Què són les addiccions?

L’addicció és la relació que s’estableix entre una substància o activitat i la incapacitat de la persona en controlar-se. Es basa en la cerca de l’alleujament a través del consum o ús de substàncies o altres conductes similars. En l’addicció la persona és incapaç de controlar la situació, la necessitat de consum fa que prioritzi aquesta activitat per davant de la resta d’activitats i responsabilitats de la seva vida quotidiana. Tot plegat, té greus conseqüències per la salut física i psicològica, i deteriora tots els àmbits socials, familiars, de feina, oci i amistats.

Quines són les addiccions més habituals?

Actualment, les addiccions més habituals són: l’alcohol, l’heroïna, la cocaïna o el cànnabis, així com l’addició al joc ludopatia o al sexe (nimfomania), i les addiccions a les noves tecnologies, com l’addicció al mòbil i als videojocs, vinculats a la cultura de l’oci i la diversió, fet que ha comportat un augment del seu consum entre la població general.

Causes de les addiccions

Hi ha diversos factors que afavoreixen que aquestes es desenvolupin, factors socials, culturals, biològics i psicològics hi estan implicats.

  • Predisposició biològica. Causes genètiques o biològiques estàn implicades en un risc més alt de caure en conductes addictives.
  • Personalitat. Persones impulsives, amb la necessitat de recerca de sensacions i novetats o la manca de percepció de risc incrementen el risc d’iniciar-se en el consum de forma més primerenca i fer-ho de forma addictiva.
  • Esdeveniments estressants. Moltes persones consumeixen per evadir-se dels problemes de la vida quotidiana.
  • Estat emocional. Hi ha ocasions que l’inici del consum es relaciona amb problemes d’estat d’ànim (exemple: persona amb depressió que comença a consumir de forma habitual alcohol o cocaïna).
  • Trastorns mentals. Patir un problema de salut mental és un factor de risc que augmenta el risc d’incórrer en conductes addictives.
  • Adolescència. L’adolescència és un moment crític en relació amb l’aprenentatge i la implicació de conductes de risc per part dels joves on participen canvis en la xarxa cerebral i en l’entorn social.
  • Els amics i iguals. En l’adolescència el grup d’amics són el principal referent i model per un jove que està formant la seva identitat adulta. Els valors i normes que imperen en el grup d’amics exerceix una forta influència en la conducta del jove, que poden desembocar en iniciar-se en consumir substàncies addictives.
  • Família, escola i entorn social. Influència i conflictes amb la família, l’escola i l’entorn social poden afavorir el consum.
  • Els efectes estimulats de la droga. Quan es consumeixen drogues, poden produir alegria, eufòria i diversió. També ajuden a desinhibir a la persona, que d’aquesta manera pot superar la timidesa, vergonya o la inseguretat que els produeix la manca d’habilitats socials.
  • Cultura de l’oci i la diversió. Actualment, s’estableix una relació estreta entre drogues i diversió, el que comporta un consum puntual, esporàdic o freqüent entre la població general.
    La publicitat que se li ha donat a determinades substàncies com l’alcohol ha comportat que socialment es normalitzi i s’accepti el seu consum.
  • Disponibilitat geogràfica i econòmica. Estar disponible en l’entorn social i poder tenir-hi accés.
  • Tecnològiques. Millores en els processos de sintetització han fet que algunes drogues tinguin un potencial més addictiu.

Símptomes de les addiccions

Tot i que cada addicció té les seves particularitats, hi ha uns símptomes generals deguts a les addiccions:

  • Problemes físics, fatiga, cansament.
  • Problemes de salut.
  • Falta de concentració
  • Insomni
  • Canvis freqüents en l’estat d’ànim i símptomes depressius
  • Problemes psicològics relacionats amb el consum
  • Actitud desafiant
  • Assumeix conductes de risc
  • Incompliment de responsabilitats, ja que la conducta addictiva es converteix en l’activitat més important en la vida de la persona, la qual domina els seus pensaments, sentiments i conducta
  • Problemes en les relacions socials a causa del consum i l’estat psicològic
  • Es mostra incapaç de controlar el consum

ADDICCIÓ A L'ALCOHOL

Què és el trastorn de consum a l'alcohol?

L’addicció a l’alcohol, també coneguda com a alcoholisme o trastorn per consum d’alcohol, és una malaltia crònica i progressiva que es caracteritza per la dependència física i psicològica de l’alcohol. Les persones que sofreixen d’addicció a l’alcohol tenen dificultats per a controlar el seu consum d’alcohol i continuen bevent malgrat els problemes que això els causa en les seves vides personals, professionals i de salut.

L’alcoholisme és una malaltia greu que pot tenir conseqüències devastadores per a la salut física i mental, així com per a les relacions i la qualitat de vida en general. Pot requerir tractament especialitzat, que pot incloure teràpia, suport mèdic i psicològic, i en alguns casos, medicaments per a ajudar en la recuperació.

Quins són els símptomes de l'addicció a l'alcohol?

Els símptomes i signes de l’addicció a l’alcohol poden variar, però solen incloure:

  • Consum compulsiu: La persona beu en quantitats majors o durant un període més llarg del planejat.
  • Pèrdua de control: No pot deixar de beure una vegada que ha començat o no pot reduir la quantitat d’alcohol que consumeix.
  • Tolerància: Necessita beure quantitats cada vegada majors per a sentir els mateixos efectes.
  • Síndrome d’abstinència: Experimenta símptomes físics i emocionals desagradables quan intenta deixar de beure o redueix la quantitat d’alcohol.
  • Dedicació excessiva de temps: Gran part del temps es gasta a obtenir, consumir o recuperar-se de l’alcohol.
  • Reducció d’activitats socials i laborals: Pot portar a l’aïllament social i la deterioració en el rendiment laboral i en les relacions interpersonals.
  • Continuació del consum: Malgrat problemes de salut, legals o familiars, la persona continua bevent.

Quines són les causes del consum d’alcohol?

Les causes del consum d’alcohol són multifactorials i poden variar d’una persona a una altra. Alguns dels factors com els genètics o biològics, influències ambientals, quan hi ha problemes psicològics o emocionals, pressions socials o factors econòmics.

És important tenir en compte que el consum d’alcohol pot ser influenciat per una combinació d’aquests factors i que cada persona pot tenir una experiència única. Si el consum d’alcohol comença a causar problemes significatius en la vida d’una persona o en la dels seus sers estimats, és important buscar ajuda professional per a abordar el problema.

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

ADDICCIÓ A LA COCAÏNA

Què és l’addicció a la cocaïna?

L’addicció a la cocaïna és una malaltia crònica i complexa que implica l’abús continu i compulsiu de la cocaïna, un poderós estimulant del sistema nerviós central. La cocaïna és una droga altament addictiva que es deriva de les fulles de coca, una planta que creix principalment a Amèrica del Sud. Quan es consumeix, la cocaïna produeix una sensació d’eufòria, augment de l’energia i confiança, però també comporta greus riscos per a la salut física i mental.

És important entendre que l’addicció a la cocaïna és una malaltia mèdica greu que requereix tractament. La recuperació generalment implica una combinació de teràpia de cognitiva i conductual, suport social i, en alguns casos, medicaments. Si tu o algú que coneixes lluita amb l’addicció a la cocaïna, és fonamental buscar ajuda de professionals de la salut especialitzats en el tractament de les addiccions. L’addicció és tractable, i moltes persones aconsegueixen recuperar-se amb el suport adequat.

Quins són els símptomes de l’addicció a la cocaïna?

Les persones que desenvolupen addicció a la cocaïna solen experimentar una sèrie de símptomes i comportaments característics, que poden incloure:

  • Desig incontrolable: La necessitat intensa de consumir cocaïna, sovint amb la incapacitat de controlar la freqüència o quantitat de consum.
  • Tolerància: La necessitat de prendre dosis cada vegada majors per a sentir els mateixos efectes que s’experimentaven inicialment amb dosis més petites.
  • Síndrome d’abstinència: Experimentar símptomes físics i emocionals desagradables quan s’intenta deixar de consumir cocaïna. Aquests símptomes poden incloure fatiga, depressió, ansietat, irritabilitat i forts desitjos de consumir la droga.
  • Ús compulsiu: Consumir cocaïna de manera repetitiva i malgrat conèixer els riscos per a la salut i les conseqüències negatives que comporta.
  • Pèrdua d’interès: Abandonar activitats socials, familiars o laborals que abans eren importants a causa del consum de cocaïna.
  • Problemes de salut física i mental: La cocaïna pot causar una sèrie de problemes de salut greus, que van des de problemes cardiovasculars fins a dany cerebral i trastorns psiquiàtrics com l’ansietat i la paranoia.
  • Comportaments de cerca i ús compulsius: Dedicar una gran quantitat de temps i recursos a buscar, comprar i consumir cocaïna.
  • Problemes legals i financers: Participar en activitats il·legals per a obtenir diners per a la droga o enfrontar problemes legals a causa del seu ús.
  • Aïllament social: A mesura que l’addicció avança, moltes persones s’aïllen d’amics i familiars i poden perdre relacions importants.
  • Canvis en l’aparença i el comportament: Els individus amb addicció a la cocaïna sovint poden experimentar canvis físics notables, com a pèrdua de pes i deterioració de l’aparença física.

Quines són les causes de l’addicció a la cocaïna?

L’addicció a la cocaïna és una afecció complexa i multifactorial, i el seu desenvolupament sol estar influenciat per una combinació de factors biològics, genètics, psicològics, socials i ambientals. A continuació, s’enumeren algunes de les causes i factors de risc que poden contribuir al desenvolupament de l’addicció a la cocaïna:

  • Factors biològics i genètics: Algunes persones poden tenir una predisposició genètica que les fa més propenses a desenvolupar una addicció a les substàncies, inclosa la cocaïna.
  • Canvis cerebrals: L’ús repetit de la cocaïna pot alterar l’estructura i la funció del cervell, afectant àrees que regulen el plaer, la presa de decisions, l’autocontrol i la motivació.
  • Factors psicològics: Les persones amb trastorns de salut mental, com la depressió, l’ansietat o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), poden tenir un major risc de desenvolupar una addicció.
  • Història de trauma o abús: Experimentar traumes o abusos en el passat poden recórrer al consum de substàncies, com la cocaïna, com una manera de fer front a les experiències doloroses.
  • Pressió de grup i entorn social: La influència d’amics o familiars que consumeixen cocaïna pot augmentar la probabilitat que una persona provi la droga.
  • Accés a la droga: Com més fàcil sigui aconseguir la droga, major serà el risc d’abús i addicció.
  • Expectatives i percepcions: Si algú percep la cocaïna com una manera de millorar el seu estat d’ànim, alleujar l’estrès o augmentar el seu rendiment.
  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

ADDICCIÓ AL CÀNNABIS

Què és l'addicció al cànnabis?

L’addicció al cànnabis, també coneguda com a trastorn per consum de cànnabis, és quan una persona desenvolupa una dependència psicològica i, en alguns casos, física del cànnabis, una planta que s’utilitza per a produir marihuana. A pesar que el cànnabis es considera una droga recreativa en molts llocs i el seu ús és legal en diversos estats i països, el seu abús pot portar a problemes de salut i benestar.

No totes les persones que consumeixen cànnabis desenvoluparan una addicció, i la susceptibilitat a l’addicció pot variar d’una persona a una altra. Factors com la genètica, l’ambient, la quantitat i freqüència d’ús, i l’edat en la qual es comença a consumir poden exercir un paper en el desenvolupament de l’addicció al cànnabis.

Quins són els símptomes de l’addicció al cànnabis?

L’addicció al cànnabis implica una sèrie de símptomes i comportaments, que poden incloure:

  • Tolerància: La necessitat de consumir quantitats cada vegada majors de cànnabis per a aconseguir el mateix efecte.
  • Síndrome d’abstinència: Experimentar símptomes com a irritabilitat, ansietat, insomni i pèrdua de la sensació de gana quan s’intenta deixar de consumir cànnabis.
  • Desig incontrolable: La necessitat intensa de consumir cànnabis, sovint amb la incapacitat de controlar la freqüència o quantitat de consum.
  • Pèrdua d’interès: Descuidar les responsabilitats i deixar de participar en activitats que es solen gaudir a causa de la necessitat de consumir la droga.
  • Consum persistent: Continuar consumint cànnabis malgrat els problemes que pot causar en la vida laboral, acadèmica o personal.
  • Temps dedicat al consum: Passar una quantitat significativa de temps obtenint, consumint o recuperant-se dels efectes del cànnabis.
  • Reducció d’activitats socials: Aïllament social o pèrdua de relacions a causa del consum excessiu de cànnabis.

Quines són les causes del consum de cànnabis?

El consum de cànnabis pot ser motivat per una varietat de factors, i les raons darrere del seu ús varien d’una persona a una altra. Algunes de les causes comunes del consum de cànnabis inclouen:

  • Recreació: Amb finalitats recreatives per a experimentar sensacions de relaxació, eufòria, creativitat, i canvis en la percepció.
  • Alleujament de l’estrès i l’ansietat: Com una manera d’alleujar temporalment l’estrès, l’ansietat o la tensió emocional. La marihuana pot proporcionar una fuita momentània de preocupacions i problemes quotidians.
  • Dolor crònic i malalties mèdiques: Alleujar el dolor crònic, els símptomes de malalties mèdiques com el càncer, el VIH/SIDA, l’esclerosi múltiple i l’epilèpsia, així com les nàusees associades amb la quimioteràpia.
  • Insomni i problemes de somni: Ajuda a agafar el son o per a millorar la qualitat del somni.
  • Pressió de grup i socialització: Les persones poden veure’s influenciades pels seus amics o grups socials per a consumir cànnabis com a part d’una activitat social.
  • Curiositat: La curiositat sobre els efectes del cànnabis o l’experiència de provar una cosa nova pot portar a algunes persones a consumir-ho.
  • Dependència física o psicològica: Necessitat d’evitar els símptomes d’abstinència.
  • Desinformació o falta de percepció de risc: La percepció que és inofensiu o no causa problemes significatius de salut.

ADDICCIÓ A LA CAFEÏNA

Què és l’addicció a la cafeïna?

Es pot ser addicta a la cafeïna?

L’addicció a la cafeïna és una forma de dependència psicològica i física del consum regular de cafeïna. La cafeïna és una substància estimulant que es troba en moltes begudes i aliments, com el cafè, el te, les begudes energètiques, els refrescos i la xocolata.

La cafeïna pot tenir efectes estimulants en el sistema nerviós central, la qual cosa pot provocar un augment temporal de l’energia, la concentració i l’estat d’alerta. No obstant això, quan es consumeix regularment i en quantitats significatives, el cos pot tornar-se tolerant a l’efecte de la cafeïna, la qual cosa pot portar a la necessitat de consumir quantitats cada vegada majors per a obtenir el mateix nivell d’estimulació.

Quins son els símptomes a l’addicció a la cafeïna?

Els símptomes provoquen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament. No s’atribueixen a una altra afecció mèdica i no s’expliquen millor per un altre trastorn mental, inclosa una intoxicació amb una altra substància.

Quines són les causes de l’addicció a la cafeïna?

L’addicció a la cafeïna pot tenir múltiples causes, i sovint és el resultat d’una combinació de factors. Algunes de les possibles causes de l’addicció a la cafeïna inclouen:

  • Propietats addictives: És una substància psicoactiva que actua com a estimulant del sistema nerviós central.
  • Tolerància i dependència física: El consum regular de cafeïna pot conduir a la tolerància, el cos s’acostuma als seus efectes i necessita dosis més altes per a experimentar els mateixos resultats.
  • Hàbits de consum: Pot contribuïr el consum habitual de productes que contenen cafeïna, com el cafè, el te o les begudes energètiques.
  • Influència cultural i social: La cafeïna és àmpliament acceptada i consumida en moltes societats, i el seu consum sovint es considera normal i socialment acceptable.
  • Ús com a estratègia d’afrontament: Es pot recórrer al consum de cafeïna com una manera de fer front a l’estrès, augmentar el rendiment o millora de l’estat d’ànim.

ADDICCIÓ ALS SEDANTS HIPNÒTICS O ANSIOLÍTICS

Què és l'addicció als sedants hipnòtics o ansiolítics?

L’addicció als sedants hipnòtics o ansiolítics es refereix a una dependència física i psicològica aquest tipus de medicaments. Els sedants hipnòtics, sovint coneguts com a hipnòtics o somnífers, el seu medicaments que s’utilitzen per a induir el somni o reduir l’ansietat. Els ansiolítics, d’altra banda, el seu medicaments dissenyats per a alleujar l’ansietat i els trastorns relacionats con l’ansietat. Tots dos tipus de medicaments poden ser propensos a l’addicció quan s’utilitzen de manera inapropiada o en excés.

Alguns exemples comuns de sedants hipnòtics inclouen el diazepam (Valium), el alprazolam (Xanax) i el lorazepam (Ativan), mentre que els ansiolítics inclouen el clonazepam (Klonopin) i el diazepam (Valium).

Quins són els símptomes de l’addicció als sedants hipnòtics o ansiolítics?

  • Tolerància: Amb el temps la persona necessita prendre dosis cada vegada majors per a obtenir el mateix efecte.
  • Dependència física: Un ús continu pot portar a que el cos s’adapti a la presència del medicament i es torni necessari per a funcionar normalment.
  • Dependència psicològica: A causa de la sensació d’alleujament o eufòria que experimenten amb el medicament. Això pot portar a un desig constant de consumir-ho, fins i tot si ja no és un mèdicament necessari.
  • Ús recreatiu: Utilitzar aquests medicaments amb finalitats recreatives o per a buscar una sensació d’eufòria o relaxació.
  • Automedicació: Per a alleujar símptomes d’ansietat, estrès o insomni sense la supervisió d’un professional de la salut, la qual cosa pot comportar un abús i l’addicció.

Quines són les causes de l’addicció als sedants hipnòtics o ansiolítics?

L’addicció als sedants hipnòtics o ansiolítics pot tenir múltiples causes, i sovint és el resultat d’una combinació de factors biològics, psicològics i ambientals. A continuació, s’esmenten algunes possibles causes d’aquesta addicció:

  • Ús prolongat o incorrecte dels medicaments: L’ús prolongat pot augmentar el risc de desenvolupar dependència i addicció.
  • Factors genètics i biològics: Algunes persones poden tenir una major predisposició genètica a l’addicció.
  • Història d’abús de substàncies: Les persones amb antecedents d’abús de substàncies.
  • Trastorns d’ansietat o insomni: Les persones que sofreixen aquests trastorns poden ser més propenses a buscar alleujament en els sedants hipnòtics o ansiolítics.
  • Factors psicològics i emocionals: Algunes persones utilitzen els sedants hipnòtics o ansiolítics com una manera de fer front a problemes emocionals, estrès o traumes passats.
  • Influències socials i culturals: Factors socials i culturals, com la disponibilitat i l’acceptació social dels medicaments, també poden contribuir al desenvolupament de l’addicció.

ADDICCIÓ A ALTRES ESTIMULANTS

L’addicció a estimulants, més enllà dels més coneguts com la cocaïna, el cafè i el tabac, és grup de substàncies que inclou una àmplia varietat de compostos que actuen sobre el sistema nerviós central, incrementant la vigília, l’atenció i l’energia. Entre aquests estimulants trobem drogues com les amfetamines, el metilfenidat, les metamfetamines i els fàrmacs d’abús com l’èxtasi (MDMA). També es poden incloure els nous estimulants sintètics, sovint denominats “drogues de disseny”, que estan guanyant popularitat.

El consum d’aquests estimulants, pot provocar una sensació d’energia elevada, augment de la concentració i una eufòria temporal. Malauradament, aquests efectes també poden conduir a l’abús i la dependència.

Quins són els símptomes a altres estimulants?

Els símptomes d’addicció a altres estimulants poden variar depenent de la substància, però hi ha algunes característiques comunes a tenir en compte:

  • Augment de la Tolerància: Necessitat creixent de consumir més quantitat de la substància per aconseguir els mateixos efectes.
  • Dependència Física i Psicològica: Desig intens i persistent de consumir l’estimulant, sovint a expenses d’altres activitats i obligacions.
  • Canvis en el Comportament i les Relacions Socials: Aïllament, agitació, o comportament impulsiu.
  • Alteracions de l’Estat d’Ànim: Canvis sobtats en l’estat d’ànim, com irritabilitat, ansietat, o episodis depressius.
  • Problemes de Salut Física: Problemes cardíacs, pèrdua de pes, alteracions del son i símptomes d’esgotament.
  • Síndrome d’Abstinència: Símptomes com fatiga, depressió, i desig intens de consumir l’estimulant quan se’n redueix el consum.

Quines són les causes d’addicció a altres estimulants?

L’addicció a altres estimulants té múltiples causes i factors de risc, que inclouen tant elements biològics com psicosocials. Aquí hi ha alguns factors que poden contribuir al desenvolupament de l’addicció als estimulants:

  • Component biològic: Existeix evidència que unes certes persones poden tenir una predisposició genètica a desenvolupar addiccions. Els gens poden influir en la forma en què el cervell respon als estimulants i com s’experimenta el plaer.
  • Neuroquímica cerebral: Els estimulants afecten els nivells de neurotransmissors, com la dopamina, que estan associats amb la recompensa i el plaer. L’estimulació excessiva d’aquests sistemes de recompensa pot portar a canvis en el cervell i a una major probabilitat de desenvolupar addicció.
  • Factors ambientals: L’entorn en el qual una persona creix i viu pot exercir un paper important en el desenvolupament de l’addicció als estimulants. Factors com la disponibilitat de drogues, l’ús de drogues en l’entorn familiar o social, l’estrès, l’exposició a traumes i la falta de suport social poden augmentar el risc d’addicció.
  • Motius subjacents: Algunes persones poden buscar l’ús d’estimulants com una manera d’escapar de problemes emocionals o d’estrès. Els estimulants poden proporcionar una sensació temporal d’eufòria, confiança i energia, la qual cosa pot portar a una dependència emocional i psicològica.
  • Ús inicial recreatiu: Moltes persones que desenvolupen una addicció als estimulants comencen utilitzant aquestes drogues de manera recreativa, sense ser conscients dels riscos associats. L’ús repetit i continu pot portar a la dependència i addicció.

És important tenir en compte que l’addicció és una malaltia complexa i multifactorial, i la combinació d’aquests factors pot variar d’una persona a una altra. A més, l’addicció als estimulants pot tenir conseqüències greus per a la salut i és important buscar ajuda professional si se sospita d’una addicció.

ADDICCIÓ AL TABAC

Què és l'addicció al tabac?

L’addicció al tabac, també coneguda com a tabaquisme, és una dependència física i psicològica de la nicotina, una substància química present en el tabac. El tabaquisme és una de les addiccions més comunes i perjudicials per a la salut a tot el món. Els productes de tabac més utilitzats inclouen cigarrets, cigars, pipes i productes de tabac sense fum, com el tabac de mastegar i el tabac de rapè.

El tabaquisme és una addicció devastadora que causa milions de morts prematures a tot el món cada any. No obstant això, és una addicció tractable i moltes persones han deixat de fumar amb èxit amb l’ajuda d’estratègies de tractament, com la teràpia de reemplaçament de nicotina, medicaments receptats i programes de suport conductual. Si tu o algú que coneixes lluita contra l’addicció al tabac, buscar ajuda professional i suport és fonamental per a deixar de fumar i millorar la salut a llarg termini.

Quines són els símptomes de l’addicció al tabac?

Les persones que són addictes al tabac solen experimentar una sèrie de símptomes i comportaments característics, que inclouen:

  • Desig incontrolable de fumar: Una necessitat intensa i recurrent de consumir productes de tabac, sovint acompanyada de forts desitjos o ànsies.
  • Tolerància: La necessitat de consumir cada vegada més nicotina per a experimentar els mateixos efectes que s’obtenien prèviament amb menor quantitat de tabac.
  • Síndrome d’abstinència: Experimentar símptomes desagradables quan s’intenta deixar de fumar o reduir la quantitat de tabac consumit. Els símptomes d’abstinència poden incloure irritabilitat, ansietat, dificultat per a concentrar-se, augment de l’apetit i canvis d’humor.
  • Consum compulsiu: Fumar malgrat conèixer els riscos per a la salut i les conseqüències negatives, com a malalties pulmonars, malalties cardíaques i càncer.
  • Pèrdua de control: La incapacitat de controlar la quantitat i la freqüència de consum de tabac.
  • Negació o minimització dels riscos per a la salut: Sovint, les persones addictes al tabac minimitzen els riscos per a la salut o neguen que el tabaquisme sigui perjudicial.
  • Pèrdua d’interès en activitats sense tabac: Abandó d’activitats socials, recreatives o laborals que no involucren fumar.
  • Dependència física i psicològica: Desenvolupament d’una dependència tant física (necessitat de nicotina per a funcionar normalment) com a psicològica (necessitat emocional de fumar).
  • Problemes de salut relacionats amb el tabaquisme: El consum de tabac està vinculat a una varietat de problemes de salut greus, com a malalties respiratòries, malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer.

Quines són les causes de l’addicció al tabac?

L’addicció al tabac pot tenir múltiples causes, i és el resultat d’una combinació de factors biològics, psicològics i socials. Aquí hi ha algunes causes comunes associades amb l’addicció al tabac:

  • Nicotina altament addictiva: La nicotina present en el tabac és una substància altament addictiva. Actua en el sistema nerviós central i desencadena l’alliberament de neurotransmissors com la dopamina, que produeix sensacions de plaer i recompensa. L’addicció es desenvolupa a mesura que el cervell s’adapta a la nicotina i la necessita per a funcionar correctament.
  • Factors genètics: La susceptibilitat a l’addicció al tabac pot estar influenciada per factors genètics. Algunes persones poden tenir una major predisposició genètica a desenvolupar una addicció a la nicotina.
  • Influències socials i culturals: L’entorn social i cultural exerceix un paper important en l’inici i el manteniment de l’hàbit de fumar. La pressió de grup, la influència d’amics i familiars fumadors, i l’acceptació social del tabaquisme poden contribuir a l’addicció.
  • Estrès i maneig d’emocions: El tabac sovint s’utilitza com una manera de fer front a l’estrès, l’ansietat, la tristesa o altres emocions negatives. Algunes persones poden recórrer al tabac com una manera d’alleujar el malestar emocional, la qual cosa pot conduir a una addicció.
  • Hàbit i condicionament: Fumar es converteix en un hàbit arrelat en la rutina diària d’una persona. Les associacions amb situacions específiques, com fumar havent dinat o en prendre cafè, poden enfortir el vincle i la dependència cap al tabac.
  • Màrqueting i publicitat de la indústria tabaquera: Durant molt de temps, la indústria tabaquera ha dut a terme estratègies de màrqueting agressives per a promoure el consum de tabac. La publicitat i la promoció de productes relacionats amb el tabac han influenciat a moltes persones, especialment als joves, a iniciar-se en l’hàbit de fumar.

És important tenir en compte que l’addicció al tabac és una malaltia complexa i multifactorial. Cada persona pot tenir diferents combinacions de factors que contribueixen a la seva addicció. La comprensió d’aquestes causes pot ajudar a desenvolupar estratègies efectives per a prevenir i tractar l’addicció al tabac.

ADDICCIONS NO RELACIONADES AMB SUBSTÀNCIES

Les addiccions no relacionades amb substàncies, també conegudes com a addiccions comportamentals o addiccions conductuals, són patrons de comportament compulsiu i repetitiu que poden tenir un impacte negatiu en la vida d’una persona. Encara que no impliquen el consum de substàncies químiques, aquestes addiccions poden ser igual de perjudicials i difícils de superar.

JOC PATOLÒGIC (LUDOPATIA)

Què és la ludopatia?

La ludopatia, també coneguda com a trastorn del joc o joc patològic, és una malaltia mental caracteritzada per la incapacitat de controlar els impulsos d’apostar o jugar, malgrat les conseqüències negatives que això pot tenir en la vida personal, financera i social de la persona afectada. La ludopatia es classifica com un trastorn del control dels impulsos i de les conductes addictives en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), que és una guia utilitzada pels professionals de la salut mental per a diagnosticar trastorns psiquiàtrics.

Quins són els símptomes de la ludopatia?

Les persones amb ludopatia poden experimentar una sèrie de símptomes i comportaments, que inclouen:

  • Desig incontrolable de jugar: La necessitat intensa i compulsiva d’apostar o jugar malgrat els intents de reduir o detenir l’activitat.
  • Augment de la tolerància: La necessitat d’apostar quantitats cada vegada majors de diners per a aconseguir la mateixa emoció o excitació que s’obtenia abans amb apostes més petites.
  • Síndrome d’abstinència: Experimentar ansietat, irritabilitat i malestar emocional quan s’intenta deixar de jugar.
  • Mentir i ocultar l’activitat: Ocultar o minimitzar la quantitat de temps i diners que es gasta en el joc a familiars, amics i sers estimats.
  • Negligència de responsabilitats: Descuit d’obligacions laborals, acadèmiques i familiars a causa de l’activitat de joc.
  • Pèrdua de control: La incapacitat de controlar la freqüència o la durada del joc, la qual cosa pot portar a sessions de joc extremadament llargues.
  • Persecució de pèrdues: Intentar recuperar els diners perduts a través d’apostes addicionals, la qual cosa sovint condueix a més pèrdues.
  • Dependència financera: Experimentar dificultats econòmiques greus a causa de les pèrdues en el joc, que poden incloure endeutament, fallida i pèrdua d’ocupació.
  • Pèrdua de relacions personals: Les relacions personals, familiars i socials poden veure’s greument afectades a causa del joc compulsiu.
  • Comportament il·legal: Comprometre’s en activitats il·legals, com el robatori o el frau, per a finançar el joc.

Quines són les causes de l’addicció a la ludopatia?

L’addicció al joc és una condició complexa i multifactorial. No existeix una única causa definitiva per a aquesta addicció, però s’han identificat una sèrie de factors que poden contribuir al seu desenvolupament. Aquí hi ha algunes possibles causes de l’addicció al joc:

  • Factors genètics i biològics: Existeix evidència que unes certes persones poden tenir una predisposició genètica cap a l’addicció al joc. A més, s’ha trobat que hi ha alteracions en la química cerebral, especialment en el sistema de recompensa, en les persones amb addicció al joc.
  • Factors psicològics: Algunes persones poden recórrer al joc com una manera d’escapar de problemes emocionals o estrès, l’ansietat, la depressió o altres condicions de salut mental. El joc pot proporcionar una sensació temporal d’alleujament o eufòria, la qual cosa porta a una cerca contínua d’aquesta experiència.
  • Experiències traumàtiques: El joc compulsiu també pot estar relacionat amb experiències traumàtiques passades, com a abús, negligència o pèrdua significativa. El joc pot utilitzar-se com un mecanisme d’afrontament poc saludable per a evitar o emmascarar el dolor emocional associat amb aquests esdeveniments traumàtics.
  • Factors ambientals i socials: L’entorn en el qual una persona creix i es desenvolupa pot influir en la seva propensió a desenvolupar una addicció al joc. Si una persona ha estat exposada al joc des d’una edat primerenca, ha presenciat el joc compulsiu en el seu entorn familiar o ha experimentat una pressió social per a participar en el joc, pot ser més propensa a desenvolupar una addicció.
  • Disponibilitat i accessibilitat al joc: La facilitat d’accés al joc, ja sigui a través de casinos físics, jocs en línia o apostes esportives, pot exercir un paper en el desenvolupament de l’addicció al joc. La disponibilitat constant d’oportunitats de joc pot augmentar la probabilitat que una persona desenvolupi una addicció.

És important tenir en compte que aquests factors no necessàriament causen l’addicció al joc per si mateixos, sinó que interactuen de manera complexa. A més, cada persona és única i pot veure’s influenciada per diferents combinacions de factors. Si sospites que tu o algú que coneixes pot estar bregant amb l’addicció al joc, és important buscar ajuda professional per a una avaluació adequada i un tractament apropiat.

ADDICIÓ AL MÒBIL I ALS VIDEOJOCS

Què és l'addició al mòbil i als videojocs?

L’addicció al mòbil i als videojocs, coneguda també com addicció a la tecnologia o addicció digital, es refereix a un patró de comportament compulsiu i problemàtic en el qual una persona utilitza de manera excessiva i descontrolada el seu telèfon mòbil o s’involucra en videojocs, la qual cosa resulta en conseqüències negatives en la seva vida personal, social, acadèmica o laboral. Aquestes addiccions es consideren trastorns del control dels impulsos i sovint s’associen amb símptomes similars als d’altres addiccions, com la necessitat constant d’utilitzar el dispositiu, la incapacitat de reduir el seu ús malgrat les conseqüències negatives, la irritabilitat quan no es pot accedir a la tecnologia i la priorització de la tecnologia sobre altres activitats importants.

No totes les persones que utilitzen els seus mòbils o juguen videojocs són addictes, però quan l’ús es torna problemàtic i comença a tenir un impacte negatiu en la vida quotidiana, és important buscar ajuda professional per a abordar l’addicció.

