Tractaments > Psicologia clínica adults > Addiccions comportamentals

Què és una addicció comportamental?

Les addiccions comportamentals comparteixen característiques amb les addiccions a substàncies. La particularitat, en aquest cas, és la relació entre la conducta i la persona. Apostar, jugar a videojocs, treballar, comprar, fer ús del mòbil, entrar a Internet o practicar sexe, són conductes que habitualment duem a terme les persones, i que no per això es converteixen en una conducta addictiva.

Quan es considera addicció?

Quan una conducta normal progressivament s’augmenta la freqüència, intensitat i duració, i passa a ser el centre sobre la qual gira tota la vida de la persona. En un principi, és una conducta o activitat que genera plaer, s’acaba convertint en una necessitat i un problema.

Quan la persona es mostra dependent, impulsiva i incapaç de posar-li fre, vol dir que la persona és addicte.

Empesa pel desig o necessitat intensa de realitzar-la, experimenta símptomes d’abstinència (baix estat d’ànim, ansietat, nerviosisme, insomni) i malestar quan no pot realitzar-la. En tot aquest procés, i malgrat les conseqüències negatives experimentades i els advertiments per part de l’entorn, no existeix l’autocrítica per part de la persona addicta que menteix i amaga la seva dependència a la conducta.

El resultat de tot plegat és que la salut física, psicològica i social de la persona es veu perjudicada, així com la seva vida acadèmica o professional.

Causes de les addiccions comportamentals

Encara no es coneix prou bé les causes concretes que estan implicades en l’origen del problema, però si es coneix alguns dels factors que augmenten el risc que una persona caigui en una conducta addictiva. Aspectes de la personalitat com ser impulsiu, la necessitat de cercar sensacions fortes, la dificultat per afrontar els problemes, una baixa tolerància respecte a determinats estímuls físics o psicològics desagradables com el dolor o la tristesa, una baixa autoestima i un estat d’ànim deprimit són alguns dels factors que fan que siguem més propensos i vulnerables i caure en una conducta addictiva.

Característiques de les addiccions comportamentals

  • Un intens desig o necessitat imparable de dur a terme l’activitat addictiva.

  • Impuls irrefrenable de realitzar la conducta.

  • Pèrdua de control sobre l’activitat.

  • Incapacitat d’abstenir-se. Tot i l’advertiment de l’entorn, la persona no deté l’activitat i es posa a la defensiva, negant el problema.

  • Presència de simptomatologia d’abstinència (irritabilitat i malestar) quan la persona no pot dur a terme l’activitat.

  • Persistència de la realització de la conducta malgrat ser conscient de les conseqüències negatives que aquesta comporta.

  • La conducta addictiva passa a ser el centre de la vida de la persona addicte, que dedica cada vegada més temps a les relacions, activitats i interessos relacionats amb l’addicció.

  • Descuida altres responsabilitats, activitats i relacions alienes a la conducta addictiva, el que perjudica les relacions familiars i socials, així com altres àrees de la vida com el treball, els estudis o l’oci.

Consell terapèutic

Aquestes addiccions han de ser tractades per un psicòleg expert en la matèria, el qual farà una avaluació acurada de cada cas i dissenyarà un pla específic de treball que s’adeqüi a les característiques particulars de cada persona, fet que és determinant per l’èxit del tractament.

  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

Tipus d'adiccions conductuals o comportamentals

ADICCIÓ AL JOC O LUDOPATIA

La pràctica dels jocs de l’atzar està molt present, estesa i promoguda en la nostra societat. La facilitat per accedir al joc, la immediatesa de la recompensa i la falsa sensació de control que experimenta la persona sobre els seus resultats, fan propici que el joc es converteixi en una conducta addictiva.

S’experimenta un fracàs progressiu i crònic a resistir l’impuls de jugar, convertint-se en una conducta addictiva que malmet i lesiona els objectius personals, familiars i professionals de l’individu. L’impacte que suposa l’addicció al joc pot tenir conseqüències dramàtiques per les persones i les famílies que ho pateixen, tant en termes de salut física i psicològica, com per les repercussions en l’àmbit econòmic i social. Relacions familiars i socials que queden malmeses, baix rendiment acadèmic i laboral, i inclús problemes legals pels deutes que l’activitat addictiva del joc pot comportar. 

Símptomes de l'addicció al joc

  • Necessitat de jugar quantitats cada vegada més grans de diners per assolir l’excitació desitjada.

  • Estar inquiet o irritable quan s’interromp el joc.

  • Intents infructuosos de controlar i interrompre la conducta addictiva del joc.

  • Preocupació constant pel joc d’apostes.

  • Utilització del joc com a mitjà per compensar estats emocionals negatius (desesperança, culpa, ansietat, tristesa).

  • La pèrdua de diners per culpa del joc, impulsa el jugador addicte a tornar a jugar per intentar recuperar els diners perduts.

  • Dir mentides per ocultar el grau d’implicació en l’addicció al joc.

  • Posar en risc o perdre relacions personals significatives, oportunitats professionals o educatives a causa del joc.

  • Confiar en el fet que els altres li proporcionaran els diners que necessita per alleujar la precària situació econòmica que el joc li ha comportat.

ADDICCIÓ ALS JOCS A INTERNET

Els jocs a Internet passen a ser l’activitat dominant en la vida de la persona i de forma progressiva hi dedica cada vegada més temps, de 8 a 10 hores diàries. Com a conseqüència hi ha una pèrdua d’interès i dedicació per qualsevol activitat que no giri entorn del joc en xarxa.

Símptomes de l'addicció als jocs a internet

  • Símptomes d’abstinència quan no pot o se li impedeix jugar (irritabilitat, ansietat o tristesa).

  • Incapacitat per controlar la conducta addictiva.

  • Es priva de son per estar més temps jugant, dorm menys de 5 hores diàries.

  • Enganya respecte a la quantitat de temps que passa jugant i desatén les queixes de l’entorn al respecte.

  • S’implica en el joc en línia per alleujar sentiments negatius, on sent i expressa eufòria i excitació.

  • Descuida les seves responsabilitats personals i la seva vida social (s’aïlla), perjudicant la seva vida acadèmica i professional.

ADDICCIÓ A LES COMPRES

Entre les conductes addictives també trobem l’addicció a les compres, comprar de forma compulsiva per un desig incontrolable de fer-ho, però sense cap necessitat real.

ADDICCIÓ AL TELÈFON

Els mòbils intel·ligents són cada vegada més presents en les nostres vides, i ho fan a edats cada vegada més primerenques. Actualment, el mòbil està present en tots els àmbits de la nostra vida, en les relacions socials, en el treball, en les compres, en les gestions bancàries, en la localització, en el joc, etc. Aquest fet li ha conferit un espai prioritari en les nostres vides i una via de connexió constant amb el nostre entorn. 

L’addicte al mòbil és incapaç de prescindir del mòbil encara que sigui per un període breu de temps, arribant a experimentar fins i tot por.

ADDICCIÓ AL SEXE

Les fantasies sexuals, el desig constant de masturbar-se o un ús freqüent i intens de pornografia són algunes de les característiques d’aquest problema. Com la resta d’addiccions, el sexe passa tenir un paper central i de forma progressiva va tenint cada vegada més protagonisme en la vida de la persona. En l’addicte al sexe hi ha una necessitat constant i intensa de sexe, i una incapacitat per controlar i parar el seu impuls. Com en altres conductes addictes és un mitjà utilitzat per atenuar el malestar emocional.

ADDICCIÓ AL TREBALL O WORKAHOLIC

Dintre de les conductes addictives també trobem l’addicció al treball o incapacitat a desconnectar de la feina. Persones, la vida de les quals gira entorn del treball, arribant inclús a emportar-se feina a casa i renunciant a les vacances per poder continuar treballant. Com a conseqüència, la seva vida personal i social queda molt perjudicada, ja que passen a un segon pla en favor del treball. La salut també es pot ressentir, en el sentit que el treball pot arribar a generar un nivell molt alt d’estrès pel mateix nivell d’exigència que s’autoimposen.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ×