Alteració del llenguaje
Dificultats persistents en l’adquisició i ús del llenguatge en totes les seves modalitats (parlat, escrit, llenguatge de signes o d’altres) a causa de deficiències en la comprensió o producció. Apareix un vocabulari reduït, estructura gramatical limitada, i deterioració del discurs. Les capacitats del llenguatge apareixen notablement per sota de l’esperat per l’edat, la qual cosa produeix limitacions funcionals en la comunicació eficaç, participació social, assoliments acadèmics o l’acompliment laboral. L’inici dels símptomes apareixen en les primeres etapes del desenvolupament i les dificultats no poden atribuir-se a un altre tipus d’afectació.
Alteració fonològica
Dificultat persistent en la producció del llenguatge que interfereix en la intel·ligibilitat de la parla o impedeix una comunicació verbal de missatges. L’alteració causa limitacions en la comunicació eficaç que interfereix en la participació social, acadèmica o laboral. L’inici dels símptomes es produeixen en les primeres fases del desenvolupament i la dificultat no pot atribuir-se a un altre tipus d’afectació.
Tartamudeig
Alteració de la fluïdesa i organització temporal normals de la parla que són inadequades per l’edat de l’individu i les habilitats del llenguatge, persisteix amb el temps i es caracteritzen per l’aparició freqüent i notable d’un (o més) dels següents factors: repetició de sons i síl·labes, prolongació dels sons de consonants i vocals, paraules fragmentades , bloqueig audible o silenciós, circumloquis (substitució de paraules per evitar paraules problemàtiques), paraules produïdes amb un excés de tensió física i repetició de paraules completes monosil·làbiques (p.ex: jo-jo-jo…). L’alteració causa ansietat en parlar o limitacions en la comunicació eficaç, la participació social, rendiment acadèmic o laboral. L’inici dels símptomes es situen entorn a les primeres fases del desenvolupament i l’alteració no pot atribuir-se a un altre tipus d’afectació.
Trastorn de comunicació social (pragmàtica)
Dificultats persistents en l’ús social de la comunicació verbal i no verbal que es manifesta pels següents:
- Deficiències en l’ús de la comunicació per propòsits socials, com saludar, compartir informació de forma apropiada pel context social.
- Deteriorament de la capacitat per canviar la comunicació de forma que s’adapti al context o necessitats del que s’escolta, com parlar diferent en una aula o en un parc, canviar la forma de conversar amb un nen o amb un adult i evitar l’ús del llenguatge massa formal.
- Dificultats per seguir les normes de comunicació i narració com respectar els torns de conversa, expressar-se d’una altra forma quan no és ven comprès i saber quan utilitzar senyals verbals i no verbals per regular la interacció.
- Dificultats per comprendre el que no s’ha dit explícitament i significats no literals o ambigus del llenguatge (p.ex: metàfores, expressions de l’idioma, entre d’altres.).
- Les deficiències provoquenlimitacions funcionals en la comunicació eficaç, participació social, relacions socials èxits acadèmics i acompliment laboral.
- Els símptomes comencen a lels primeres fases del desenvolupament i no poden atribuir-se a qualsevol altre tipus d’afectació.