Quins són els símptomes de l’addicció al mòbil i als videojocs?

Alguns dels símptomes més comuns d’aquestes addiccions inclouen:

  • Ús excessiu i compulsiu: Sovint utilitzen els seus dispositius o juguen durant llargs períodes de temps, fins i tot quan tenien la intenció de fer-ho només durant un curt temps.
  • Priorització de la tecnologia: Dedicació al telèfon mòbil o videojocs en detriment d’altres responsabilitats importants, com el treball, els estudis, les relacions personals o les activitats de la vida diària.
  • Incapacitat per a reduir o reduir l’ús: Sentiment d’una necessitat aclaparadora de continuar usant els seus dispositius o jugant.
  • Tolerància: Amb el temps, augment de la necessitat d’usar el dispositiu o jugar més temps o amb major freqüència per a experimentar la satisfacció que solien obtenir.
  • Símptomes d’abstinència: Quan no poden accedir al seu mòbil o als videojocs, experimenten símptomes d’abstinència, com a ansietat, irritabilitat, agitació o inquietud.
  • Descuit de les relacions personals: Quan s’aïllen d’amics i familiars, i poden tenir dificultats per a mantenir relacions saludables.
  • Impacte negatiu en la salut: Afecta negativament a la salut física i mental, la qual cosa pot incloure problemes de somni, fatiga, maldecaps, problemes de visió i augment de l’estrès o l’ansietat.
  • Negació: Poden negar el problema o minimitzar la seva importància, fins i tot quan els seus comportaments tenen conseqüències negatives en les seves vides.

Quines són les causes de l’addicció al mòbil i als videojocs?

Alguns dels factors que poden contribuir al desenvolupament d’aquestes addiccions inclouen:

  • Recompensa i gratificació instantània: Sovint ofereixen recompenses immediates i gratificació en forma d’entreteniment, assoliments virtuals, likes en xarxes socials o victòries en jocs.
  • Escapisme: Pot ser una manera d’escapar de problemes o situacions estressants en la vida real. La tecnologia proporciona un refugi temporal de les preocupacions i l’estrès.
  • Socialització en línia: Les xarxes socials i els jocs en línia sovint fomenten la interacció social, la qual cosa pot portar a algunes persones a passar massa temps en línia per a mantenir les seves connexions i relacions virtuals.
  • Dopamina i recompensa cerebral: Pot desencadenar l’alliberament de dopamina en el cervell, un neurotransmissor associat amb la sensació de plaer i recompensa.
  • Facilitat d’accés: La ubiqüitat dels dispositius mòbils i la facilitat d’accés a Internet i als videojocs fa que sigui molt convenient per a les persones utilitzar-los en qualsevol moment i lloc, la qual cosa pot augmentar el risc d’ús excessiu.
  • Pressió social i cultura: En algunes cultures i grups socials, pot ser la norma o estar socialment acceptat, la qual cosa pot fer que sigui més difícil reconèixer un problema d’addicció.
  • Factors emocionals i psicològics: Les persones que experimenten ansietat, depressió o altres problemes emocionals poden recórrer a l’ús de dispositius mòbils i videojocs com una manera d’alleujar els seus símptomes.
  • Falta de límits parentals: En el cas dels nens i adolescents, la falta de límits i supervisió parental en l’ús de dispositius mòbils i videojocs pot contribuir al desenvolupament d’addiccions.

POLITOXICOMANIES

Quan una persona a més de mantenir una conducta d’abús i dependència a una substància principal està consumint una altra.

La politoxicomanía es refereix al consum simultani o successiu de múltiples substàncies addictives, com a drogues o alcohol. És una forma d’abús de substàncies en la qual una persona utilitza diverses drogues al mateix temps o en seqüència per a aconseguir un efecte desitjat o intensificar els efectes de cada substància.

Les combinacions de drogues consumides en casos de politoxicomanía poden variar àmpliament i depenen de les preferències i disponibilitat de les substàncies. Algunes persones poden consumir drogues estimulants i depressores al mateix temps per a equilibrar els efectes no desitjats, mentre que unes altres poden combinar substàncies per a augmentar l’eufòria o l’estat d’alteració mental.

La politoxicomanía és especialment perillosa a causa dels riscos potencials per a la salut i la interacció desconeguda entre les diferents substàncies. El consum de múltiples drogues pot augmentar la toxicitat i els efectes secundaris negatius, així com provocar interaccions impredictibles que poden tenir conseqüències greus, incloent-hi problemes de salut física i mental, sobredosi o fins i tot la mort.

És important tenir en compte que la politoxicomanía és un trastorn complex i potencialment perillós. Si tu o algú que coneixes pateix d’aquest problema, és fonamental buscar ajuda professional d’un metge, terapeuta o centre de tractament d’addiccions. Oferir el tractament adequat i el suport poden ajudar a abordar la politoxicomanía i promoure la recuperació.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ×