Trastorn d’evitació/restricció de la ingestió d’aliments
Trastorno de la conducta alimentària i de la ingestió d’aliments que es posa de manifest pel fracàs persistent per complir les adequades necessitats nutritives i/o energètiques associades a un més dels següents fets: Pèrdua de pes significativa, deficiència nutritiva significativa, dependència d’aliments o de suplements nutritius per via oral, la qual cosa provoca una interferència important en el funcionament psicosocial.
Anorèxia nerviosa
Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament per sota en relació amb l’edat, sexe, curs del desenvolupament i salut física. Pes significativament baix que es defineix com un pes que és inferior al mínim normal o en nens i adolescents inferior al mínim esperat. Apareix una por intensa a guanyar pes o a engreixar, o comportament persistent que interfereix en l’augment de pes, fins i tot amb un pes persistentment baix.
Es dóna una alteració de la forma en la qual un percep el seu propi pes o constitució, influència impròpia del pes o constitució corporal en l’autoavaluació, o falta persistent de reconeixement de la gravetat del baix pes corporal actual.
Existeixen dos tipus:
Restrictiu
Durant els últims tres mesos, l’individu no ha tingut episodis recurrents de atracs o purgues. Aquest subtipus es caracteritza per presentar pèrdues de pes a causa de la dieta, dejuni i exercici excessiu.
Amb atracs i purgues
Durant els últims tres mesos, l’individu ha presentat episodis recurrents d’atracs o purgues
Bulímia
Episodis recurrents d’atracs. Un atrac consisteix en la ingestió en un període determinat d’una quantitat d’aliments que és clarament superior al que la majoria de persones ingeririen en aquest període i en circumstàncies semblants i sensació de falta de control sobre el qual s’ingereix durant l’episodi.
Apareixen comportaments compensatoris inadequats i recurrents per evitar l’augment de pes, com el vòmit autoprovocat, l’ús incorrecte de laxants, diürèticos o altres medicaments, dejuni i exercici excessiu.
Els atracs i comportaments compensatoris inadequats es produeixen en una mitjana d’almenys una vegada a la setmana durant tres mesos.
L’autoavaluació es veu influïda per la constitució i pes corporal i no es produeix en un període d’anorèxia nerviosa.
Obesitat
Apareix com un excés de pes i volum corporal per a sexe i edat esperables.
Trastorn per atrac
Episodis recurrents d’atracs. Un atrac consisteix en la ingestió en un període determinat d’una quantitat d’aliments que és clarament superior al que la majoria de persones ingeririen en aquest període i en circumstàncies semblants. S’acompanya d’una sensació de falta de control sobre el qual s’ingereix durant l’episodi.
Els episodis d’atracs s’associen a tres o més dels fets següents:
- Menjar molt més ràpidament del normal
- Menjar fins a sentir-se desagradablement omplo
- Menjar grans quantitats d’aliments quan no se sent gana físicament
- Menjar solament a causa de la vergonya que se sent per la quantitat que s’ingereix i sentir-se després de mala gana amb un mateix, deprimit o molt avergonyit.
Presenten un gran malestar respecte als atracs. Els atracs es produeixen, de mitjana, almenys una vegada a la setmana durant tres mesos. L’atrac no s’associa a la presència recurrent de comportaments compensatoris inadequats com en la bulímia nerviosa i no apareix exclusivament en el curs de bulímia o anorèxia nerviosa.
