Tractaments > Psicologia clínica adults > Trastorns de la son

Què són els trastorns del son?

Hi ha una presència molt alta de problemes del son entre la població general. Afecta entre un 30-35% de la població adulta. Es presenta més en les dones, en persones d’edat avançada i en persones amb problemes psiquiàtrics.

Existeix una àmplia varietat de problemes. Uns es relacionen amb el dèficit de son (insomni), mentre que d’altres amb un excés (somnolència excessiva). N’hi ha que es deuen a problemes en els ritmes de son-vigília i d’altres per disfuncions que es produeixen mentre dormim, com per exemple, somnambulisme, terrors nocturns o bruxisme.

S’ha de dir que l’insomni és sempre símptoma/signe d’un altre problema principal, i, és per aquest motiu que és essencial anar a les causes, a l’origen de l’insomni, per posar-hi solució.

Els trastorns del son tenen un important impacte en la vida personal, social i laboral de qui els pateix.

Símptomes dels trastorns de la son

Els símptomes específics dels trastorns del son poden variar segons el tipus de trastorn que afecti una persona. No obstant això, alguns símptomes comuns que poden indicar la presència d’un trastorn del son inclouen:

  • Dificultat per a agafar el son o romandre adormit: Pot haver-hi dificultats per a quedar-se adormit a la nit, la qual cosa pot portar a una prolongada lluita per a agafar el son. També pot haver-hi despertars freqüents durant la nit, la qual cosa interromp el somni i dificulta el retorn a un somni profund i reparador.
  • Somnolència diürna excessiva: La persona afectada pot sentir-se extremadament cansada durant el dia, fins i tot després d’haver dormit una quantitat aparentment suficient d’hores. Aquesta somnolència excessiva pot interferir amb les activitats diàries i afectar el rendiment en el treball o a l’escola.
  • Fatiga i falta d’energia: Els trastorns del son poden provocar una sensació persistent de cansament i falta d’energia, fins i tot després de despertar al matí.
  • Irritabilitat i canvis d’humor: La falta de somni adequat pot portar a canvis en l’estat d’ànim, irritabilitat, ansietat i dificultat per a concentrar-se.
  • Despertars nocturns amb dificultat per a tornar a dormir: Alguns trastorns del son poden causar despertars durant la nit i dificultat per a tornar a dormir, la qual cosa pot crear un cicle de somni fragmentat i poc reparador.
  • Moviments involuntaris durant el somni: Alguns trastorns poden causar moviments repetitius i involuntaris durant el somni, com a puntades, sacsejades o moviments de les cames.
  • Malsons o terrors nocturns: La persona pot experimentar somnis intensos i aterridors que poden dificultar el retorn a un somni tranquil.
  • Sensacions incòmodes a les cames: La síndrome de cames inquietes pot provocar una sensació incòmoda a les cames, que s’alleuja temporalment en moure-les.
  • Falta de concentració i problemes de memòria: La falta de somni adequat pot afectar la funció cognitiva, la qual cosa es manifesta en problemes de concentració, memòria i presa de decisions.

És important tenir en compte que els símptomes poden variar segons la persona i el tipus específic de trastorn del son que sigui present. Si experimentes diversos d’aquests símptomes de manera persistent i afecten la teva vida diària, et recomanem buscar l’avaluació d’un especialista en el son per a un diagnòstic adequat i l’inici del tractament apropiat.

Causes dels trastorns de la son

Els trastorns del son poden tenir diverses causes, com l’estrès, problemes de salut física o mental, canvis en els patrons de treball, medicaments o factors ambientals. El diagnòstic i tractament adequats són essencials per a abordar aquests trastorns i millorar la qualitat del somni i la qualitat de vida en general. Si algú sospita que té un trastorn del son, és recomanable que consulti a un metge o especialista en somni per a una avaluació i un pla de tractament adequat.

L’insomni transitori i de curta durada afecta a les persones sanes que acostumen a dormir bé, les possibles causes són:

  • Presència de situacions estressants.

  • Canvis ambientals desfavorables.

  • Tractaments farmacològics. Alguns medicaments són capaços de provocar dificultats en el son nocturn (p. ex., els broncodilatadors o la interrupció dels ansiolítics que produeixen un efecte de rebot, insomni rebot).

  • Substàncies estimulants com la cafeïna o la nicotina.

Hi ha un tipus d’insomni que és més preocupant per la seva llarga durada, més de tres setmanes, el qual requerirà la intervenció d’un professional.

 

INSOMNI LLARGA DURADA

Els factors causants d’aquest tipus d’insomni són múltiples i variats, entre aquests:

  • Problema mèdic (al·lèrgies, dolor crònic, asma, demència, parkinsonisme, epilèpsia, altres).

  • Trastorn psicològic o psiquiàtric (depressió, ansietat, trastorns de la personalitat, alcoholisme, trastorns de la conducta alimentària, trastorn d’estrès posttraumàtic, altres).

  • Desajustos en els cicles del son.

  • Hàbits inadequats del son (p. ex., anar tard a dormir, ingerir aliments abans d’anar a dormir o durant la nit).

  • De tipus ambiental (p. ex., canvis de torn laboral, jet-lag, estrès)

  • Consum de substàncies (p. ex., cocaïna, amfetamines, alcohol)

  • Consum de fàrmacs (p. ex., antidepressius, corticoides, antihistamínics, altres).

  • Consums substàncies estimulants (p. ex., cafeïna, nicotina)
  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

Tipus de trastorns de la son

Existeixen molts tipus de trastorns del son, alguns dels més comuns inclouen:

INSOMNI

Dificultat per a agafar el son, romandre adormit o tenir un somni reparador, la qual cosa resulta en somnolència i fatiga diürna. Predominant insatisfacció per la quantitat o qualitat de somni, associada a un o més dels següents símptomes:

  • Dificultat per iniciar el somni

  • Dificultat per mantenir el somni caracteritzat per despertars freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar.

  • Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir.

L’insomni o la mala qualitat de son tenen repercussions importants en el dia a dia de la persona:

  • Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir.

  • Problemes de concentració

  • Irritabilitat

  • Baix rendiment

APNEA DEL SON

L’apnea del son és un trastorn del son caracteritzat per pauses en la respiració durant el somni a causa del col·lapse de les vies respiratòries. Això pot portar a despertars freqüents durant la nit i una sensació de cansament durant el dia.
L’apnea del son pot afectar tan adults com a nens, però és més comú en adults, especialment en homes majors de 40 anys i persones amb sobrepès.

Existeixen tres tipus principals d’apnea del son:

  • Apnea del son obstructiva (ASO): És la forma més comuna d’apnea del son. Ocorre quan els músculs de la gola es relaxen en excés durant el somni, la qual cosa bloqueja les vies respiratòries i dificulta el pas de l’aire. El cervell detecta la falta d’oxigen i desperta breument a la persona perquè torni a respirar normalment. Aquests despertars solen ser molt breus i, en molts casos, la persona afectada no és conscient d’ells.

  • Apnea del son central (ASC): En aquesta mena d’apnea del son, el problema radica en la comunicació entre el cervell i els músculs que controlen la respiració. El cervell no envia els senyals adequats perquè es produeixi la respiració, la qual cosa resulta en pauses respiratòries.

  • Apnea del son mixta o complexa: En alguns casos, les persones poden experimentar una combinació d’apnea del son obstructiva i central, la qual cosa es coneix com a apnea del son mixta o complexa.

NARCOLÈPSIA

Un trastorn neurològic que provoca somnolència excessiva durant el dia i atacs de son sobtats i irresistibles. És un trastorn crònic del son que es caracteritza perquè en un sol dia es presenten de forma recurrent períodes en què hi ha una necessitat irrefrenable de dormir. Aquests episodis es produeixen almenys tres vegades per setmana en un període de tres mesos.

Es caracteritza per la presència d’almenys un dels següents símptomes:

  • Episodi de cataplexia, que consisteix en una la pèrdua brusca del to muscular amb conservació de la consciència i que es desencadena pel riure o les bromes.

  • Deficiència d’hipocretina segons el valor d’inmunoreactivitat de la hipocretina-1 en el líquid cefalorraquidi.

  • Disfuncions en el son REM

D’inici en la infància, adolescència o en la joventut, rarament s’inicia en adults majors de 35 anys. El caràcter crònic d’aquesta malaltia, implica que es conviu amb ella tota la vida. Intervencions com el manteniment d’un horari regular milloren la seva simptomatologia.

TRASTORNS DEL RITME CIRCADIARI

Impliquen alteracions en el rellotge biològic intern, la qual cosa pot portar a problemes per a agafar el son i despertar en els moments adequats.

MALSONS I TERRORS NOCTURNS

Són trastorns que provoquen experiències de por intensa o ansietat durant el somni.
Són experiències intenses i pertorbadores que ocorren durant el somni, però són diferents en les seves característiques i com afecten la persona.

