Disfuncions sexuals i teràpia de parella

Els més freqüentment tractats en consulta són els següents:

Trastorn de l’interès / excitació sexual femení

Absència o reducció significativa de l’interès/ excitació sexual femenina, que es manifesta almenys per una de les tres següents:

  • Interès absent o reduït en l’activitat sexual
  • Fantasies o pensaments sexuals o eròtics absents o reduïts
  • Inici reduït o absent de l’activitat sexual i habitualment no receptiva als intents de la parella per iniciar-la
  • Excitació o plaure sexual absent o reduït en resposta a qualsevol invitació sexual o eròtica, interna o externa (p.ex: escrita, verbal o visual)
  • Sensacions genitals o no genitals absents o reduïdes durant l’activitat sexual en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos).

Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.
La disfunció no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p.ex: violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància o a una altra afecció mèdica.


Trastorn orgàsmic femení

Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o , si és generalitzada, en tots els contextos):

  • Retard marcat, infreqüència marcada o absència d’orgasme
  • Reducció marcada de la intensitat de les sensacions orgàsmiques

Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen malestar clínicament significatiu en la persona.

La disfunció no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p.ex: violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància o a una altra afecció mèdica.


Trastorn erèctil

Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o , si és generalitzada, en tots els contextos):

  • Dificultat marcada per aconseguir una erecció durant l’activitat sexual.
  • Dificultat marcada per mantenir l’erecció fins a finalitzar l’activitat sexual.
  • Reducció marcada de la rigidesa de l’erecció.
  • Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.

La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual com a conseqüència d’una alteració greu de relació o altres efectes estressants significatius i no es pot atribuir als efectes fisiològics directes d’una substància o una altra afecció mèdica.


Ejaculació prematura (Precoç)

Un patró persistent o recurrent en què l’ejaculació produïda durant l’activitat sexual en parella succeeix aproximadament en el minut següent a la penetració vaginal i abans que ho desitgi l’individu.

Aquest criteri deu haver estat present durant un mínim de sis mesos i s’ha d’experimentar en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzat, en tots els contextos).

El símptoma provoca un malestar clínicament significatiu en l’individu i la disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància, medicament o una altra afecció mèdica.


Problemes de parella i gelosia

Tècniques per millorar la comunicació en la parella, reduir conflictes i crear una bona convivència.