Ansietat per separació
Por o ansietat excessiva i inadequada per al nivell de desenvolupament del subjecte, relacionat amb la seva separació de la llar o de les persones amb les quals el nen sent inclinació, posada de manifesta per almenys tres dels següents:
- Malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures de major inclinació.
- Preocupació excessiva i persistent per la possible pèrdua de les figures de major inclinació o que puguin sofrir un possible dany, com una malaltia, dany, calamitats o mort.
- Preocupació excessiva i persistent per la possibilitat que un esdeveniment advers causi la separació d’una figura d’inclinació.
- Resistència o rebuig persistent a sortir, lluny de casa, a l’escola, al treball o un altre lloc per por de la separació.
- Por excessiva i resistència estar sol o sense les figures de major inclinació a casa o en altres llocs.
- Resistència o rebutjo persistència a dormir fora de casa o a dormir sense estar prop d’una figura de gran afecte.
- Malsons repetits sobre el tema de la separació.
- Queixes repetides de símptomes físics quan es produeix o es preveu la separació de les figures de major inclinació
La por, l’ansietat o l’evitació és persistent dura almenys quatre setmanes en nens i adolescents i típicament sis o més mesos en adults.
L’alteració causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Fòbia específica
Por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p.x: volar, altures, animals, entre d’altres) en els nens, la por o l’ansietat es pot expressar en forma de plor ,rabietes, quedar-se paralitzat o aferrar-se. L’objecte o la situació fòbica sempre provoca por o ansietat immediata i s’evita o resisteix activament amb por o ansietat intensa. La por o ansietat és desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural. Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Tipus de fòbies: Animals, entorn natural(p.ex: altures, tempestes, aigua etc), sagni-injecció-lesió (agulles, procediments mèdics invasius), situacional (p.ex: avió, ascensor, llocs tancats,etc), altres (p.ex: situacions que provoquin l’ofec o vòmits, en els nens sorolls forts,etc).
Ansietat social (Fòbia social)
Per o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals l’individu està exposat al possible examen per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials(p.ex: mantenir una conversa, reunir-se amb persones desconegudes) ser observat (mentre menges o beus) i actuar davant d’altres persones (p.ex: donar una xerrada). (En els nens, l’ansietat es pot provocar en reunions amb nens de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults).
L’individu mostra por a actuar de certa manera o de mostrar símptomes d’ansietat que valorin negativament com que l’humiliïn o avergonyeixin, i que es tradueixi en rebuig o que ofengui a altres persones).
Les situacions socials gairebé sempre provoquen por o ansietat (en els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rabietes, quedar-se paralitzat, aferrar-se, encongir-se o el fracàs de parlar en situacions socials).
Les situacions socials es resisteixen amb por o ansietat intensa i la por sol ser desproporcionat al perill real que planteja l’objecte o situació específica i al context sociocultural. Aquesta sensació de por o ansietat sol ser persistent i dura sis mesos o més i causa un malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.
Ansietat generalitzada
Ansietat i preocupació excessiva (aprensió excessiva) que es produeix durant més dies dels quals ha estat absent durant un mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats (com en l’activitat laboral o escolar).
A l’individu li és difícil controlar la preocupació i l’ansietat o preocupació s’associen a tres o més dels sis símptomes següents (en els nens solament es requereix un símptoma):
- Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de punta.
- Facilitat per fatigar-se.
- Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc.
- Irritabilitat.
- Tensió muscular.
- Problemes de somni (dificultat per adormir-se o per continuar dormint o – somni inquiet o insatisfactori).
L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament. L’alteració no sol atribuir-se als efectes fisiològics directes d’una substància ni a una altra afecció mèdica.
Trastorno de pànic i agorafòbia
Trastorns de pànic
Atacs de pànic imprevists i recurrents. Un atac de pànic és l’aparició sobtada de por intensa o de malestar intens que aconsegueix la seva màxima expressió en minuts i durant aquest temps es produeixen quatre (o més) dels següents símptomes (l’aparició sobtada es pot produir des d’un estat de calma o des d’un estat d’ansietat):
- Palpitacions, tust del cor o acceleració de la freqüència cardíaca.
- Sudoració
- Tremolor o sacsejades
- Sensació de dificultat per respirar o asfixia
- Sensació d’ofec
- Dolor o molèstia en el tòrax
- Nàusees o malestar abdominal
- Sensació de mareig, inestabilitat, atordiment o desmaio
- Esgarrifances o sensació de calor
- Parestèsies (formigueig)
- Desrealizació (sensació d’irrealitat) o despersonalització (separar-se d’un mateix)
- Por a perdre el control o de tornar-se boja
- Por a morir
Almenys un dels atacs li ha seguit al mes (o més) un dels dos fets següents:
Inquietud o percepció contínua sobre altres atacs de pànic o de les seves conseqüències
Un canvi significatiu de mala adaptació en el comportament relacionat amb els atacs
L’alteració no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància ni a una altra afecció mèdica.
Agarofòbia
Por o ansietat intensa sobre dues (o més) de les cinc situacions següents:
- Ús de transport públic
- Estar en espais oberts
- Estar en llocs tancats
- Fer cua o estar enmig d’una multitud
- Estar fos de casa solament
L’individu tem o evita aquestes situacions a causa de la idea que escapar podria ser difícil o podria no disposar d’ajuda si apareixen símptomes tipus pànic o altres símptomes incapacitants o vergonyosos.
Les situacions agorafòbiques gairebé sempre provoquen por o ansietat.
Les situacions agarofòbiques s’eviten activament, requereixen la presència d’un acompanyant o es resisteixen amb por o ansietat intensa.
La por, l’ansietat o l’evitació és continu i dura típicament sis o més mesos.
La por, l’ansietat o l’evitació causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social laboral o altres àrees importants del funcionament
Si existeix una altra afecció mèdica, la por, l’ansietat o l’evitació és clarament excessiva
