
Els trastorns de tics en infants i adolescents són afeccions neuropsiquiàtriques del neurodesenvolupament caracteritzades per la presència de moviments repetitius, ràpids i involuntaris o vocalitzacions incontrolables, conegudes com a tics.
Els tics solen aparèixer de manera sobtada, poden variar en intensitat i freqüència, i habitualment empitjoren en situacions d’estrès, cansament o ansietat. Tot i que l’infant pot intentar suprimir-los de manera voluntària durant un breu període de temps, això acostuma a generar una sensació interna de tensió o urgència, seguida de la reaparició del tic.
Des del punt de vista clínic, els tics es classifiquen en dos grans grups:
Són moviments físics involuntaris i repetitius, com ara:
Consisteixen en emissions sonores involuntàries, com ara:
Els trastorns de tics es presenten en un espectre de gravetat, des de formes lleus i transitòries fins a quadres crònics que poden interferir en la vida escolar, social i emocional de l’infant.
Actualment no existeix una causa única que expliqui l’aparició dels trastorns de tics. L’evidència científica indica que es tracta d’un origen multifactorial, en el qual interactuen diferents factors:
Els trastorns de tics mostren una alta incidència dins l’entorn familiar. Els infants amb antecedents familiars de tics, síndrome de Tourette, TDAH o TOC presenten un major risc de desenvolupar-los.
S’han descrit alteracions en els circuits cerebrals implicats en el control del moviment i l’autoregulació, especialment en les vies cortico-estriato-talàmiques, així com en la modulació de neurotransmissors com la dopamina.
L’estrès, la fatiga, determinades infeccions o l’exposició a factors ambientals poden desencadenar o intensificar els tics en infants amb una vulnerabilitat prèvia.
Els tics solen iniciar-se entre els 5 i els 10 anys, i són més freqüents en nens que en nenes. En molts casos, la intensitat disminueix durant l’adolescència.
És habitual la coexistència amb altres trastorns del neurodesenvolupament, especialment:
Comença la teva teràpia avui mateix
La síndrome de Tourette és la forma més complexa dels trastorns de tics. Es caracteritza per la presència de múltiples tics motors i almenys un tic vocal, que persisteixen durant més d’un any, amb inici abans dels 18 anys.
Símptomes principals:
La gravetat pot variar notablement entre persones, i no tots els casos presenten símptomes intensos o incapacitants.
Es diagnostica quan existeixen tics motors o tics vocals (però no ambdós) durant més d’un any, sense complir criteris de síndrome de Tourette.
Existeixen dues formes principals:
Els tics poden fluctuar en intensitat al llarg del temps i coexistir amb altres trastorns neuropsiquiàtrics.
Es caracteritza per la presència de tics motors i/o vocals durant menys d’un any. És el tipus més freqüent en la infància.
En molts casos, els tics desapareixen espontàniament sense necessitat de tractament. No obstant això, quan generen malestar significatiu o interferència funcional, és recomanable realitzar una avaluació professional per valorar l’evolució i descartar altres trastorns.
És recomanable acudir a un psicòleg o psiquiatre infantil quan:
El tractament depèn de la gravetat dels tics, l’impacte funcional i la presència de comorbiditats. En molts casos lleus, la psicoeducació i l’acompanyament familiar són suficients.
Quan és necessari, l’abordatge pot incloure:
A Gabinet Psicològic Tena, oferim avaluació clínica i tractament especialitzat del trastorn de tics infantil a Esplugues de Llobregat, amb un enfocament rigorós, proper i adaptat a cada nen i la seva família.
Demana cita ara i fes el primer pas per millorar el benestar emocional i funcional del teu fill.
© 2024 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats