Tractaments > Psicologia clínica adults > Trastorns alimentaris (TCA)

Què són els trastorns de la conducta alimentària?

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un conjunt de malalties que es caracteritzen per una sèrie de comportaments davant l’alimentació que posa en perill la nostra salut. Actualment, l’obsessió per l’estètica i l’aspecte físic, amb un model estètic imperant que exerceix una gran pressió, sobretot a les dones, que va en contra del seu desenvolupament fisiològic normal. Aquest fet exerceix una forta influència sobre el seu autoconcepte, tot deteriorant-lo. L’obsessió pel pes i el cos són símptomes presents en l’anorèxia i la bulímia nerviosa, dos dels trastorns més diagnosticats entre les dones durant l’adolescència i la joventut. No hem d’oblidar que és una malaltia, que darrerament és més present en nens i adolescents.  

Els trastorns alimentaris també estan presents en major o menor mesura en pràcticament tots els trastorns psicopatològics, esquizofrènia, depressions, fase aguda de la mania, algunes fòbies, ansietat o el trastorn obsessivocompulsiu. Malgrat això la forma d’aparició acostuma a ser esporàdica i fugaç, i està lligada a la presència del mateix trastorn de base. Malalties com problemes digestius, alguns tipus de càncer o el VIH també poden produir una pèrdua important de pes.

L'ANORÈXIA NERVIOSA

Què és l'anorèxia nerviosa?

Si ens sentim insatisfets amb el nostre cos, ens porta a iniciar dietes fortament restrictives amb l’objectiu de perdre pes. Quan amb les dietes no en tenim prou, anem més enllà com fer exercici físic intens i ens purguem, mitjançant vòmits i ús de laxants. En conseqüència  perdem molt de pes, però posem en risc la nostra salut i la nostra vida sense adonar-nos. Atès que a mesura que aquesta perd pes van apareixent pensaments distorsionats respecte a la percepció del propi cos. Arribant a seguir veient-nos grassos fins i tot quan estem extremadament prims i no percebem el perill que això suposa.

L’anorèxia és un trastorn molt seriós. Transcorreguts anys del diagnòstic en un percentatge alt dels pacients encara arrosseguen el problema i la mortalitat assoleix valors d’entre un 8 i un 11%, que en seguiments prolongats s’eleven al 18%.

Un percentatge de les persones que pateixen anorèxia nerviosa acaben presentant un quadre de bulímia nerviosa.

Quins són els símptomes de l’anorexia nerviosa?

Els símptomes de la bulímia nerviosa poden variar de persona a persona, però els més comuns inclouen:

  • Disminució important de pes
    És un dels símptomes principals de l’anorèxia nerviosa, una restricció extrema de la ingesta d’aliments que condueix a una pèrdua significativa de pes.
  • Pensaments distorsionats respecte de la figura corporal, el pes i el menjar:
  • Alteració en la percepció del pes i la silueta. Són persones que es veuen més grasses del que estan en realitat. Quan estan extremadamente primes no perceben la seva extrema primesa i el perill que això suposa.

  • Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal per edat i talla per la por intensa a guanyar pes o a convertir-se en una persona obesa.

  • Estableixen l’èxit personal i l’acceptació social en el fet d’estar primes.

  • Creuen que els aliments engreixen per les seves característiques externes.

  • Actituds obsessives respecte a les dietes. per a evitar l’augment de pes, la persona pot realitzar conductes inapropiades després de la fartanera, com a vòmit autoinduït, abús de laxants, diürètics, ènemes o exercici físic excessiu.
  • Símptomes a nivell emocional:
  • Por. La por d’engreixar, una obsessió per mantenir un pes corporal molt baix i una percepció distorsionada de la seva imatge corporal. Les persones amb anorèxia nerviosa poden tenir una forta aversió a menjar o poden tenir por de menjar uns certs aliments o quantitats de menjar perquè creuen que engreixaran.

