Tractaments > Psicologia clínica adults > Trastorns de l’estat d’ànim

LA DEPRESSIÓ

La depressió i el trastorn bipolar són dues condicions de salut mental que afecten als adults i poden tenir un impacte significatiu en la seva vida diària.

La depressió és el trastorn psicològic més freqüent entre la població general. Els seus símptomes es fan presents la major part del dia i quasi cada dia, el que genera un gran malestar i deteriorament en la qualitat de vida. Aquest afecta a la capacitat per portar una vida personal, professional i social plena.

Hi ha molts símptomes de la depressió, però si sents tristesa o buidor, tens pèrdua d’interès o ja no sents plaer, és que tens depressió. Però juntament amb aquests símptomes, n’hi ha d’altres, molt freqüents com tenir una visió negativa d’un mateix, del que ens passa i del nostre futur. Pensar en la mort o valorar l’opció del suïcidi, tenir dificultats per concentrar-se, en pensar, en recordar o parlar. S’hi pot sumar, la sensació que ens falta energia, el que ens demana fer un gran esforç per fer qualsevol cosa. L’insomni, la manca d’apetit sexual i l’aïllament social també són aspectes importants que acompanyen i agreugen la depressió.

La depressió té solució depenent del grau, la durada dels símptomes i les causes de la depressió, però si no posem fil a l’agulla, pot tenir greus repercussions a la nostre vida. Arribats aquest punt, és bàsic demanar l’ajuda d’un psicòleg, que és el professional que disposa de les eines i les estratègies i que t’acompanyarà en el procés d’afrontament de la depressió i la recuperació de la teva qualitat de vida.

Quines són les causes de la depressió?

No es coneixen les causes exactes de la depressió, però si se sap que hi ha una sèrie de factors que contribueixen a augmentar el risc de patir una depressió, entre aquests trobem:

  • Factors de tipus hereditari. Hi ha persones que tenen una predisposició biològica, una disfunció en els mecanismes biològics, que les fan més vulnerables a patir depressió.

  • Personalitat. Personalitat depressiva.

  • Suport social. La manca de suport social, especialment de l’entorn més proper, constitueix un factor de vulnerabilitat a patir algun tipus de depressió.

  • Esdeveniment traumàtic o estressant. L’impacte de determinats esdeveniments poden estar presents en l’origen d’una depressió, l’aparició d’una malaltia important, una ruptura de parella, la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de treball, el mobbing laboral, etc.

  • Experiències traumàtiques en la infància. Els abusos sexuals en la infància, el maltractament físic o psicològic, l’estil educatiu dels pares, la construcció d’un baix concepte de si mateix o la sobreprotecció són factors que poden contribuir a la depressió.

  • Consum de drogues o medicaments. L’abús de drogues, com l’alcohol, o determinats medicaments com els esteroides.

  • Malalties mèdiques. El càncer, els dolors crònics, entre d’altres.

  • Hàbits negatius del son. Les persones que porten una mala rutina del son són més propenses a patir depressió. Anar a dormir molt tard, dormir poc o descansar malament són hàbits negatius en relació amb la depressió.

Símptomes de la depressió

Els símptomes de la depressió es manifesten a diferents nivells, afectiu, de pensament, fisiològic i conductual:

  • En l’àmbit afectiu. La persona se sent profundament trista, buida, desanimada sense una causa aparent. Sentiments exagerats d’inutilitat, culpa o pecat.
  • Símptomes cognitius (resposta subjectiva)

    • El patró de pensament característic de la persona depressiva es caracteritza per una visió negativa de si mateix, del que li passa i del seu futur. Aquest fet marca profundament el contingut dels seus pensaments i la forma amb què els afronta. Hi ha un marcat pessimisme, respecte si mateix (baixa autoestima), la seva capacitat (manca de seguretat en si mateix) i el futur s’observa desesperançador. Pensaments entorn de la mort i l’opció del suïcidi són pensaments recurrents en la persona deprimida.
    • Un símptoma típic de la depressió és la dificultat per dur a terme processos cognitius bàsics que es tradueixen en problemes de concentració, de memòria, dificultat i lentitud per pensar, dubte i indecisió.

  • Símptomes fisiològics (resposta fisiològica):

    • Sensació de fatiga o falta d’energia. La persona no se sent amb forces i ha de fer un gran esforç per dur a terme fins i tot les activitats més quotidianes.
    • Insomni acompanyat de pensaments negatius. El patró de son es caracteritza per un despertar precoç i la impossibilitat d’agafar novament el son.
    • Pèrdua o augment important de pes.
    • Disminució de l’apetit sexual.
    • Possible presència d’al·lucinacions (rarament).

  • Símptomes motors (resposta conductual):

    • Hi ha una marcada disminució de la capacitat de gaudir, i, per tant, d’una pèrdua d’interès de la persona per participar en activitats de les quals abans gaudia.
    • Aquesta pèrdua d’interès s’estén a l’àrea social, el que porta implícit l’aïllament i la soledat.
    • És habitual observar agitació o alentiment motor, que en els casos més extrems pot arribar al mutisme i a una paràlisi motora gairebé total.
    • Derivat de l’alentiment en els processos mentals, també es veu alentiment en la parla i en la dificultat en mantenir una conversa.
    • Sovint es descuida l’aspecte físic i higiènic.

Acostuma a haver-hi un empitjorament matutí i una lleu millora dels símptomes a la nit.

La tardor i l’hivern, són les pitjors èpoques de l’any, ja que aquests símptomes es tornen més aguts.

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

Tipus de trastorns depressius

TRASTORN DEPRESSIU MAJOR

La depressió major, també coneguda com a trastorn depressiu major o simplement depressió, és una malaltia mental que afecta l’estat d’ànim, la manera de pensar i el comportament d’una persona. Es caracteritza per una sensació persistent de tristesa profunda, pèrdua d’interès o plaer en activitats que normalment eren gratificants, i una disminució general en l’energia i la motivació.

El primer episodi acostuma a anar precedit per una situació altament estressant, i la seva durada és d’uns 6 a 9 mesos.
Si es demana ajuda a temps, la majoria dels casos d’un 80 a un 90%, s’observa una recuperació total de la persona.

La cronificació de la depressió major, la gran majoria de vegades, és per no haver demanat ajuda abans a un especialista.

El trastorn depressiu major es caracteritza pels següents símptomes:

  • Tristesa profunda i persistent. Com sentir-se desolat, desanimat i abatut.
  • Sentiments d’inutilitat, culpa o pecat.
  • Baixa autoestima.
  • Pessimisme respecte de les mateixes capacitats, de la vida i del futur.
  • Pensaments recurrents sobre la mort.
  • Possible ideació suïcida que va des de pensar desitjar la mort fins a l’acte propi del suïcidi.
  • Problemes de memòria, dificultats per pensar, concentrar-se, així com prendre decisions.
  • Pèrdua d’interès i plaer per aquelles activitats de les quals abans gaudia
  • Aïllament per pèrdua d’interès en les relacions socials.
  • Descuidar l’aspecte personal i la higiene.
  • Alentiment psicomotor.
  • Insomni, per un despertar precoç, amb impossibilitat de recuperar el son novament.
  • Pèrdua de pes.
  • Disminució del desig sexual.
  • Sensació de fatiga i falta d’energia. Les activitats diàries suposen un gran esforç.

Acostuma a haver-hi un empitjorament dels símptomes al matí i una lleu millora a la nit. De la mateixa manera, que acostuma a haver-hi una agudització dels símptomes a la tardor i a l’hivern.

TRASTORN DISTÍMIC O DEPRESSIÓ CRÒNICA / PERSISTENT

És una forma de trastorn depressiu crònic i persistent que es caracteritza per una tristesa contínua i persistent que dura la major part del dia, la majoria dels dies, durant almenys dos anys en adults. És menys intensa que la depressió major, però es prolonga en el temps. Estat d’ànim crònicament deprimit la major part del dia, s’inicia d’una manera persistent, i es prolonga com a mínim dos anys. Malgrat que hi ha períodes d’unes dues o tres setmanes on els símptomes remeten, la major part del temps la persona se sent deprimida.

El trastorn distímic es caracteritza pels següents símptomes:

  • L’estat d’ànim està crònicament deprimit, predomina una sensació de desesperança per la vida i pel futur.
  • Apetit variable
  • Hi ha dificultats per concentrar-se i prendre decisions.
  • Baixa autoestima.
  • Sentiments de desesperança, poden aparèixer idees entorn de la mort, però rarament es materialitzen.
  • La persona sent cansada i amb falta d’energia, però no acostuma a haver-hi grans dificultats per afrontar les activitats de la vida diària.
  • Insomni/hipersòmnia i despertars freqüents.
  • Presència d’ansietat.

TRASTORN AFECTIU ESTACIONAL

El trastorn afectiu estacional es caracteritza perquè es manifesta en els mesos d’hivern, desembre, gener i febrer, sense que hi hagi un motiu desencadenant. La persona pateix un quadre de depressió lleu o moderat amb els següents símptomes:

  • Pèrdua de l’interès i de la capacitat per gaudir de les activitats com abans ho feia.

  • Pèrdua d’interès per les relacions socials, aïllament.
  • Inactivitat.
  • Estat de somnolència.
  • Augment de la gana i ingesta d’aliments.
  • Manca d’energia.
  • Mal de cap.
  • Disminució del rendiment laboral.

DEPRESSIÓ POSTPART

La depressió postpart és deguda al fet que el part és per si mateix una situació altament estressant, i, per tant, pot donar lloc a l’inici d’una depressió, més encara si hi ha antecedents previs d’aquest tipus trastorn. La depressió postpart és més greu que el baby blues.

El baby blues és un quadre que pateixen entre un 50 i un 70% de les mares entre el segon i el tercer dia posteriors al part, coincidint amb la tornada a casa. No es tracta de cap patologia, sinó més aviat d’una manifestació natural que es relaciona amb el repte que suposa fer de mare. És un quadre depressiu d’intensitat lleu que acostuma a durar entre 7 i 10 dies. Es caracteritza per una lleugera tristesa, cansament, insomni i manca d’apetit, que es relacionen amb la incertesa i la preocupació que comporta afrontar una nova etapa, fer de mare.

TRASTORN DE DESREGULACIÓ DESTRUCTIVA DE L'ESTAT D'ÀNIM

El següent trastorn depressiu es detecta a través d’accessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment (per exemple, enrabiada verbal) o amb comportaments (per exemple, agressió física, persones o propietat) la intensitat de la qual són desproporcionats a la situació que ho va provocar. Els accessos de còlera no concorden amb el grau de desenvolupament i solen aparèixer la major part del dia, gairebé cada dia i és observable per les altres persones. Apareixen en almenys dos contextos (a casa, escola i companys) i són presents durant dotze mesos o més.

TRASTORN DISFÒRIC PREMENSUAL

En la majoria dels cicles menstruals, almenys cinc símptomes han d’estar presents en l’última setmana abans de l’inici de la menstruació i fer-se mínims o desaparèixer en la setmana després de la menstruació. Els símptomes són els següents: Labilitat afectiva intensa, irritabilitat intensa, empipament, augment de conflictes interpersonals, estat d’ànim deprimit, desesperançat i idees de menyspreu i ansietat.

Un o més dels següents símptomes que també han d’estar presents fins a arribar a un total de cinc símptomes:

  • Disminució de l’interès per les activitats habituals
  • Dificultat subjectiva de concentració
  • Letargia, fatigabilitat fàcil o intensa falta d’energia
  • Canvi important de l’apetit, sobrealimentació o anhel d’aliments específics
  • Hipersòmnia o insomni
  • Sensació d’estar atabalada o sense control
  • Símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular i sensació d’inflor o augment de pes

Els símptomes s’associen a malestar clínicament significatiu o interferència en el treball, escola, les activitats socials habituals o la relació amb altres persones i no es deu a una exacerbació dels símptomes d’un altre trastorn. Tampoc els símptomes no han d’atribuir-se als efectes fisiològics d’una substància.

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

TRASTORN BIPOLAR

El trastorn bipolar, també conegut com a trastorn afectiu bipolar (TAB), acostuma a aparèixer a les darreres etapes de l’adolescència i les primeres de la vida adulta.

El seu tret més característic són els canvis forts i sobtats en l’estat d’ànim, atès que tant es poden presentar períodes amb marcada presència de símptomes depressius (tristesa, preocupació, problemes de concentració i memòria, inactivitat, pensaments suïcides, entre altres), com períodes amb marcada presència de simptomatologia eufòrica (alegria excessiva, nerviosisme, exaltació, hiperactivitat, etc.).

Tipus de trastorn bipolar

  • Trastorn Bipolar I: En aquest trastorn, la persona experimenta episodis maníacs, que són períodes d’un estat d’ànim extremadament elevat, expansiu o irritable, seguits d’episodis depressius. Els episodis maníacs són prou greus per a afectar significativament el funcionament diari.
  • Trastorn Bipolar II: Aquest trastorn implica episodis depressius recurrents i episodis hipomaníacs més lleus en lloc de mania completa. Els episodis hipomaníacs són menys greus, però encara poden causar dificultats en la vida quotidiana.
  • Ciclotímia: La ciclotímia és una forma més lleu de trastorn bipolar que implica fluctuacions cròniques d’ànim, però els episodis hipomaníacs i depressius no són tan intensos ni duradors com en els altres tipus de trastorn bipolar.
  • Altres Especificats o No Especificats: Algunes persones poden experimentar símptomes que no s’ajusten clarament els tipus esmentats anteriorment, i se’ls pot diagnosticar amb trastorn bipolar especificat o no especificat.

Quines són les causes del trastorn bipolar?

Tot i que no es coneixen les causes concretes, sí que es coneixen alguns dels factors que estan implicats en el seu desenvolupament:

  • Factors genètics: Es tracta d’un trastorn hereditari, ja present en altres membres de la família.

  • Factors orgànics: S’han identificat afectacions en algunes estructures del cervell, aquelles relacionades amb la regulació de l’estat d’ànim.

  • Malalties mèdiques

  • Esdeveniments estressants

Quins són els símptomes del trastorn bipolar?

La fase depressiva i els seus símptomes

Els símptomes de la depressió es manifesten a diferents nivells, afectiu, de pensament,  fisiològic i de conductual:

  • Símptomes afectius: La persona se sent profundament trista, buida, desanimada sense una causa aparent. Sentiments exagerats d’inutilitat, culpa o pecat.

  • Símptomes a escala de pensament:

    • El patró de pensament característic de la persona depressiva es caracteritza per una visió negativa d’un mateix, del que li passa i del seu futur. Marcant profundament el contingut dels pensaments i la forma amb què s’afronten. Així com un marcat pessimisme respecte a un mateix (baixa autoestima), la capacitat (manca de seguretat) i el futur s’observa desesperançador. Pensaments entorn de la mort i l’opció del suïcidi són pensaments recurrents en la depressió.
    • Un símptoma típic de la depressió és la dificultat per dur a terme processos cognitius bàsics com per exemple: problemes de concentració, de memòria, dificultat i lentitud per pensar, dubte i indecisió.


  • Símptomes fisiològics (resposta fisiològica):

    • Sensació de fatiga o falta d’energia. La persona no se sent amb forces i ha de fer un gran esforç per dur a terme fins i tot les activitats més quotidianes.
    • Insomni acompanyat de pensaments negatius. El patró de son es caracteritza per un despertar precoç i la impossibilitat d’agafar novament el son.
    • Pèrdua o augment important de pes.
    • Disminució de l’apetit sexual.
    • Possible presència d’al·lucinacions (rarament).


  • Símptomes motors (resposta conductual):

    • Ja no es gaudeix, hi ha una pèrdua d’interès per participar en activitats de les quals abans gaudia, que porta implícit l’aïllament i la soledat.
    • És habitual agitació o alentiment motor, que en els casos més extrems pot arribar al mutisme i a una paràlisi motora gairebé total.
    • Derivat de l’alentiment en els processos mentals, també s’observa alentiment en la parla i en la dificultat en el manteniment d’una conversa.
    • Sovint es descuida l’aspecte físic i higiènic.

Acostuma a haver-hi un empitjorament matutí i una lleu millora dels símptomes a la nit.

A la tardor i a l’hivern es tendeix cap a una agudització dels símptomes.

La fase eufòrica i els seus símptomes

Els símptomes mostren un estat d’ànim d’expansibilitat anímica i cognitiva.

  • Els símptomes anímics es caracteritzen per un estat d’ànim elevat, eufòric, irritable, expansiu.

  • Els símptomes motivacionals i conductuals es caracteritzen per un estat d’energia aparentment inesgotable i desbordant; logorrea; fugida d’idees; hipersexualitat; i no control d’impulsos.

  • Els símptomes cognitius són fugida d’idees (pensament que canvia d’un tema a un altre), distracció excessiva, incoherència en el seu llenguatge i idees irracionals relacionades amb les mateixes capacitats.

  • Els símptomes físics són la hiperactivitat excessiva, i en l’àmbit interpersonal són polèmics.

Episodis maníacs i els seus símptomes

Apareix un estat d’ànim anormal i persistentment excessiu i elevat durant més d’una setmana o qualsevol durada temporal en el cas que anés necessari una hospitalització.
Han d’aparèixer tres o més símptomes dels següents:

  • Autoestima exagerada o grandiositat.

  • Disminució de la necessitat de dormir.

  • Més parlador de l’habitual, fugida d’idees o experiències subjectives que el pensament està accelerat.

  • Augment de l’activitat intencionada o agitació psicomotora.

  • Implicació excessiva en activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus.

Els símptomes no compleixen els criteris per a un episodi hipomaniac i provoca malestar clínicament significatiu. Tampoc els símptomes no obeeixen als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.

Episodi hipomaniac

Estat d’ànim persistentment elevat, expansiu i irritable almenys durant quatre dies. Són canvis en l’estat d’ànim observables i no són prou greus per provocar una deterioració laboral, social important per a necessitar hospitalització, i tampoc apareixen símptomes psicòtics.

Els símptomes no obeeixen a efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ×