amb trastorns de la personalitat, especialment en trastorns com el trastorn límit de la personalitat. A més, les diferències en l’estructura i funcionament del cervell també poden exercir un paper en el desenvolupament d’aquests trastorns.
  • Factors ambientals: Els factors ambientals poden exercir un paper important en el desenvolupament dels trastorns de la personalitat. Experiències traumàtiques durant la infància, com a abús físic, emocional o sexual, negligència, separació dels pares o ambient familiar inestable, s’han associat amb un major risc de desenvolupar trastorns de la personalitat en la vida adulta. Altres factors estressants, com l’exposició a esdeveniments traumàtics o l’estrès crònic, també poden contribuir al desenvolupament d’aquests trastorns.
  • Factors psicològics: Algunes teories psicològiques suggereixen que els trastorns de la personalitat poden sorgir com una forma d’adaptació disfuncional a experiències primerenques de vida o com a mecanismes de defensa enfront d’emocions o conflictes interns no resolts. Per exemple, en el trastorn límit de la personalitat, es creu que la inestabilitat emocional i els patrons de relacions caòtiques poden ser estratègies per a regular el dolor emocional o evitar l’abandó.

Tipus de trastorns de la personalitat

Els trastorns de la personalitat es divideixen en tres grans grups:

El Grup A:

A1. Trastorn de la personalitat paranoide

A2. Trastorn de la personalitat esquizoide

A3. Trastorn de la personalitat esquizotípic

El Grup B:

B1. De la personalitat antisocial

B2. Trastorn de la personalitat límit

B3. Trastorn de la personalitat histriònica

B4. Trastorn de la personalitat narcisista

El Grup C:

C1. Trastorn de la personalitat evitativa

C2. Trastorn de la personalitat dependent

C3. Trastorn de la personalitat obsessiu – compulsiu

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT DEL GRUP A

A1. Trastorn de la personalitat paranoide

Desconfiança i suspicàcia intensa enfront dels altres, de tal manera que els seus motius s’interpreten com malèvols, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per quatre o més dels següents fets:


  • Sospita, sense base suficient, que els altres exploten, causen dany o deceben a l’individu
  • Preocupació amb dubtes injustificats sobre la lleialtat o confiança dels amics o col·legues
  • Poca disposició a confiar en els altres a causa de la por injustificada al fet que la informació s’utilitzi maliciosament en contra seva
  • Lectura encoberta de significats denigrants o amenaçadors en comentaris o actes sense malícia
  • Rancor persistent
  • Percepció d’atac a caràcter o reputació que no és apreciable pels altres i disposició a reaccionar ràpidament amb empipament o contraatacar
  • Sospita recurrent, sense justificació, respecte a la fidelitat del cònjuge o parella

A2. Trastorn de la personalitat esquizoide

Patró dominant de desenganxament en les relacions socials i poca varietat de l’expressió de les emocions en contextos interpersonals, que comencen en les primeres etapes de l’edat adulta en diversos contextos i que es manifesten per quatre o més dels següents fets: no desitja ni gaudeix les relacions íntimes ni formar part d’un nucli familiar, gairebé sempre elegeix activitats solitàries, mostra poc o gens d’interès a mantenir relacions sexuals amb altres persones, gaudeix amb poques o cap activitat, no té amics íntims ni confidents a part dels seus familiars de primer grau, es mostra indiferent a les lloances o les crítiques dels altres i es mostra emocionalment fred, amb indiferència o amb afectivitat plana.

A3. Trastorn de la personalitat esquizotípic

Patró dominant de deficiències socials i interpersonals que es manifesta per un malestar agut i poca capacitat per a les relacions estretes, així com distorsions cognitives o perceptives i comportament excèntric, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc o més dels següents fets: Idees de referència, creences estranyes o pensament màgic que influeix en el comportament i que no concorda amb les normes. Experiències perceptives inhabitables, incloses il·lusions corporals. Pensaments i discurs estranys. Suspicàcia o idees paranoides. Afecte inadequat o limitat. Comportament o estrany, excèntric o peculiar. No té amics íntims ni confidents a part dels seus familiars de primer grau. Ansietat social excessiva que no disminueix amb la familiaritat i tendeix a associar-se a pors paranoides més que a judicis negatius sobre si mateix.