  • Ansietat. La por a engreixar-se, la valoració crítica del seu cos i la pèrdua d’autoestima generen ansietat. La pressió de la família, l’aïllament i els temors relacionats amb les complicacions fisiològiques i les intervencions mèdiques i psicològiques, l’augmenten encara més.
  • Altres símptomes afectius. Tristesa, plor, incapacitat d’experimentar plaer, sentiments de menysvaloració, sentiments de culpa, fracàs, inutilitat i desesperança són símptomes que solen estar presents.
  • Insomni. L’insomni és un problema comú en les persones que sofreixen d’anorèxia nerviosa. La restricció extrema d’aliments pot provocar que la persona tingui gana i dificultats per a dormir. A més, l’ansietat i l’estrès relacionats amb el menjar, el pes i la imatge corporal poden causar problemes per a agafar el son i mantenir-lo.
    La falta de nutrients i la deshidratació poden causar desequilibris hormonals, que a la vegada poden afectar la qualitat del somni.
  • Símptomes motors (resposta conductual/comportament):
  • Intensa restricció alimentària.
    Respecte del menjar, la pacient diu que no té gana, trosseja, escampa, amaga i tira el menjar, o directament es nega a menjar.

  • Menja sola, poc i malament.

  • Abús de conductes de purga, vomita i fa ús de laxants i diürètics.

  • Hiperactivitat. Fa un intens exercici físic (van a peu a tot arreu, estan tot el dia drets, fan molt exercici físic).

  • Rituals repetitius. Els pensaments repetitius respecte del seu cos, el pes o el menjar comporten l’aparició de conductes repetitives. Ordenar i contar calories, pesar-se amb freqüència, fer exercici excessiu són conductes habitualment repetitives.

Quines són les causes de l’anorexia nerviosa?

Les causes dels trastorns de la conducta alimentària són multifactorials; és a dir factors  biològics, psicològics i socioculturals. L’experiència clínica ens demostra que aquests factors actuen predisposant, precipitant i mantenint el problema:

  • Biològics:
  • Factors biològics i genètics com: Pot haver-hi una susceptibilitat heretada, canvis en els nivells hormonals, especialment en les hormones que controlen l’apetit i el pes corporal, com la leptina, la grelina i l’hormona del creixement.

  • Obesitat prèvia: Algunes persones després de fer una dieta molt restrictiva per perdre pes durant molt de temps, i la pèrdua de pes resultant, així com una preocupació obsessiva pel pes i la forma corporal, pot portar a l’anorèxia nerviosa.

  • Els canvis corporals de l’adolescència: L’adolescència és una etapa de la vida en la qual es produeixen molts canvis en el cos, incloent-hi canvis hormonals, augment de la massa muscular, òssia i grassa, i canvis en la distribució del greix corporal, així com el desenvolupament de característiques sexuals.
  • Psicològics:
  • Personalitat: Les persones molt perfeccionistes i autoexigents, amb alts estàndards per a si mateixes. Poden sentir una gran pressió per a ser primes i tenir un control total sobre el seu cos i els seus comportaments alimentaris. Però també es dona en persones conformistes, amb necessitat d’aprovació social, hiperresponsabilitat, introversió o inestabilitat emocional.

  • Insatisfacció corporal: Aquesta insatisfacció corporal pot ser el resultat de diversos factors, com la pressió social per a ser prim, l’exposició a imatges idealitzades de cossos en els mitjans de comunicació i la percepció errònia que la primesa és igual a la felicitat i l’èxit.

