Trastorns d’eliminació

Els trastorns d’eliminació són alteracions persistents en el control voluntari de la micció (orina) o la defecació (femta) en nens que ja han assolit l’edat en què s’espera un control fisiològic adequat.

Des del punt de vista clínic, aquests trastorns inclouen principalment:

• Enuresi (pèrdua involuntària d’orina)
• Encopresi (emissió involuntària de femta)

Durant el desenvolupament infantil és freqüent que apareguin episodis ocasionals de pèrdua de control, especialment en etapes d’aprenentatge del control d’esfínters. No obstant això, parlem de trastorn quan:

• Persisteix més enllà de l’edat esperada de maduració (aproximadament 5 anys en el cas de l’enuresi).
• Es produeix amb una freqüència clínicament significativa.
• Genera malestar emocional, impacte social o deteriorament funcional.

Quan el problema interfereix en l’autoestima, la vida escolar o la convivència familiar, és recomanable realitzar una avaluació psicològica i mèdica especialitzada.

L’enuresi consisteix en l’emissió repetida i involuntària d’orina al llit o a la roba, en una edat en què ja s’espera control vesical.

Es pot classificar en:

Es produeix durant el dia mentre el nen està despert. És menys freqüent que la nocturna i pot estar relacionada amb:

• Retard maduratiu
• Problemes emocionals
• Disfuncions del sistema urinari
• Factors conductuals

Es produeix durant el dia mentre el nen està despert. És menys freqüent que la nocturna i pot estar relacionada amb:

• Retard maduratiu
• Problemes emocionals
• Disfuncions del sistema urinari
• Factors conductuals

L’evidència científica indica un origen multifactorial:

• Factors genètics (història familiar)
• Retard en la maduració neurològica del control vesical
• Alteracions en la producció d’hormona antidiürètica
• Son profund amb dificultat per despertar
• Estrès emocional o canvis vitals

És important subratllar que l’enuresi no és culpa del nen ni resultat de mala conducta. És un procés involuntari que s’ha d’abordar amb comprensió, paciència i tractament adequat quan sigui necessari.

El tractament pot incloure:

• Intervenció conductual (alarma d’enuresi)
• Educació familiar
• Tècniques de reforç positiu
• Tractament mèdic en casos seleccionats

L’encopresi és l’emissió repetida i involuntària de femta en llocs inapropiats (roba interior, terra), en nens que ja han adquirit el control intestinal.

Es diferencia d’episodis aïllats de diarrea o accidents ocasionals.

• Deposicions involuntàries repetides
• Presència de femta dura acumulada
• Olor persistent
• Evitació de l’ús del vàter
• Malestar emocional associat

Les causes poden ser mèdiques, psicològiques o conductuals:

1. Restrenyiment crònic
És la causa més freqüent. L’acumulació prolongada de femta al recte pot provocar escapaments involuntaris.

2. Factors emocionals
Estrès, ansietat, conflictes familiars, canvis escolars o esdeveniments vitals poden influir en el manteniment del problema.

3. Dificultats en l’aprenentatge del control
Entrenament inadequat o experiències negatives associades al vàter.