Els més freqüentment tractats en consulta són els següents:
Trastorn de l’interès / excitació sexual femení
Absència o reducció significativa de l’interès/ excitació sexual femenina, que es manifesta almenys per una de les tres següents:
- Interès absent o reduït en l’activitat sexual
- Fantasies o pensaments sexuals o eròtics absents o reduïts
- Inici reduït o absent de l’activitat sexual i habitualment no receptiva als intents de la parella per iniciar-la
- Excitació o plaure sexual absent o reduït en resposta a qualsevol invitació sexual o eròtica, interna o externa (p.ex: escrita, verbal o visual)
- Sensacions genitals o no genitals absents o reduïdes durant l’activitat sexual en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos).
Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.
La disfunció no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p.ex: violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància o a una altra afecció mèdica.
Trastorn orgàsmic femení
Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o , si és generalitzada, en tots els contextos):
- Retard marcat, infreqüència marcada o absència d’orgasme
- Reducció marcada de la intensitat de les sensacions orgàsmiques
Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen malestar clínicament significatiu en la persona.
La disfunció no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p.ex: violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància o a una altra afecció mèdica.
Trastorn erèctil
Almenys s’ha d’experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé tots o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o , si és generalitzada, en tots els contextos):
- Dificultat marcada per aconseguir una erecció durant l’activitat sexual.
- Dificultat marcada per mantenir l’erecció fins a finalitzar l’activitat sexual.
- Reducció marcada de la rigidesa de l’erecció.
- Els símptomes han persistit durant uns sis mesos com a mínim i provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.
La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual com a conseqüència d’una alteració greu de relació o altres efectes estressants significatius i no es pot atribuir als efectes fisiològics directes d’una substància o una altra afecció mèdica.
Ejaculació prematura (Precoç)
Un patró persistent o recurrent en què l’ejaculació produïda durant l’activitat sexual en parella succeeix aproximadament en el minut següent a la penetració vaginal i abans que ho desitgi l’individu.
Aquest criteri deu haver estat present durant un mínim de sis mesos i s’ha d’experimentar en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament el 75%-100%) de l’activitat sexual (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzat, en tots els contextos).
El símptoma provoca un malestar clínicament significatiu en l’individu i la disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància, medicament o una altra afecció mèdica.
Problemes de parella i gelosia
Tècniques per millorar la comunicació en la parella, reduir conflictes i crear una bona convivència.
