Trastorn d’insomni
Predominant insatisfacció per la quantitat o qualitat de somni, associada a un o més dels següents símptomes:
- Dificultat per iniciar el son i en el cas dels nens es pot posar de manifest per la dificultat per iniciar el son sense la intervenció del cuidador.
- Dificultat per mantenir el son caracteritzat per despertessis freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar. En el cas dels nens això es pot posar de manifest per la dificultat per tornar a agafar el son sense la intervenció del cuidador
- Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir.
La dificultat de son sol causar malestar clínicament significatiu en diferents àrees importants de l’individu i la dificultat pot aparèixer almenys tres nits a la setmana en un període d’un mínim de tres mesos. La dificultat de son es produeix malgrat les dificultats de les condicions favorables per dormir i no es provoca per la presència d’efectes fisiològics d’una substància o un altre trastorn mental o afecció mèdica.
Son excessiu
L’individu refereix somnolència excessiva malgrat haver dormit durant un període principal que dura almenys set hores, amb un o més dels següents símptomes:
- Període recurrent de son o de caure de son en el mateix dia.
- Un episodi principal de son perllongat de més de nou hores diàries que no és reparador (no descansa).
- Dificultat per estar totalment despert després d’un despertar brusc.
Els episodis de son excessiu solen produir-se almenys tres vegades a la setmana durant un mínim de tres mesos i s’acompanya de malestar significatiu o deterioració en el cognitiu, social , laboral o altres àrees importants del funcionament. No sol explicar-se per un altre trastorn de somni i no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància ni per la coexistència d’altres trastorns mentals i metges.
Somnambulisme
Episodis repetits que impliquen l’acte d’aixecar-se del llit i caminar per la casa en ple son. Sol aparèixer durant el primer terç del període de son major. Durant aquest període l’individu sol mantenir la mirada fixa i perduda, es mostra arreàssiu als intents dels altres per mantenir un diàleg amb ell i només pot despertar-se a força de grans esforços per part dels altres. Quan la persona es desperta no sol recordar res de l’episodi, recobra totes les seves facultats i no mostra afectació de cap tipus.
Narcolèpsia
Període recurrent de necessitat irrefrenable de dormir, d’abandonar-se al son o de fer una migdiada que es produeix en un mateix dia. Aquests episodis s’han d’haver produït almenys tres vegades per setmana durant un mínim de tres mesos.
Necessita la presència d’almenys una de les següents característiques:
- Episodi de cataplexia que apareixen com a mínim algunes vegades al mes.
- Deficiència de hipocretina segons el valor de inmunoreactivitat.
- Polisomnografia nocturna amb latència de son REM inferior o igual a quinze minuts, o una prova de latència múltiple del son amb un valor inferior o igual a vuit minuts, i dos o més períodes REM a l’inici del son.
Malsons
De forma repetida apareixen sons summament disfòrics, perllongats i que es recorden bé, en general impliquen esforços per evitar amenaces contra la vida, la seguretat o integritat física i acostumen a succeir durant la segona meitat del període principal del son. En despertar dels sons disfòrics, l’individu s’orienta i està alerta ràpidament. L’alteració del son causa malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants i no es pot atribuir a efectes fisiològics directes d’una substància. La coexistència dels trastorns mentals i metges no solen explicar els episodis de sons disfòrics.
Terrors nocturns
Episodis recurrents de despertessis bruscs amb terror, que generalment comencen amb un crit de pànic. Durant cada episodi existeix una por intensa i signes d’alerta autònoma, com midriasis, taquicàrdia, taquinea i sudoració. Existeix insensibilitat relativa als esforços d’altres persones per consolar a l’individu durant els episodis.
No es recorden els somnis o el record és mínim i els episodis causen malestar clínicament significatiu o deterioració en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament. L’alteració no és fruit d’efectes fisiològics d’una substància, d’un altre trastorn mental ni d’una altra afectació mèdica.