MALSONS

Els malsons són somnis vívids i aterridors que provoquen emocions negatives intenses, com a por, ansietat, tristesa o desesperació. Aquests somnis solen ocórrer durant la fase del somni anomenada “son REM” (Moviment Ràpid dels Ulls), que és una etapa del somni en la qual ocorren la majoria dels somnis. Els malsons solen recordar-se amb detall en despertar i poden provocar malestar emocional i dificultat per a tornar a dormir. Qualsevol persona pot tenir malsons ocasionalment, especialment en situacions estressants o després de veure pel·lícules o llegir llibres inquietants. No obstant això, quan els malsons són recurrents i afecten la qualitat del somni i el benestar, poden ser un símptoma d’un trastorn del son o de problemes de salut mental.

TERRORS NOCTURS (TERROR NOCTURN)

Els terrors nocturns, també coneguts com a terror nocturn, són episodis de por intensa que ocorren durant el somni profund, en la primera meitat de la nit, durant l’etapa del somni coneguda com a “somni d’ones lentes”. A diferència dels malsons, els terrors nocturns solen provocar una reacció física més dramàtica, com cridar, suar, acceleració del ritme cardíac i moviments bruscos. A més, la persona que experimenta un terror nocturn generalment no té records clars de l’esdeveniment en despertar, o només recorda fragments desorganitzats. Això pot fer que sigui difícil consolar a la persona afectada durant l’episodi. Els terrors nocturns són més comuns en nens, però també poden afectar adults, especialment si experimenten estrès o privació de somni.

SÍNDROME DE CAMES INQUIETES (SPI)

Es caracteritza per una sensació incòmoda i urgent de moure les cames, la qual cosa interfereix amb el somni.

La síndrome de cames inquietes (SPI), també conegut com a síndrome de Willis-Ekbom, és un trastorn neurològic que provoca una sensació incòmoda a les cames, generalment en repòs, i un impuls irresistible de moure-les per a alleujar aquesta sensació. Aquesta condició sol ocórrer principalment en les hores de la tarda i nit, la qual cosa pot dificultar agafar el son i afectar la qualitat del somni en general.

Els símptomes típics de la síndrome de cames inquietes inclouen:
Sensació de formigueig, picó, cremor o estirades a les cames, especialment quan estan en repòs, com en estar assegut o ficat al llit. Necessitat de moure les cames per a alleujar la sensació incòmoda, la qual cosa proporciona una sensació temporal d’alleujament.

Els símptomes generalment empitjoren durant la nit, la qual cosa pot dificultar agafar el son o mantenir-se adormit. En alguns casos, la síndrome de cames inquietes també pot afectar els braços i altres parts del cos, encara que és menys comú.

SOMNOLÈNCIA EXCESSIVA O HIPERSÒMNIA

És un problema d’excés de son, que normalment apareix dels 17 i els 24 anys. La duració mitjana del son nocturn és d’unes nou hores i mitja, però en els casos més extrems s’ha arribat a episodis de 20 hores. La persona assegura tenir molta son malgrat haver dormit durant almenys set hores en el període principal i pot presentar un o més dels següents símptomes:

  • En un mateix dia, períodes de son recurrent o de caure de son.

  • Un episodi principal de son perllongat de més de nou hores diàries que no és reparador, és a dir, la persona té la sensació de no haver descansat.

  • Dificultat per mantenir-se totalment despert després d’un despertar brusc.

Els episodis de somni excessiu es produeixen almenys tres cops a la setmana durant un mínim de tres mesos, i s’acompanyen de malestar significatiu o deteriorament en les àrees cognitiva, social i laboral, així com en altres àrees importants pel funcionament del dia a dia.

SOMNAMBULISME

Episodis repetits que impliquen l’acte d’aixecar-se del llit i caminar per la casa en ple somni. Sol aparèixer durant el primer terç del període de somni major. Durant aquest període l’individu sol mantenir la mirada fixa i perduda, es mostra areactiu als intents dels altres per mantenir un diàleg amb ell i només pot despertar-se a força de grans esforços per part dels altres. Quan la persona es desperta no sol recordar gens de l’episodi, recobra totes les seves facultats i no mostra afectació de cap mena.

El somnambulisme es manifesta per l’aparició d’episodis recurrents durant el primer terç del son, en etapes del son profund (fase NREM). Es manifesta a través de les conductes automàtiques que executa la persona. Conductes que poden ser simples, com estirar la roba del llit, o més complexes, com vestir-se, deambular per casa o jugar.

Durant l’episodi de somnambulisme, la persona sol mantenir la mirada fixa i perduda i no reacciona als intents dels altres per mantenir un diàleg amb ell. Si se’l desperta, la persona es mostra confosa, desorientada i no recorda res. Un cop recuperada la consciència, recobra totes les seves facultats i no mostra afectació de cap mena.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ×