Trastorns d’ingestió i de conducta alimentària

Sovint els infants petits, per curiositat, es posen coses a la boca del seu entorn, com herba, sorra o joguines. Però quan persisteixen a ingerir substàncies no nutritives i no alimentàries durant un període d’un mes, es tracta d’un trastorn que s’anomena pica.

És una conducta que no correspon al grau de desenvolupament de l’infant, no forma part d’una pràctica culturalment acceptada o socialment normativa i no es produeix per un altre trastorn mental.

Pot provocar deficiències nutricionals i problemes de salut física, com càries, augment de pes insuficient i risc de malalties relacionades amb la dieta, com la diabetis tipus 2.

L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari caracteritzat per una preocupació obsessiva pel pes i la imatge corporal, que condueix a una restricció de la ingesta en relació amb les necessitats, i que provoca un pes corporal significativament per sota del que correspon a l’edat, el sexe, el curs del desenvolupament i la salut física.

El pes significativament baix es defineix com un pes inferior al mínim normal o inferior a l’esperat.

En aquest cas, l’infant o adolescent mostra un por intensa a guanyar pes o a engreixar-se. A més, presenta conductes que interfereixen en l’augment de pes, fins i tot quan el pes és persistentment baix.

Es produeix una alteració de la imatge corporal, de manera que l’infant o adolescent es percep més gras o grassa del que realment és.

L’anorèxia nerviosa és més freqüent en adolescents i adults joves, però també pot afectar infants més petits.

Els factors de risc inclouen la pressió social per encaixar en determinats estàndards de bellesa, la influència dels mitjans de comunicació, la genètica i els antecedents familiars de trastorns alimentaris.

La bulímia nerviosa en infants i adolescents es caracteritza per episodis recurrents d’afartaments. Un afartament consisteix en la ingestió, en un període determinat, d’una quantitat d’aliments clarament superior a la que ingeriria la majoria de persones en circumstàncies similars, amb una sensació de pèrdua de control.

Apareixen conductes compensatòries inadequades i recurrents, com vòmits autoprovocats, ús incorrecte de laxants o diürètics, dejuni o exercici excessiu.

Els episodis es produeixen almenys una vegada a la setmana durant tres mesos. L’autoavaluació està excessivament influïda pel pes i la constitució corporal, i no es produeix durant un període d’anorèxia nerviosa.

Pot tenir conseqüències greus com desequilibris electrolítics, erosió dental, deshidratació, trastorns gastrointestinals, problemes cardíacs, així com depressió, ansietat i problemes d’autoestima.