Trastorns de la son

Dificultat per a agafar el son, romandre adormit o tenir un somni reparador, la qual cosa resulta en somnolència i fatiga diürna. Predominant insatisfacció per la quantitat o qualitat de somni, associada a un o més dels següents símptomes:

L’insomni o la mala qualitat de son tenen repercussions importants en el dia a dia de la persona:

L’apnea del son és un trastorn del son caracteritzat per pauses en la respiració durant el somni a causa del col·lapse de les vies respiratòries. Això pot portar a despertars freqüents durant la nit i una sensació de cansament durant el dia.
L’apnea del son pot afectar tan adults com a nens, però és més comú en adults, especialment en homes majors de 40 anys i persones amb sobrepès.

Existeixen tres tipus principals d’apnea del son:

Un trastorn neurològic que provoca somnolència excessiva durant el dia i atacs de son sobtats i irresistibles. És un trastorn crònic del son que es caracteritza perquè en un sol dia es presenten de forma recurrent períodes en què hi ha una necessitat irrefrenable de dormir. Aquests episodis es produeixen almenys tres vegades per setmana en un període de tres mesos.

Es caracteritza per la presència d’almenys un dels següents símptomes:

D’inici en la infància, adolescència o en la joventut, rarament s’inicia en adults majors de 35 anys. El caràcter crònic d’aquesta malaltia, implica que es conviu amb ella tota la vida. Intervencions com el manteniment d’un horari regular milloren la seva simptomatologia.

Impliquen alteracions en el rellotge biològic intern, la qual cosa pot portar a problemes per a agafar el son i despertar en els moments adequats.

Són trastorns que provoquen experiències de por intensa o ansietat durant el somni.
Són experiències intenses i pertorbadores que ocorren durant el somni, però són diferents en les seves característiques i com afecten la persona.

Els malsons són somnis vívids i aterridors que provoquen emocions negatives intenses, com a por, ansietat, tristesa o desesperació. Aquests somnis solen ocórrer durant la fase del somni anomenada “son REM” (Moviment Ràpid dels Ulls), que és una etapa del somni en la qual ocorren la majoria dels somnis. Els malsons solen recordar-se amb detall en despertar i poden provocar malestar emocional i dificultat per a tornar a dormir. Qualsevol persona pot tenir malsons ocasionalment, especialment en situacions estressants o després de veure pel·lícules o llegir llibres inquietants. No obstant això, quan els malsons són recurrents i afecten la qualitat del somni i el benestar, poden ser un símptoma d’un trastorn del son o de problemes de salut mental.

Els terrors nocturns, també coneguts com a terror nocturn, són episodis de por intensa que ocorren durant el somni profund, en la primera meitat de la nit, durant l’etapa del somni coneguda com a “somni d’ones lentes”. A diferència dels malsons, els terrors nocturns solen provocar una reacció física més dramàtica, com cridar, suar, acceleració del ritme cardíac i moviments bruscos. A més, la persona que experimenta un terror nocturn generalment no té records clars de l’esdeveniment en despertar, o només recorda fragments desorganitzats. Això pot fer que sigui difícil consolar a la persona afectada durant l’episodi. Els terrors nocturns són més comuns en nens, però també poden afectar adults, especialment si experimenten estrès o privació de somni.

Es caracteritza per una sensació incòmoda i urgent de moure les cames, la qual cosa interfereix amb el somni.

La síndrome de cames inquietes (SPI), també conegut com a síndrome de Willis-Ekbom, és un trastorn neurològic que provoca una sensació incòmoda a les cames, generalment en repòs, i un impuls irresistible de moure-les per a alleujar aquesta sensació. Aquesta condició sol ocórrer principalment en les hores de la tarda i nit, la qual cosa pot dificultar agafar el son i afectar la qualitat del somni en general.

Els símptomes típics de la síndrome de cames inquietes inclouen:
Sensació de formigueig, picó, cremor o estirades a les cames, especialment quan estan en repòs, com en estar assegut o ficat al llit. Necessitat de moure les cames per a alleujar la sensació incòmoda, la qual cosa proporciona una sensació temporal d’alleujament.

Els símptomes generalment empitjoren durant la nit, la qual cosa pot dificultar agafar el son o mantenir-se adormit. En alguns casos, la síndrome de cames inquietes també pot afectar els braços i altres parts del cos, encara que és menys comú.

És un problema d’excés de son, que normalment apareix dels 17 i els 24 anys. La duració mitjana del son nocturn és d’unes nou hores i mitja, però en els casos més extrems s’ha arribat a episodis de 20 hores. La persona assegura tenir molta son malgrat haver dormit durant almenys set hores en el període principal i pot presentar un o més dels següents símptomes:

Els episodis de somni excessiu es produeixen almenys tres cops a la setmana durant un mínim de tres mesos, i s’acompanyen de malestar significatiu o deteriorament en les àrees cognitiva, social i laboral, així com en altres àrees importants pel funcionament del dia a dia.

Episodis repetits que impliquen l’acte d’aixecar-se del llit i caminar per la casa en ple somni. Sol aparèixer durant el primer terç del període de somni major. Durant aquest període l’individu sol mantenir la mirada fixa i perduda, es mostra areactiu als intents dels altres per mantenir un diàleg amb ell i només pot despertar-se a força de grans esforços per part dels altres. Quan la persona es desperta no sol recordar gens de l’episodi, recobra totes les seves facultats i no mostra afectació de cap mena.

El somnambulisme es manifesta per l’aparició d’episodis recurrents durant el primer terç del son, en etapes del son profund (fase NREM). Es manifesta a través de les conductes automàtiques que executa la persona. Conductes que poden ser simples, com estirar la roba del llit, o més complexes, com vestir-se, deambular per casa o jugar.

Durant l’episodi de somnambulisme, la persona sol mantenir la mirada fixa i perduda i no reacciona als intents dels altres per mantenir un diàleg amb ell. Si se’l desperta, la persona es mostra confosa, desorientada i no recorda res. Un cop recuperada la consciència, recobra totes les seves facultats i no mostra afectació de cap mena.