Inclinació reactiva
Comportament inhibit, emocionalment retret cap als seus cuidadors i adults. Es manifesten perquè el nen rarament o en molt poques ocasions busca el seu consol quan sent malestar. Apareixen reaccions emocionals restringides, un afecte positiu limitat i episodis de tristesa i irritabilitat inexplicables que apareixen fins i tot durant interaccions no amenaçadores.
En aquest cas el nen ha experimentat unes cures insuficients que apareixen per negligència o manca social provocat per una falta de tenir cobertes les necessitats emocionals bàsiques, canvis repetits de cuidadors primaris i educació en ambients que no són habituals i que dificulten establir una relació d’inclinació.
Relació social desinhibida
Disminució o absència de reticència al fet que el nen s’aproximi per interaccionar amb adults estranys. Manté un comportament verbal o físic massa familiar amb els estranys i recorre molt poc o gens al cuidador adult. El nen manté un comportament d’anar-se facilitat amb qualsevol adult estrany.
En aquest cas el nen ha experimentat unes cures insuficients que apareixen per negligència o manca social provocat per una falta de tenir cobertes les necessitats emocionals bàsiques, canvis repetits de cuidadors primaris i educació en ambients que no són habituals i que dificulten establir una relació d’inclinació.
Estrès postraumàtic
Apareix després de l’exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, sigui real o amenaça, en una o més de les següents formes. Per experiència directa amb el succés traumàtic, presència directa del succés ocorregut a uns altres, coneixement que el succés ha ocorregut a un familiar proper o un amic íntim i de forma violenta o accidental i exposició repetida a detalls repulsius del succés traumàtic.
Presència d’un o més símptomes d’intrusió associats al succés traumàtic que apareix en forma de records angoixants recurrents i involuntaris, somnis angoixants, reaccions dissociatives, malestar psicològic intens i perllongat i reaccions fisiològiques intenses que apareixen després d’exposar-se a estímuls relacionats amb el succés traumàtic.
Evitació o esforços per evitar records, pensaments o sentiments angoixants i recordatoris externs associats al succés traumàtic.
Alteracions negatives cognitives i de l’estat d’ànim associades al succés traumàtic. Es presenten com a incapacitat de recordar un aspecte important del succés traumàtic, creences o expectatives persistents i exagerades sobre un mateix, els altres i el món.
Trastorn d’adaptació
Desenvolupo de símptomes emocionals o del comportament en resposta a un factor d’estrès identificable que s’identifica als tres mesos següents. Una vegada que el factor d’estrès o les seves conseqüències han acabat, els símptomes no es mantenen durant més de sis mesos.
