Estrès post-traumàtic
Apareix després de l’exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, sigui real o amenaça, en una o més de les següents formes. Per experiència directa amb el succés traumàtic, presència directa del succés ocorregut a uns altres, coneixement que el succés ha ocorregut a un familiar proper o un amic íntim i de forma violenta o accidental i exposició repetida a detalls repulsius del succés traumàtic.
Presència d’un o més símptomes d’intrusió associats al succés traumàtic que apareix en forma de records angoixants recurrents i involuntaris, somnis angoixants, reaccions dissociatives, malestar psicològic intens i perllongat i reaccions fisiològiques intenses que apareixen després d’exposar-se a estímuls relacionats amb el succés traumàtic.
Evitació o esforços per evitar records, pensaments o sentiments angoixants i recordatoris externs associats al succés traumàtic.
Alteracions negatives cognitives i de l’estat d’ànim associades al succés traumàtic. Es presenten com a incapacitat de recordar un aspecte important del succés traumàtic, creences o expectatives persistents i exagerades sobre un mateix, els altres i el món.
Trastorn d’adaptació
Desenvolupament de símptomes emocionals o del comportament en resposta a un factor d’estrès identificable que s’identifica
al cap de tres mesos següents. Una vegada que el factor d’estrès o les seves conseqüències han acabat, els símptomes no se senten durant més de sis mesos.
Provoca malestar intens desproporcionat a la gravetat del factor d’estrès i una deterioració significativa en el social, laboral o altres àrees importants de funcionament.
