Trastorns depressius
Trastorns depressiu major
Estat d’ànim depressiu la major part del dia, gairebé cada dia i una disminució de l’interès o de la capacitat per al plaer. Pot estar acompanyat d’insomni, hipersomni, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat o culpa excessius i pensaments recurrents de mort o suïcidi.
Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim
Accessos de còlera greus i recurrents que es manifesten verbalment (p.ej rabieta verbal) i/o amb comportaments (p.ej agressió física, persones o propietat) la intensitat de la qual són desproporcionats a la situació que ho va provocar. Els accessos de còlera no concorden amb el grau de desenvolupament i solen aparèixer la major part del dia, gairebé tots els dies i és observable per les altres persones. Apareixen en mínim dos contextos (a casa, escola i companys) i estan presents durant dotze mesos o més.
Trastorn depressiu persistent (Distimia)
Estat d’ànim crònicament deprimit la major part del dia en la qual apareixen els següents símptomes: Apetit variable, insomni/*hipersomnia, falta d’energia o fatiga, baixa autoestima, dificultats de concentració o per prendre decisions i sentiments de desesperança.
Trastorn disfòric premenstrual
En la majoria dels cicles menstruals, almenys cinc símptomes han d’estar presents en l’última setmana abans de l’inici de la menstruació i fer-se mínims o desapareixer en la setmana després de la menstruació. Els símptomes són els següents: L’habilitat afectiva intensa, irritabilitat intensa, empipament, augment de conflictes interpersonals, estat d’ànim deprimit, desesperançat i idees de autodespreci i ansietat.
A més, dels anteriors ha d’aparèixer un o més dels següents símptomes: disminució de l’interès per les activitats habituals, dificultat subjectiva de concentració, letargia, fatigabilitat fàcil, canvi important de l’apetit, sobrealimentació o anhel d’aliments específics, somni excessiu o insomni, sensació d’estar atabalat i símptomes físics com a dolor o tumefacció mamària, dolor articular o muscular i sensació de “inflor” o augment de pes.
Els símptomes s’associen a malestar clínicament significatiu o interferència en el treball, escola, les activitats socials habituals o la relació amb altres persones i no es deu a una *exacerbación dels símptomes d’un altre trastorn ni a efectes fisiològics d’una substància
Trastorn Bipolar
Els símptomes mostren un estat d’ànim d’expansivitat anímica i cognitiva.
- Els símptomes anímics es caracteritzen per: estat d’ànim elevat, eufòric, irritable, expansiu
- Els símptomes motivacionals i conductuals : un estat d’energia aparentment inesgotable i desbordant; verborrea (locuacitat verbal excessiva), fugida d’idees (pensament que canvia d’un tema a un altre); sexualitat excessiva i no control d’impulsos
- Els símptomes cognitius: fugida d’idees ( pensament que canvia d’un tema a un altre),distracció excessiva, incoherència en el seu llenguatge i idees irracionals relacionades amb les pròpies capacitats.
Els símptomes físics: hiperactivitat excessiva i en l’àmbit interpersonal són entromessos i polèmics
En nens pot aparèixer un comportament irritable i l’inici dels símptomes sol ser més abrupte i de menor durada. Els nens solen mostrar-se hiperactius, sorollosos, amb idees atropellades, mostren més agressivitat, més accidentabilitat, pitjors ingestes i inatenció.
Episodis maníacs
Apareix un estat d’ànim anormal i persistentment excessiu i elevat durant més d’una setmana o qualsevol durada temporal en el cas que anés necessari una hospitalització.
Han d’aparèixer tres o més símptomes dels següents:
- Autoestima exagerada o grandiositat
- Disminució de la necessitat de dormir
- Més parlador de l’habitual
- Fugida d’idees o experiències subjectives que el pensament està accelerat
- Distracció
- Augmento de l’activitat intencionada o agitació psicomotora
- Implicació excessiva en activitats plaents que tenen un alt potencial per produir conseqüències greus.
Els símptomes no compleixen els criteris per a un episodi *hipomaníaco i provoca malestar clínicament significatiu. Tampoc els símptomes no obeeixen als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.
Episodi hipomaníac
Estat d’ànim persistentment elevat, expansiu i irritable almenys durant quatre dies. Són canvis en l’estat d’ànim observables i no són prou greus com per provocar una deteriorament laboral i social importants com per necessitar hospitalització, i tampoc apareixen símptomes psicòtics.
Els símptomes no obeeixen a efectes fisiològics directes d’una substància ni a una malaltia mèdica general.
