Ansietat per separació
Per o ansietat excessiva i inadequada per al nivell de desenvolupament del subjecte, relacionat amb la seva separació de la llar o de les persones amb les quals el nen sent inclinació.
Es manifesta per almenys tres dels següents:
- Malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures de major inclinació.
- Preocupació excessiva i persistent per la possible pèrdua de les figures de major inclinació o que puguin sofrir un possible dany, com una malaltia, dany, calamitats o mort.
- Preocupació excessiva i persistent per la possibilitat que un esdeveniment advers causi la separació d’una figura d’inclinació.
- Resistència o rebuig persistent a sortir, lluny de casa, a l’escola, al treball o un altre lloc per por de la separació.
- Por excessiva i resistència a estar sol o sense les figures de major inclinació a casa o en altres llocs.
- Resistència o rebuig persistent a dormir fora de casa o a dormir sense estar prop d’una figura pròxima.
- Malsons repetits sobre el tema de la separació.
- Queixes repetides de símptomes físics quan es produeix o es preveu la separació de les figures de major inclinació.
La por, l’ansietat o l’evitació és persistent dura almenys quatre setmanes en nens i adolescents i típicament sis o més mesos en adults.
L’alteració causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Mutisme selectiu
Incapacitat persistent de parlar en determinades situacions socials específiques malgrat fer-ho en altres sense cap dificultat. L’alteració interfereix en els assoliments educatius, laborals o en la comunicació social i apareix durant almenys durant un mes.
Fòbia específica
Por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p.ex: volar, altures, animals, entre d’altres) i en els nens, la por o l’ansietat es pot expressar en forma de plor, rabietes, quedar-se paralitzat o aferrar-se.
L’objecte o la situació fòbica sempre provoca por o ansietat immediata i s’evita o resisteix activament amb por o ansietat intensa. La por o ansietat és desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural.
Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Tipus de fòbies: Animals, entorn natural(p.ex: altures, tempestes, aigua, etc), sagni-injecció-lesió (p.ex:agulles, procediments mèdics invasius,etc), situacional (p.ex: avió, ascensor, llocs tancats,etc), altres (p.ex: situacions que provoquin l’ofec o vòmits en els nens, sorolls forts,etc).
Ansietat social (Fòbia social)
Por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals l’individu està exposat al possible examen per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials(p.ex: mantenir una conversa, reunir-se amb persones desconegudes) ser observat (mentre menges o beus) i actuar davant d’altres persones (p.ex: donar una xerrada). En els nens, l’ansietat es pot provocar en reunions amb nens de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults.
L’individu mostra por a actuar de certa manera o de mostrar símptomes d’ansietat que valorin negativament com que ho humiliïn i ho avergonyeixin, el com es tradueix en rebuig o que ofengui a altres persones.
Les situacions socials gairebé sempre provoquen por o ansietat (en els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rabietes, quedar-se paralitzat, aferrar-se, encongir-se o el fracàs de parlar en situacions socials). Són situacions que s’eviten o resisteixen amb por o ansietat intensa i la por sol ser desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural.
Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Ansietat generalitzada
Ansietat i preocupació excessiva (aprensió excessiva) que es produeix durant més dies dels quals ha estat absent durant un mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats (com en l’activitat laboral o escolar).
A l’individu li és difícil controlar la preocupació i l’ansietat o preocupació s’associen a tres o més dels sis símptomes següents (en els nens solament es requereix un símptoma):
- Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de
punta. - Facilitat per fatigar-se.
- Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc.
- Irritabilitat.
- Tensió muscular.
- Problemes de somni (dificultat per adormir-se o per continuar dormint o son inquiet o insatisfactori)
L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
L’alteració no sol atribuir-se als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una altra afecció mèdica. Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de punta.
