Ansietat infantil
Què és l'ansietat infantil i com es tracta?
L’ansietat infantil i juvenil és un dels problemes de salut mental més freqüents en infants i adolescents. Es manifesta quan la por, la preocupació o la inseguretat apareixen de manera intensa, persistent i desproporcionada, interferint en el benestar emocional, el rendiment acadèmic i la vida social del menor.
Al Gabinet Psicològic Tena, som especialistes en el diagnòstic i tractament de l’ansietat infantil a Esplugues de Llobregat, oferint una atenció professional, personalitzada i basada en criteris clínics contrastats.
D’altra banda, és fonamental oferir un entorn de suport i comprensió, fomentar la comunicació oberta i promoure hàbits de vida saludables com una bona alimentació, la pràctica regular d’exercici físic i un temps de descans suficient.
Si et preocupa que el teu fill estigui patint ansietat, et recomanem que consultis amb un dels nostres professionals de l’equip de psicòlegs i psiquiatres. Així podrem iniciar una avaluació adequada del cas i un pla de tractament adaptat a la seva situació personal.
Què és l’ansietat en infants i adolescents?
L’ansietat és una resposta emocional normal davant de situacions noves, exigents o desconegudes. Tanmateix, parlem de trastorn d’ansietat infantil quan aquesta reacció:
- Es manté en el temps
- Apareix de manera excessiva
- No s’ajusta a l’edat del nen
- Limita el seu funcionament diari
Els infants i adolescents amb ansietat poden experimentar preocupació constant, por intensa, inquietud, irritabilitat, dificultats de concentració i símptomes físics com dolor abdominal, cefalees o alteracions del son.
Símptomes de l’ansietat infantil i juvenil
Els símptomes poden variar segons l’edat i el tipus d’ansietat, però els més habituals són:
- Preocupació excessiva i difícil de controlar
- Por intensa davant de situacions quotidianes
- Irritabilitat o canvis d’humor freqüents
- Dificultats per dormir
- Problemes de concentració
- Queixes físiques recurrents (dolor d’estómac, nàusees, cefalees)
- Conductes d’evitació
- Dependència excessiva de figures de referència
Quan aquests símptomes persistixen i afecten el desenvolupament del nen, és fonamental realitzar una avaluació professional.
Quines són les causes de l’ansietat infantil i juvenil?
L’ansietat infantil té un origen multifactorial, en el qual interactuen diferents factors:
- Factors genètics: major vulnerabilitat quan existeixen antecedents familiars
- Experiències traumàtiques: pèrdues, accidents, violència, canvis bruscos
- Estrès acadèmic i pressió escolar
- Canvis vitals importants: mudances, divorcis, arribada de germans
- Conflictes familiars o manca de suport emocional
- Dificultats socials o bullying
- Ús excessiu de tecnologies
- Altres trastorns psicològics o mèdics associats
Cada infant és únic, i per això el diagnòstic s’ha de realitzar sempre de manera individualitzada.
Descobreix com podem ajudar-te
Comença la teva teràpia avui mateix
- Demana cita ara
Tipus de trastorns d’ansietat infantil
Ansietat per separació
Es caracteritza per una por o angoixa excessiva quan el nen se separa dels seus pares o éssers estimats. Aquesta manifestació sol ser inadequada per al nivell de desenvolupament del nen.
Es manifesta amb almenys tres dels següents símptomes:
- Malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures de major vinculació
- Preocupació excessiva i persistent per la possible pèrdua de les figures amb les quals manté un vincle afectiu més fort
- Preocupació persistent perquè un esdeveniment advers provoqui la separació
- Resistència o rebuig persistent a sortir de casa, anar a l’escola o a altres llocs
- Por excessiva a estar sol o sense les figures de vinculació
- Rebuig a dormir fora de casa o sense estar a prop d’una figura propera
- Malsons repetits sobre el tema de la separació
- Queixes físiques recurrents quan es produeix o es preveu la separació
La por, l’ansietat o l’evitació és persistent i dura com a mínim quatre setmanes en infants i adolescents.
Fòbies infantils
La fòbia és una por intensa i persistent cap a un objecte o situació concreta (animals, alçades, volar, sang, espais tancats…).
La por és desproporcionada al perill real i genera evitació i malestar significatiu.
Quins són els símptomes en les fòbies infantils?
- Ansietat
- Por irracional davant la situació temuda
- Sudoració, palpitacions, nàusees, mareig
- Necessitat d’anar al lavabo amb freqüència
- Altres pors recurrents
- Plors, crits
- Necessitat d’estar a prop de la figura de vinculació
Tipus de fòbies
- A animals
- A l’entorn natural (alçades, tempestes)
- A la sang, injeccions o lesions
- A situacions específiques (volar, ascensors, espais tancats)
Trastorn de pànic
El trastorn de pànic en nens i adolescents es caracteritza per l’aparició d’atacs de pànic recurrents i inesperats, que generen una por intensa i sobtada, acompanyat de símptomes físics molt cridaners. Aquests episodis no sempre estan vinculats a una situació concreta i poden aparèixer de manera inesperada, la qual cosa incrementa la sensació de pèrdua de control.
Durant un atac de pànic, el nen o adolescent pot experimentar palpitacions, sensació d’ofec, mareig, tremolors, sudoració, opressió en el pit, així com por intensa a perdre el control, tornar-se boig o morir. Encara que els símptomes són molt intensos, no suposen un perill real per a la salut física.
