
Les habilitats motores són fonamentals per al desenvolupament global de l’infant. Permeten realitzar moviments coordinats i precisos necessaris per a la autonomia personal, l’aprenentatge escolar, la participació en jocs i esports, la interacció social i el desenvolupament cognitiu.
Un desenvolupament motor adequat facilita que l’infant es desenvolupi amb seguretat en el seu entorn i participi activament en les activitats pròpies de la seva edat. Quan aquest desenvolupament es veu alterat, poden aparèixer dificultats que interfereixen de manera significativa en la vida quotidiana.
El trastorn d’habilitats motores, també conegut com a trastorn del desenvolupament de la coordinació (TDC) o dispraxia, és una condició del neurodesenvolupament que afecta la capacitat de l’infant per planificar, coordinar i executar moviments de manera eficaç. Aquestes dificultats no s’expliquen per dèficits intel·lectuals, musculars o sensorials, sinó per una alteració en el processament cerebral de la informació motora.
El TDC es caracteritza per un rendiment motor significativament inferior a l’esperat per a l’edat cronològica de l’infant, que interfereix en les activitats de la vida diària i en el rendiment acadèmic.
Des d’un punt de vista clínic, aquestes dificultats apareixen en les primeres etapes del desenvolupament, són persistents en el temps i no s’expliquen millor per altres condicions neurològiques o mèdiques.
Actualment, no existeix una causa única que expliqui l’origen del trastorn d’habilitats motores. L’evidència científica apunta a un origen multifactorial, en què intervenen diversos factors:
Els estudis indiquen una major freqüència del trastorn en famílies on existeixen antecedents de dificultats motores, fet que suggereix una base genètica en el seu desenvolupament.
S’han descrit diferències en la maduració i organització de les àrees cerebrals implicades en el control motor, la planificació dels moviments i la coordinació, especialment en els circuits responsables de la integració sensoriomotora.
Algunes condicions durant l’embaràs o el part poden augmentar el risc, com ara:
En alguns infants, l’alteració en el processament de la informació sensorial (propioceptiva, vestibular o visual) pot interferir en la planificació i execució dels moviments.
Els símptomes poden variar en intensitat d’un infant a un altre, però solen manifestar-se de manera consistent en diferents contextos.
Aquestes dificultats poden generar frustració, baixa autoestima, evitació d’activitats físiques i problemes emocionals associats si no s’aborden adequadament.
Comença la teva teràpia avui mateix
Alguns senyals d’alerta que poden indicar la necessitat d’una avaluació professional són:
Comparar el desenvolupament motor de l’infant amb el d’altres infants de la seva edat, prestant atenció a:
És recomanable acudir a professionals amb experiència en desenvolupament infantil, com ara:
L’avaluació inclou proves estandarditzades i observació clínica de:
També es té en compte la història del desenvolupament i l’impacte funcional en la vida quotidiana.
En alguns casos, pot ser necessària la col·laboració amb educadors o psicopedagogs per obtenir una visió global del funcionament de l’infant en l’entorn escolar.
El tractament ha de ser individualitzat, adaptat a les necessitats específiques de cada infant i orientat a millorar el seu funcionament diari.
L’abordatge terapèutic pot incloure:
La intervenció precoç és clau per reduir l’impacte del trastorn i afavorir un desenvolupament més adaptatiu.
Al Gabinet Psicològic Tena, oferim avaluació clínica i tractament especialitzat del trastorn d’habilitats motores infantil, amb un enfocament professional, proper i basat en l’evidència científica.
Treballem conjuntament amb la família i l’entorn educatiu per ajudar l’infant a desenvolupar les seves capacitats i millorar la seva qualitat de vida.
Demana cita ara i fes el primer pas per acompanyar el desenvolupament i el benestar del teu fill.
© 2024 Gabinet Psicològic Tena. Tots els drets reservats