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT DEL GRUP B

B1. De la personalitat antisocial

Patró dominant d’inatenció i vulneració dels drets dels altres, que es produeix des d’abans dels quinze anys i que es manifesta per tres o més dels següents fets:

  • Incompliment de les normes socials respecte als comportaments legals, que es manifesten per actuacions repetides que són motiu de detenció
  • Engany, que es manifesta per mentides repetides, utilització d’àlies per a profit o plaure personal
  • Impulsivitat o fracàs per planejar amb antelació
  • Irritabilitat i agressivitat, que es manifesta per baralles o agressions físiques repetides
  • Desatenció imprudent de la seguretat pròpia o dels altres
  • Irresponsabilitat constant, que es manifesta per la incapacitat repetida de mantenir un comportament laboral coherent o complir amb les obligacions econòmiques
  • Absència de remordiment, que es manifesta amb indiferència o racionalització del fet d’haver ferit, maltractat o robat a algú
  • Incompliment de les normes socials respecte als comportaments legals, que es manifesten per actuacions repetides que són motiu de detenció

L’individu té com a mínim divuit anys i existeixen evidències de la presència d’un trastorn de conducta amb inici abans dels quinze anys.

B2. Trastorn de la personalitat límit

Patró dominant d’inestabilitat de les relacions interpersonals, de l’autoimatge i dels afectes i impulsivitat intensa, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels següents fets:

  • Esforços desesperats per evitar el desemparament real o imaginat
  • Patró de relacions interpersonals inestables i intenses que es caracteritza per una alternança entre els extrems d’idealització i devaluació
  • Alteració de la identitat: inestabilitat intensa i persistent de l’autoimatge i del sentit del jo
  • Impulsivitat en dues o més àrees que són potencialment autolesives
  • Comportament, actitud o amenaces recurrents de suïcidi, o conductes autolesives
  • Inestabilitat afectiva deguda a una reactivitat notable de l’estat d’ànim
  • Sensació crònica de buit
  • Empipament inadequat i intens, o dificultat per controlar la ira
  • Idees paranoides transitòries relacionades amb l’estrès o símptomes dissociatius greus
  • Esforços desesperats per evitar el desemparament real o imaginat

B3. Trastorn de la personalitat histriònica

Patró dominant d’emotivitat excessiva i cerca d’atenció, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos i que es manifesta per un mes de els següents fets:

  • Se sent incòmode en situacions en les quals no és el centre d’atenció
  • La interacció amb els altres es caracteritza amb freqüència per un comportament sexualment seductor o provocatiu inadequat
  • Presenta canvis ràpids i expressió plana de les emocions
  • Utilitza l’aspecte físic per atreure l’atenció
  • Té un estil de parlar que es basa excessivament en les impressions i que manca de detalls
  • Mostra autodramatizació, teatralitat i expressió exagerada de l’emoció
  • És suggestionable (és a dir, fàcilment influenciable pels altres o per les circumstàncies)
  • Considera que les relacions són més estretes del que realment són en realitat

B4. Trastorn de la personalitat narcisista

Patró dominant de grandesa, necessitat d’admiració i falta d’empatia que comença en les primeres etapes de la vida adulta i es presenta en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels següents fets:

  • Té sentiments de grandesa i prepotència
  • Està esbalaeixo en fantasies d’èxit, poder, brillantor, bellesa o amor ideal il·limitat
  • Creu que és especial i únic i que solament poden comprendre-li o només pot relacionar-se amb altres persones especials o d’alt estatus
  • Té una necessitat excessiva d’admiració
  • Mostra un sentiment de privilegi
  • Explota les relacions interpersonals (és a dir, s’aprofita dels altres per les seves pròpies finalitats)
  • Manca d’empatia: no està disposat a reconèixer o a identificar-se amb sentiments i necessitats dels altres
  • Amb freqüència enveja als altres o creu que aquests senten enveja d’ell
  • Mostra comportaments o actituds arrogants, de superioritat

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT DEL GRUP C

C1. Trastorn de la personalitat evitativa

Patró dominant inhibició social, sentiments d’incompetència i hipersensibilitat a l’avaluació negativa, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per quatre (o més) dels següents fets:

  • Evita les activitats laborals que impliquen un contacte interpersonal significatiu per por de la crítica, la desaprovació o el rebuig
  • Es mostra poc disposat a establir relació amb els altres tret que estigui segur de ser benvolgut
  • Es mostra retret en les relacions estretes perquè tem que li avergonyeixin o ridiculitzin
  • El preocupa ser criticat o rebutjat en situacions socials
  • Es mostra inhibit en noves situacions interpersonals a causa del sentiment de falta d’adaptació
  • Es veu a si mateix com socialment inepte, amb poc atractiu personal o inferior als altres
  • Es mostra extremadament poc inclinat a assumir riscos personals o a implicar-se en noves activitats perquè li poden resultar vergonyoses

C2. Trastorn de la personalitat dependent

Necessitat dominant i excessiva que li cuidin, la qual cosa comporta un comportament submís i d’inclinació exagerada, i por a la separació, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos i que es manifesta per cinc (o més) dels següents fets:

  • Li costa prendre decisions quotidianes sense el consell i la reafirmació excessiva d’altres persones
  • Necessita als altres per assumir responsabilitats en la majoria dels àmbits importants de la seva vida
  • Té dificultat per expressar el desacord amb els altres per por de perdre el seu suport i aprovació
  • Va massa per obtenir l’acceptació i suport dels altres, fins al punt de fer coses voluntàriament que li desagraden
  • Se sent incòmode o indefens quan està solament per por exagerada a ser incapaç de cuidar-se a si mateix
  • Quan acaba una relació estreta, cerca amb urgència una altra relació perquè li cuidin i li donin suport
  • Sent una preocupació no realista per por que ho abandonin i hagi de cuidar de si mateix

C3. Trastorn de la personalitat obsessiu – compulsiu

Patró dominant de preocupació per l’ordre, perfeccionisme, control mental i interpersonal, a costa de la flexibilitat, la franquesa i l’eficiència, que comença en les primeres etapes de la vida adulta i està present en diversos contextos i que es manifesta per quatre (o més) dels fets següents:

  • Es preocupa per detalls, normes, llestes, ordre, organització o els programes fins al punt que descuit l’objectiu principal de l’activitat
  • Mostra un perfeccionisme que interfereix amb la terminació de les tasques
  • Mostra una dedicació excessiva al treball i productivitat que exclou les activitats d’oci i els amics
  • És massa conscient, escrupolós i inflexible en matèria de moralitat, ètica o valors
  • És incapaç de desfer-se d’objectes deteriorats o inútils encara que no tinguin un valor sentimental
  • Està poc disposat a delegar tasques o treball tret que els altres se sotmetin exactament a la seva manera de ferles coses
  • És avar cap a si mateix i cap als altres; considera els diners com alguna cosa que s’ha d’acumular per a catàstrofes futures
  • Mostra rigidesa i obstinació

Aquests són els trastorns de la personalitat. Cada trastorn de la personalitat té les seves pròpies característiques distintives i criteris de diagnòstic. És important destacar que els trastorns de la personalitat són condicions complexes i requereixen una avaluació i diagnòstic adequats per part d’un professional de la salut mental. El tractament pot incloure teràpia individual, teràpia grupal i, en alguns casos, medicació.

Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×