
Els trastorns del son infantil i juvenil són alteracions persistents en la quantitat, qualitat o ritme del son que afecten el benestar físic, emocional i cognitiu de l’infant o adolescent.
El son exerceix un paper essencial en:
Quan apareixen dificultats per dormir o mantenir un descans adequat, es poden observar conseqüències significatives en la vida diària.
És important destacar que, en molts casos, el trastorn del son no és un problema aïllat, sinó que actua com a símptoma d’una altra dificultat subjacent (ansietat, estrès, problemes emocionals, alteracions mèdiques o del neurodesenvolupament). Per això, és fonamental realitzar una avaluació clínica que permeti identificar l’origen del problema.
La intervenció precoç millora significativament la qualitat de vida del menor i de la seva família.
Els símptomes poden variar segons el tipus de trastorn, però els més freqüents són:
En adolescents és habitual observar un retard del ritme circadiari, amb tendència a anar a dormir molt tard i dificultat per llevar-se al matí.
Els trastorns del son solen tenir un origen multifactorial:
Els antecedents familiars de problemes de son poden augmentar la vulnerabilitat.
Especialment en l’adolescència.
Les preocupacions escolars, socials o familiars poden interferir en el descans.
Estimulants (per exemple, tractament per al TDAH), consum de cafeïna o ús excessiu de pantalles.
Rutines irregulars, exposició a dispositius electrònics abans d’anar a dormir.
La depressió i els trastorns d’ansietat s’associen sovint amb alteracions del son.
Comença la teva teràpia avui mateix
Els trastorns del son en la infància i l’adolescència poden presentar-se de formes molt diferents. Identificar quin tipus d’alteració predomina (dificultat per dormir, despertars, somnolència diürna, canvis de ritme o episodis nocturns) és clau per orientar l’avaluació i el tractament.
L’insomni es refereix a la dificultat per iniciar el son, mantenir-lo o tornar a dormir després d’un despertar, amb un impacte clar en el funcionament diari.
En infants petits, l’insomni pot anar lligat a dificultats per dormir sense la presència del cuidador o a associacions de son (necessitat de determinades condicions per conciliar-lo).
L’apnea del son implica interrupcions repetides de la respiració durant el son. Pot provocar microdespertars que fragmenten el descans i generen fatiga, irritabilitat i dificultats atencionals.
En alguns casos pot coexistir amb sobrepès, hipertròfia d’amígdales/adenoides o altres factors mèdics, per la qual cosa és important la valoració pediàtrica i, si escau, estudi del son.
La narcolèpsia és un trastorn neurològic del son caracteritzat per somnolència diürna excessiva i episodis de son sobtats o irrefrenables.
En alguns casos apareix cataplexia (pèrdua brusca del to muscular davant emocions intenses), però no sempre. Atès el seu impacte, requereix avaluació mèdica especialitzada.
Es refereix a una somnolència diürna marcada malgrat haver dormit un temps suficient, amb sensació de no descans o dificultat per activar-se.
És important descartar causes com hàbits inadequats, alteració del ritme circadiari, trastorns emocionals o problemes mèdics.
Són alteracions del “rellotge biològic” que afecten l’horari natural de son-vigília. En adolescents és especialment freqüent el retard de fase, amb tendència a adormir-se molt tard i dificultat per llevar-se d’hora.
Aquí és clau treballar hàbits, rutina, exposició a la llum i ús de pantalles, a més de valorar si hi ha ansietat o estrès associat.
El somnambulisme consisteix en episodis en què l’infant s’aixeca del llit i realitza conductes automàtiques (caminar, obrir portes, deambular) mentre continua adormit.
A més de la intervenció clínica si interfereix, la prioritat és la seguretat a casa (prevenció de riscos).
Els malsons són somnis molt desagradables i ben recordats que generen por o angoixa i poden provocar despertars complets.
Quan són freqüents o s’associen a ansietat, canvis vitals o experiències estressants, convé una avaluació per abordar-ne l’origen.
Els terrors nocturns són episodis bruscos de despertar-se amb por intensa, crits i activació fisiològica (taquicàrdia, sudoració).
Poden generar molta alarma familiar, però l’avaluació ajuda a distingir-los d’altres problemes i a reduir la preocupació.
Alguns infants presenten moviments repetitius o sensacions incòmodes que alteren el descans, com:
En aquests casos és important valorar causes mèdiques i emocionals, i descartar trastorns específics amb suport pediàtric si escau.
En molts casos, el son s’altera com a part d’un problema més ampli:
Per això, una avaluació clínica no es limita a “donar pautes d’higiene del son”, sinó que busca comprendre el context emocional i conductual del menor.
És recomanable acudir a un psicòleg infantil quan:
El tractament depèn de l’origen del problema i pot incloure:
La intervenció precoç millora el pronòstic i prevé complicacions emocionals.
A Gabinet Psicològic Tena, realitzem una avaluació clínica exhaustiva per identificar la causa del trastorn del son i dissenyar un pla d’intervenció personalitzat.
Acompanyem l’infant i la seva família amb un enfocament proper, rigorós i professional.
Demana cita ara i fes el primer pas per millorar el descans, la regulació emocional i el benestar integral del teu fill.
© 2024 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats