Depressió

Trastorns depressiu major

Estat d’ànim depressiu la major part del dia, gairebé cada dia i una disminució de l’interès o de la capacitat per al plaer. Pot estar acompanyat d’insomni, hipersòmnia, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat o culpa excessius i pensaments recurrents de mort o suïcidi.

Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim

Accessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment (p.ex rabieta verbal) i/o amb comportaments (p.ex agressió física, persones o propietat) la intensitat de la qual són desproporcionats a la situació que ho va provocar. Els accessos de còlera no concorden amb el grau de desenvolupament i solen aparèixer la major part del dia, gairebé cada dia i és observable per les altres persones. Apareixen en almenys dos contextos (a casa, escola i companys) i estan presents durant dotze mesos o més.

Trastorn depressiu persistent (Distímia)

Estat d’ànim crònicament deprimit la major part del dia en la qual apareixen els següents símptomes: Apetit variable, insomni/hipersòmnia, falta d’energia o fatiga, baixa autoestima, dificultats de concentració o per prendre decisions i sentiments de desesperança.

Trastorn disfòric premenstrual

En la majoria dels cicles menstruals, almenys cinc símptomes han d’estar presents en l’última setmana abans de l’inici de la menstruació i fer-se mínims o desparèixer en la setmana després de la menstruació. Els símptomes són els següents: Labilitat afectiva intensa, irritabilitat intensa, empipament, augment de conflictes interpersonals, estat d’ànim deprimit, desesperançat i idees de menyspreu i ansietat.

Un o més dels següents símptomes que també han d’estar presents fins a arribar a un total de cinc símptomes: disminució de l’interès per les activitats habituals, dificultat subjectiva de concentració, letargia, fatigabilitat fàcil o intensa falta d’energia, canvi important de l’apetit, sobrealimentació o anhel d’aliments específics, hipersòmnia o insomni, sensació d’estar atabalat o sense control i símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular i sensació d’“inflor” o augment de pes.

Els símptomes s’associen a malestar clínicament significatiu o interferència en el treball, escola, les activitats socials habituals o la relació amb altres persones i no es deu a una exacerbació dels símptomes d’un altre trastorn. Tampoc els símptomes no han d’atribuir-se als efectes fisiològics d’una substància.

Trastorn Bipolar

Els símptomes mostren un estat d’ànim d’expansibilitat anímica i cognitiva.

• Els símptomes anímics es caracteritzen per un estat d’ànim elevat, eufòric, irritable, expansiu.

• Els símptomes motivacionals i conductuals es caracteritzen per un estat d’energia aparentment inesgotable i desbordant; logorrea; fugida d’idees; hipersexualidtat; i no control d’impulsos.

• Els símptomes cognitius són fugida d’idees (pensament que canvia d’un tema a un altre), distracció excessiva, incoherència en el seu llenguatge i idees irracionals relacionades amb les pròpies capacitats.

• Els símptomes físics són la hiperactivitat excessiva, i en l’àmbit interpersonal són polèmics.

Episodis maníacs

Apareix un estat d’ànim anormal i persistentment excessiu i elevat durant més d’una setmana o qualsevol durada temporal en el cas que anés necessari una hospitalització.
Han d’aparèixer tres o més símptomes dels següents:

• Autoestima exagerada o grandiositat.

• Disminució de la necessitat de dormir.

• Més parlador de l’habitual, fugida d’idees o experiències subjectives que el pensament està accelerat.

• Distracció.

• Augment de l’activitat intencionada o agitació psicomotora.

• Implicació excessiva en activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus

Els símptomes no compleixen els criteris per a un episodi hipomaniàtic i provoca malestar clínicament significatiu. Tampoc els símptomes no obeeixen als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.

Episodi hipomaniàtic

Estat d’ànim persistentment elevat, expansiu i irritable almenys durant quatre dies. Són canvis en l’estat d’ànim observables i no són prou greus per provocar una deterioració laboral, social important com per necessitar hospitalització, i tampoc apareixen símptomes psicòtics.

Els símptomes no obeeixen a efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.