  • Trastorns afectius i baixa autoestima: Les persones amb bulímia nerviosa poden experimentar fluctuacions en el seu estat d’ànim i poden sentir-se aclaparades per l’ansietat i la tristesa. La baixa autoestima és un factor comú en persones amb bulímia nerviosa, es poden sentir que no són prou bons, intel·ligents, atractius o prims.
  • Socioculturals i ambientals:
  • Valors estètics de la societat en relació a com ha de ser el cos de la dona (publicitat, moda, patrons i talles).
    En la societat actual, la publicitat, la moda, els patrons i les talles poden exercir un paper important en el desenvolupament de la bulímia nerviosa. La pressió social per a ser prim i l’exposició a imatges idealitzades de cossos en els mitjans de comunicació poden fer que les persones se sentin insatisfetes amb el seu propi cos i desenvolupin una preocupació excessiva pel seu pes i forma corporal.

  • Dieta restrictiva: Les persones amb bulímia nerviosa sovint intenten controlar el seu pes i forma corporal a través de la restricció alimentària i poden seguir dietes molt restrictives que limiten severament la quantitat i el tipus d’aliments que consumeixen.

  • Experiències precoces: Les experiències com l’abús físic, sexual o emocional, poden augmentar el risc de desenvolupar bulímia nerviosa en l’adolescència o edat adulta. Aquestes experiències poden afectar negativament l’autoestima i la imatge corporal d’una persona.

  • Influències familiars. Transmissió d’un model estètic corporal prim.
    Si les famílies que donen massa importància de l’aparença física, el pes i la forma corporal poden posar als seus fills en major risc de desenvolupar un trastorn alimentari. Per exemple, si els pares fan comentaris freqüents sobre el pes o l’aparença física dels seus fills, o si la família s’enfoca a seguir una dieta estricta i a controlar les calories.

  • Estructura i dinàmica familiar. Les famílies que tenen conductes de sobreprotecció cap els fills, una exigència i rigidesa excesiva i/o falta de comunicació. Així com famílies d’alta conflictivitat, amb ambient emocionalment inestable o que manquen d’una estructura clara.

  • Esdeveniments vitals estressants (accidents, malalties, ruptures, abusos…)
    Esdeveniments estressants de la vida, com els accidents, les malalties, les ruptures i els abusos, poden augmentar el risc de desenvolupar bulímia nerviosa.

  • Des d’una persona que experimenta un esdeveniment traumàtic o estressant, a una malaltia o lesió que afecta la seva aparença física, els abusos físics, emocionals o sexuals.
  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

BULÍMIA NERVIOSA

Què és la bulímia nerviosa?

La bulímia nerviosa és un trastorn que es caracteritza per un comportament alimentari molt desordenat, consistent en grans atipaments en poc temps, i just després fem qualsevol cosa per evitar guanyar pes i engreixar-nos. El desig irrefrenable de no engreixar-se o de perdre pes per la insatisfacció cap al propi cos porta la persona a emprendre dietes, les quals funcionen com autèntics desencadenants dels episodis de descontrol sobre el menjar i les posteriors mesures compensatòries, fent ús de la provocació del vòmit, ús de laxants, diürètics, entre altres.

Si tenim un pes normal o un mica de sobrepès, és possible caure en la bulímia, ja que els símptomes són fàcils d’ocultar, fet que dificulta la seva identificació i endarrereix el seu diagnòstic. Poden passar anys fins que el trastorn és diagnosticat.

Quins són els símptomes de la bulímia nerviosa?

Els símptomes de la bulímia nerviosa poden variar de persona a persona, però els més comuns inclouen:

  • Episodis recurrents de fartaneres de menjar: Consumir grans quantitats d’aliments en un període de temps breu i sentir la incapacitat de controlar la ingesta.
  • Comportaments compensatoris inapropiats: Després de les fartaneres, la persona vol compensar el que ha fet, com el vòmit autoinduït, ús excessiu de laxants o diürètics, dejuni prolongat, exercici excessiu, entre altres.
  • Preocupació excessiva pel pes i la forma corporal: Hi ha una preocupació constant pel pes i la forma corporal, i senten una distorsió de la seva imatge corporal.
  • Canvis en els patrons alimentaris: Restringeixen la seva ingesta alimentària entre els episodis de fartaneres i/o compensació, i poden tenir rituals alimentaris específics.
  • Canvis en l’estat d’ànim: Són habituals els canvis en l’estat d’ànim, com a depressió, ansietat, irritabilitat i aïllament social..
  • Problemes físics: Pot causar una sèrie de problemes físics, com a mal de panxa, inflor, indigestió, deshidratació, desequilibris electrolítics i problemes dentals.
  • Pensaments distorsionats respecte de la figura corporal, el pes i el menjar:
  • Autoavaluació exagerada influïda pel pes i la silueta corporal.

  • Actituds obsessives respecte de les dietes.

  • Rebuig a la possibilitat de ser obès.

  • Percepció distorsionada del pes i la forma corporal.

  • Pensaments negatius sobre el propi cos.
  • Símptomes a nivell emocional:
  • Por a guanyar pes. És important assenyalar que la por de guanyar pes no és una preocupació exagerada sense fonament, sinó que reflecteix una veritable distorsió en la percepció de la imatge corporal.

  • Ansietat. La bulímia pot ser una forma d’afrontament per a manejar l’ansietat.

  • Pot ser una resposta a altres tipus d’ansietat, com l’ansietat social, l’ansietat pel rendiment o l’ansietat per esdeveniments traumàtics. Les persones amb bulímia nerviosa poden recórrer a les fartaneres de menjar i la purga com una manera d’alleujar temporalment l’ansietat i l’estrès.

  • Sentiments de fracàs i impotència que alimenten la baixa autoestima.
    Per a les persones amb bulímia nerviosa, és una forma d’afrontar i gestionar aquests sentiments negatius, i senten que tenen el control d’almenys alguna cosa en la seva vida.
    El sentiment de fracàs a causa de la pressió social, la impotència de no poder tenir un cos prim i en forma com desitgen.
  • Símptomes motors (resposta conductual/comportament):
  • Presència d’afartaments recurrents. Es tracta d’ingerir molta quantitat d’aliments en poc temps i no poder parar de menjar.
    Les fartaneres recurrents són un dels principals símptomes de la bulímia nerviosa, els episodis de fartaneres són de manera regular, poden ocórrer diverses vegades a la setmana o fins i tot diverses vegades al dia.

  • Conductes de purga inapropiades i recurrents que segueixen als afartaments. (provocar-se el vòmit; ús excessiu de laxants, diürètics, ènemes o altres fàrmacs; dejuni i exercici excessiu.

  • Les conductes de purga són accions que una persona utilitza per a intentar desfer-se de les calories i evitar l’augment de pes després d’una fartanera de menjar. Aquestes conductes de purga poden incloure el vòmit autoinduït, l’ús de laxants, diürètics o ènemes, l’exercici excessiu i el dejuni.

  • Conducta desordenada en diferents àmbits de la vida.

  • Les persones amb bulímia nerviosa poden tenir una varietat de comportaments com fartaneres recurrents, purgues, restriccions alimentàries, obsessió amb el pes i la forma corporal, menjar en secret, o visites al bany just havent dinat, durant els menjars o per llargs períodes.

Quines són les causes de la bulímia nerviosa?

  • Biològics:
  • Factors biològics i genètics com: Nivells baixos de serotonina, la serotonina és un neurotransmissor que ajuda a regular l’estat d’ànim i l’apetit, disfuncions a àrees del cervell com l’hipotàlem. En el cas dels factors genètics, les persones amb familiars de primer grau amb trastorns alimentaris i els desequilibris hormonals, són factors de risc.

  • Obesitat prèvia: Les persones amb obesitat poden sentir una gran pressió per a perdre pes i poden recórrer a conductes alimentàries restrictives o dietes extremes per a aconseguir-ho, que poden provocar un augment de l’apetit i l’ansietat pel menjar.

  • Els canvis corporals de l’adolescència: L’adolescència és una etapa de la vida en la qual es produeixen molts canvis en el cos, incloent-hi canvis hormonals, augment de la massa muscular i grassa, i canvis en la distribució del greix corporal. Aquests canvis poden ser difícils per a algunes persones, especialment per a aquelles que tenen problemes amb la imatge corporal i l’autoestima.
  • Psicològics:
  • Personalitat: impulsivitat, excitabilitat, falta de perseverança i tendència a la tristesa.

  • Insatisfacció corporal

  • Trastorns afectius i baixa autoestima
  • Socioculturals i ambientals:
  • Valors estètics de la societat en relació a com ha de ser el cos de la dona (publicitat, moda, patrons i talles).

  • Dieta restrictiva.

  • Antecedents familiars en aquest tipus de trastorn.

  • Esdeveniments vitals estressants (accidents, malalties, ruptures, abusos…)
  • Descobreix com podem ajudar-te

    Comença la teva teràpia avui mateix

  • Demana cita ara

TRASTORN D'EVITACIÓ / RESTRICCIÓ DE LA INGESTIÓ D'ALIMENTS

Què és el trastorn d'evitació/restricció de la ingestió d'aliments?

Trastorn de la conducta alimentària i de la ingestió d’aliments que es posa de manifest pel fracàs persistent per complir les adequades necessitats nutritives i/o energètiques associades a un més dels següents fets: Pèrdua de pes significativa, deficiència nutritiva significativa, dependència d’aliments enteral o de suplements nutritius per via oral, la qual cosa provoca una interferència important en el funcionament psicosocial.

Les persones amb trastorn d’evitació solen experimentar una intensa ansietat o angoixa davant la possibilitat d’enfrontar-se a les situacions temudes. Poden experimentar símptomes físics, com a palpitacions, sudoració, tremolors o dificultat per a respirar, així com símptomes psicològics, com a por intensa, preocupació excessiva o sensació d’irrealitat. Afectar significativament la vida diària d’una persona, limitant les seves activitats i relacions socials. Pot interferir en l’àmbit laboral, educatiu i personal, i provocar una deterioració en la qualitat de vida.

OBESITAT

Què és l'obesitat?

L’obesitat és una enfermetat que pateixen un 16,5% d’homes de 18 i més anys i un 15,5% de dones a Espanya (INE) segons l’Enquesta Europea de Salut de l’any 2020

És una malaltia crònica caracteritzada per un excés de greix corporal que pot tenir efectes negatius en la salut. Es considera que una persona té obesitat quan el seu índex de massa corporal (IMC) és igual o superior a 30.

L’obesitat pot tenir múltiples causes, com a factors genètics, ambientals, socioeconòmics, psicològics i d’estil de vida. El consum excessiu d’aliments rics en calories, especialment aquells alts en greixos i sucres, combinat amb un estil de vida sedentari, sol ser un factor important en el desenvolupament de l’obesitat.

TRASTORN PER FARTANERA

Què és el trastorn per fartanera?

Són episodis recurrents de fartaneres. Una fartanera consisteix en la ingestió en un període determinat d’una quantitat d’aliments que és clarament superior al que la majoria de persones ingeririen en aquest període i en circumstàncies semblants. S’acompanya d’una sensació de falta de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi.

Els episodis de fartaneres s’associen a tres o més dels fets següents:

  1. Menjar molt més ràpidament del normal
  2. Menjar fins a sentir-se desagradablement omplo
  3. Menjar grans quantitats d’aliments quan no se sent gana físicament
  4. Menjar sol degut a la vergonya que se sent per la quantitat que s’ingereix i sentir-se després de mala gana amb un mateix, deprimit o molt avergonyit.

Les causes del trastorn per Fartanera són complexes, encara que no es coneixen les causes exactes pot ser causat per una combinació de factors biològics, psicològics i socials.

Demana cita ara

Podem ajudar-te!

    ×