Després dels primers episodis, sol aparèixer una preocupació persistent per la possibilitat de sofrir nous atacs, la qual cosa pot provocar evitació de llocs o situacions associades a episodis previs. Aquest patró pot afectar de manera significativa a la vida escolar, social i familiar si no s’aborda adequadament.
Ansietat social
L’ansietat social infantil, també coneguda com a fòbia social, es manifesta com una por intensa i persistent a ser avaluat negativament pels altres en situacions socials o de rendiment. Aquest temor no es limita a la interacció amb adults, sinó que apareix especialment en contextos amb altres nens o adolescents.
El nen pot mostrar evitació de situacions socials, plor, bloqueig de la parla, rigidesa corporal, retraïment o aïllament. En alguns casos, l’ansietat s’expressa mitjançant rabietas o resistència intensa a participar en activitats grupals.
L’ansietat social és persistent (durada mínima de sis mesos) i provoca un malestar clínicament significatiu, interferint en les relacions socials, el rendiment acadèmic i l’autoestima. A diferència de la timidesa, l’ansietat social genera un sofriment intens i limita de manera clara la vida quotidiana del menor.
Timidesa
La timidesa és una característica de personalitat freqüent en la infància i adolescència, i forma part del desenvolupament normal. Els nens tímids solen mostrar inhibició, reserva o incomoditat en situacions socials noves o davant persones desconegudes.
A diferència dels trastorns d’ansietat, la timidesa no implica necessàriament malestar intens ni deterioració funcional. Molts nens tímids s’adapten progressivament a les situacions socials sense necessitat d’intervenció clínica.
Només es recomana intervenció psicològica quan la timidesa interfereix de manera significativa en el desenvolupament social, emocional o acadèmic del nen, generant aïllament, baixa autoestima o evitació persistent de situacions importants per al seu desenvolupament.
- Algunes de les característiques que poden mostrar són les següents:
- Evitar el contacte visual amb altres persones. Especialment en situacions desconegudes o incòmodes.
- Poden sentir-se més còmodes i segurs al retirar-se o aïllar-se de situacions socials, evitant participar activament en converses o iniciar itneraccions.
- Acostumen a parlar poc i en veu baixa, especialment quan es troben en persones noves o grups grans.
- Poden experimentar ansietat o nerviosisme i això els comporta evitar certes situacions socials o llocs.
- Dificultat per fer amics degut a que eviten tenir interaccions socials.
- Pot estar associat a una baixa autoestima o percepció negativa d’un mateix en comparació amb la resta.
Cal destacar l’ansietat social és defirent a la timidesa. La timidesa és una característica de personalitat que pot tenir diferents graus de gravetat en cada infant. Si la timidesa interfereix en el funcionament social, acadèmic i personal del nen o adolescent caldrà buscar un ajut professional.
Mutisme sel·lectiu
El mutisme selectiu és un trastorn d’ansietat infantil en el qual el nen és incapaç de parlar en determinats contextos socials, com l’escola, malgrat comunicar-se amb normalitat en entorns familiars o amb persones de confiança.
Sol iniciar-se en la infància primerenca, generalment abans de l’etapa escolar, i està estretament relacionat amb l’ansietat social. El silenci no és voluntari ni desafiador, sinó una resposta intensa d’ansietat davant determinades situacions socials.
Aquest trastorn interfereix de manera significativa en la comunicació social, el rendiment acadèmic i la integració escolar, i requereix una intervenció psicològica especialitzada per a evitar la seva cronificació i l’impacte emocional a llarg termini.
- Absència de la parla en situacions socials específiques.
- Expressió de l’ansietat o malestar en situacions on d’espera que el nen parli.
- Capacitat per parlar amb normalitat en entorns familiars o amb persones properes.
- Inici primerenc en la infància, abans de l’etapa escolar.
- Duració perllongada, generalment almenys un mes.
Les causes del mutisme no estan del tot clares. Però es creu que pot haver un component genètic i estar relacionat amb ansietat social. Alguns factors que poden contribuir al seu desenvolupament inclou experiències d’ansietat o situacions estressants a la vida del nen, així també com la predisposició genètica de l’ansietat.
Descobreix com podem ajudar-te
Comença la teva teràpia avui mateix
- Demana cita ara
Ansietat generalitzada (TAG)
L’ansietat generalitzada (TAG) es caracteritza per una preocupació excessiva, persistent i difícil de controlar, que afecta múltiples àrees de la vida del menor.
A l’infant li és difícil controlar la preocupació. En aquest cas, es mostren els següents símptomes:
- Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de punta.
- Facilitat per fatigar-se.
- Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc.
- Irritabilitat.
- Tensió muscular.
- Problemes de somni (dificultat per adormir-se o per continuar dormint o son inquiet o insatisfactori)
L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o deterioració en l’àmbit social, acadèmic o altres àrees importants del seu funcionament.
Quan acudir a un psicòleg infantil?
És recomanable sol·licitar ajuda professional quan:
- L’ansietat no remet amb el temps
- Interfereix en l’escola, la família o les relacions socials
- El nen mostra patiment emocional significatiu
- Apareixen símptomes físics freqüents sense causa mèdica
T'ajudem a recuperar el benestar emocional del teu fill
Al Gabinet Psicològic Tena t’acompanyem en el tractament de l’ansietat infantil a Esplugues de Llobregat, amb un enfocament humà, proper i clínicament rigorós.
Demana cita ara i comença avui mateix el procés d’acompanyament terapèutic.
Demana cita ara
Podem ajudar-te!
© 2024 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats