Tractaments > Psicologia clínica adults > Trastorns psicòtics i esquizofrènia

Els trastorns psicòtics són un grup de trastorns mentals caracteritzats per la presència de símptomes psicòtics, que són alteracions en la percepció, el pensament i la consciència. L’esquizofrènia és un dels trastorns psicòtics més coneguts i greus.

L’esquizofrènia és un trastorn crònic i sever del cervell que afecta la forma en què una persona pensa, sent i es comporta. Es caracteritza per símptomes psicòtics com a al·lucinacions (percepcions sensorials que no corresponen a estímuls reals, com escoltar veus), deliris (creences falses i fixes que no són compartides per uns altres), trastorns del pensament i trastorns del comportament.

ESQUIZOFRÈNIA

Presència de dos o més símptomes següents, cadascun d’ells present durant una part significativa de temps durant un període d’un mes. Almenys un d’ells ha de ser: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat (p. ex. disgregació o incoherència freqüent), comportament molt desorganitzat o catatònic i símptomes negatius (p. Ex: expressió emotiva disminuïda).

Durant una part significativa del temps des de l’inici del trastorn, el nivell de funcionament en un o més àmbits principals, com el treball, relacions interpersonals o la cura personal, està molt per sota del nivell aconseguit abans de l’inici (o quan comença en la infància, o adolescència fracassa la consecució del nivell esperat de funcionament interpersonal, acadèmic o laboral).

Els símptomes continus persisteixen durant un mínim de sis mesos. Aquest període de sis mesos ha d’incloure almenys un mes de símptomes (o menys si es va tractar amb èxit) que compleixin el criteri A (és a dir, símptomes de fase activa) i pot incloure períodes de símptomes prodròmics o residuals. Durant aquests períodes prodròmics o residuals, els signes del trastorn es poden manifestar únicament per símptomes negatius o per dos o més símptomes del Criteri A presents de forma atenuada (p. Ex: creences estranyes, experiències perceptives inhabituals). El trastorn no es pot atribuir a efectes fisiològics d’una substància (p. Ex: una droga o medicament) a una altra afecció metgessa.

Símptomes de l’esquizofrènia

Els símptomes de l’esquizofrènia es poden classificar en tres categories principals:

  • Símptomes positius: Són experiències o conductes anormals que no es presenten en persones sanes. Inclouen al·lucinacions (percepcions falses, com escoltar veus o veure coses que no són allí), deliris (creences falses i persistents), pensament desorganitzat i comportament desorganitzat.
  • Símptomes negatius: Es refereixen a la disminució o absència de característiques o comportaments normals. Poden incloure falta de motivació, aplanament emocional (expressió limitada d’emocions), dificultat per a iniciar o mantenir activitats, pobresa del discurs (dificultat per a produir respostes verbals adequades) i falta d’interès en les relacions socials.
  • Símptomes cognitius: Afecten el funcionament cognitiu i poden incloure dificultats en la memòria, l’atenció i el processament d’informació. Les persones amb esquizofrènia poden tenir dificultats per a concentrar-se, prendre decisions i recordar informació important.

Causes de l’esquizofrènia

L’esquizofrènia pot tenir un impacte significatiu en la vida de qui la pateix, i la seva causa exacta encara no es coneix completament. Es creu que factors genètics, químics i ambientals poden contribuir al desenvolupament de la malaltia. El tractament de l’esquizofrènia generalment inclou una combinació de medicació antipsicòtica, psicoteràpia i suport social.

És important destacar que els trastorns psicòtics no es limiten únicament a l’esquizofrènia. Altres trastorns psicòtics inclouen el trastorn esquizoafectiu, el trastorn delirant, el trastorn psicòtic breu i la psicosi induïda per substàncies, entre altres. Cadascun d’aquests trastorns presenta característiques específiques, però comparteixen la presència de símptomes psicòtics. El diagnòstic i el tractament adequat són essencials per a ajudar a les persones que pateixen de trastorns psicòtics a portar una vida més saludable i funcional.

Tipus de trastorn d'esquizofrènia

TRASTORN DELIRANT

  • Presència d’un (o més) deliris d’un mes o més de durada.

  • Mai s’ha complert el criteri A d’esquizofrènia (les al·lucinacions si existeixen no són importants i estan relacionades amb el tema delirant).

  • A part de l’impacte del deliri el funcionament no està molt alterat i el comportament no és manifestament extravagant o estrany.

  • Si s’han produït episodis maníacs o depressius majors, han estat breus en comparació de la durada dels períodes delirants.

  • El trastorn no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància a una altra afectació mèdica i no s’explica millor per un altre trastorn mental, com el trastorn dismòrfic corporal o el trastorn obsessiu-compulsiu. Presència d’un (o més) deliris d’un mes o més de duració.

Existeixen diferents tipus de deliris: erotomaniàtic (quan el tema central és que una altra persona està enamorada de l’individu), grandesa (convicció de tenir cert talent o coneixements o d’haver fet algun descobriment important), celotípic (El tema central del deliri és que el seu cònjuge o amant li és infidel), persecutori (creença de l’individu que estan conspirant en contra seva, o que li enganyen, l’espien, li segueixen, ho enverinen o droguen, ho difamen, ho assetgen o impedeixen que aconsegueixi objectius a llarg termini), somàtic (implica funcions de les sensacions corporals), mixt (no predomina cap tipus de deliri), no especificat (el deliri predominant no es pot determinar clarament o no està descrit en els tipus específics).

TRASTORN PSICÒTIC BREU

Presència d’un (o més) dels següents símptomes. Almenys un d’ells ha de ser: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, comportament molt desorganitzat o catatònic.

La durada d’un episodi del trastorn és almenys d’un dia però menys d’un mes amb tornada final total al grau de funcionament previ a la malaltia.

Pot ser que aparegui en resposta a un factor estressant, sense factor d’estrès precipitant o d’inici postpart que comença durant l’embaràs o en les quatre setmanes després del part. Presència d’un (o més) dels següents símptomes. Almenys un d’ells ha de ser: deliris, al·lucinacions, discurs desorganitzat, comportament molt desorganitzat o catatònic.

La duració d’un episodi del trastorn és almenys d’un dia però menys d’un mes amb retorn final total al grau de funcionament previ a la malaltia.

Pot ser que aparegui en resposta a un factor estressant, sense factor d’estrès precipitant o d’inici postpart que comença durant l’embaràs o en les quatre setmanes després del part.

TRASTORN ESQUIZOAFECTIU

Període ininterromput de malaltia durant el qual existeix un episodi major de l’estat d’ànim (maníac o depressiu major) concurrent amb símptomes de fase activa de l’esquizofrènia.

Apareixen deliris o al·lucinacions durant dues o més setmanes en absència d’un episodi major de l’estat d’ànim (maníac o depressiu) durant tot el curs de la malaltia.

Els símptomes que compleixen els criteris d’un episodi major de l’estat d’ànim estan presents durant la major part de la durada total de les fases activa i residual de la malaltia.

El trastorn no es pot atribuir a l’efecte d’una substància (p. ex. una droga o medicament) o una altra afecció mèdica.

El trastorn pot ser de tipus bipolar si compleix els criteris per a un episodi maníac o es produeix un episodi depressiu major o bé, de tipus depressiu si apareixen episodis depressius durant el curs del trastorn.

Demana cita i aprofita la 1a visita informativa gratis

Podem ajudar-te!

    ×